MONAGO I ELS COLLONS

Extremadura és una terra molt bonica. Sembla mentida que tan bonica com és, tinguis uns polítics tan dolents. I quan dic dolents em refereixo a la maldat, no pas que no sàpiguen l’ofici de la política, la qual dominen molt bé, ja que esbomben per tot arreu les mils pestes contra Catalunya. El darrer polític dolent – dolent de dolenteria- és Monago, president d’ Extremadura.
534052_424743270884553_1014687220_n
Els seus discursos plens d’insults i mentides contra els catalans, han fet oblidar el seu antecessor. Si als catalans ens apugen els impostos, ara ell els abaixa l’ IRPF als seus conciutadans. Com que la “vaca cega” – que cantava Joan Oliver- no para de rajar llet, aquest president se les enginya per fer d’altres mesures populistes, com per exemple pagar mil euros als estudiants extremenys que no han acabat la ESO i, moltes més barrabassades que ofenen la intel·ligència dels catalans i que ens fan determinar-nos, més que mai, no només per al dret de decidir, sinó per a la plena sobirania de Catalunya.
Una vegada el sr. Monago va dir a l’alcalde de Barcelona “Zi tens collons” – en el sentit de si tenia prou valentia- però en la llengua catalana “tenir collons” també ve a dir “ser barrut”. Per exemple: “Fa falta tenir collons per insultar els catalans, quan resulta que paguen tots els funcionaris, tots els alumnes ganduls i els que no volen pagar impostos a Extremadura”. Sí, Monago és un xulo, però la seva xuleria li prové de, com ve a dir Isaïes a l’antic testament: “Ai dels qui són valents/A l’hora de beure vi,/Herois tan sols/Per barrejar begudes!”

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Altres
%d bloggers like this: