“El verano en la ciudad”, Juan J. Martínez, Flickr
A la vora de la Mediterrània tenim, en general, molt bones temperatures durant tot l’any, però he de confessar que hi ha alguns dies, quan la calor de l’estiu és més forta, que agraeixo poder estar a un lloc amb aire condicionat per refrescar-me una estoneta.
L’ús dels aparells d’aire condicionat s’ha anat generalitzat i cada cop és més freqüent de tenir-ne a l’habitatge. A poc a poc, aquests aparells han anat colonitzant façanes i ocupant espai als balcons, amb un impacte visual notable i provocant en alguns casos vibracions i sorolls molestos per al veïnat. Per a minimitzar aquesta problemàtica, des de diferents àmbits, s’han elaborat normatives pel que fa a on i com s’han d’instal·lar aquests aparells. És el cas de l’Ajuntament de Barcelona, que ha elaborat uns Criteris de col·locació dels aires condicionats a la ciutat de Barcelona.
Un dels problemes associats a l’ús de l’aire condicionat és l’escassa renovació de l’aire i que circuli un i altre cop el mateix aire, cada cop més viciat. Per a evitar-lo, una bona mesura és, a primera hora del matí, abans d’engegar l’aire condicionat, o a darrera hora de la tarda, després d’apagar-lo, obrir una estona les finestres per a que entri aire nou del carrer.
Els sistemes de filtratge i conducció de l’aire condicionat són un medi propici per a la proliferació d’àcars de la pols, fongs i gèrmens, que són transportats per l’aire provocant al·lèrgies i altres problemes de salut a les persones que el respiren. Per aquest motiu, és convenient la neteja periòdica d’aquests filtres i conduccions.
Tenir la temperatura del sistema d’aire condicionat massa freda a l’estiu, a part que comporta un major consum d’energia, pot provocar l’aparició de les faringitis estiuenques. Per evitar-ho, es recomana d’ajustar-la a l’estiu entre 24ºC i 26ºC.
L’aire condicionat no tan sols consumeix energia elèctrica, sinó que contribueix directament a l’escalfament global, ja que la calor que genera la seva unitat externa que treu la calor al carrer és sempre superior a la que treu de l’estança que refrigera.
D’altra banda, els gasos que s’empren com a refrigerant en aquests aparells s’acaben alliberant a l’atmosfera per la pèrdua progressiva dels mateixos, a través de juntes i petits porus de la instal·lació, i qual es desmunten i retiren el aparells al final de la seva vida útil. Als models antics aquests gasos eren clorofluorocarbonis (CFC) que danyen la capa d’ozó; als actuals s’utilitzen gasos que no danyen la capa d’ozó però que provoquen més efecte hivernacle i escalfament global que el CO2.
A Aire condicionat, salut i sostenibilitat, la Sophia Blasco ens dóna alguns bons consells per utilitzar l’aire condicionat tan sols quan calgui i de forma sostenible i saludable.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 