Selfie no és un nom de gos

selfie

Està comprovat: cada invent, cada tecnologia nova, cada pràctica, cada joc, cada substància tenen la seva addicció. En aquesta societat paranoica, obsessiva i, sobretot, avorrida, sempre trobarem algú que es passa de la ratlla en algun sentit. I que consti que quan dic “passar-se de la ratlla” també faig esment al que esteu pensant.

Ara el que està de moda és fer-se selfies. Sí, ja sé… li podien haver dit autoretrat però queda més cool anomenar-ho selfie. He dit cool? Ups, podia haver dit que és més trendy. Oh my god! He dit trendy quan podia dir tendència? Oh, no! He dit oh, my god quan podia dir… macagundéu! Exacte, tot junt, com un narcisista i un mirall.

Que quedi clar que no estic en contra dels autoretrats. Goya, Durero, Rembrandt van ser grans mestres en els selfies. Tanmateix, em sembla que us esteu tornant bojos amb els mòbils (sí, he dit “us” perquè tinc un milió d’addiccions però odio els mòbils amb totes les meves forces). Tots hem vist taules d’adolescents (i no tant adolescents) on el 100% d’entaulats està mirant amb delit el seu mòbil. Per a què quedes amb els teus amics? Se suposa que és perquè t’agrada estar amb ells, parlar i aquestes coses tan estranyes que feien els nadius analògics, oi?

La frase de moda és: ens fem un selfie? L’Associació Americana de Psiquiatria (APA) ja ha posat nom a aquesta dèria: selfitis. Originals, no han estat amb el nom però hauria estat pitjor autoretratitis que tindria nom de jugador grec de bàsquet.

I què és la selfitis? Desig compulsiu obsessiu de prendre fotos d’un mateix i publicar-les en les xarxes socials com una forma de compensar la falta d’autoestima i per omplir un buit en la intimitat. Bé, en el fons és el de sempre: ens sentim sols i volem que ens estimin. Res que no hagin descobert Jung, Freud o el programa de televisió Sálvame.

L’APA inclús ha definit tres tipus de selfitis:

Selfitis Borderline: prendre fotos d’un mateix almenys tres vegades al dia, però no publicar-les en mitjans de comunicació social.

Selfitis aguda: prendre fotos d’un mateix almenys tres vegades al dia i la publicació de cadascuna de les fotos a les xarxes socials.

Selfitis crònica: impuls incontrolable de prendre fotos d’un d’un mateix durant tot el dia i la publicació de les fotos a les xarxes socials més de sis vegades al dia.

En un proper article parlarem de la tertulitis o “desig compulsiu obsessiu de formar part de tertúlies i publicar fragments en les xarxes socials com una forma de compensar la falta d’autoestima i per omplir un buit en la intimitat”. Hola, Marhuenda! Hola, Rahola! Hola, Sardà!

 

Em pots seguir al Twitter: @alexsocietat i també al Facebook

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “Selfie no és un nom de gos
  1. Arnau ha dit:

    Una festa propia de l’edat mitjana i de països del tercer món, no és compatible amb tecnologia del s. XXI

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: