Quan fem fotografia nocturna un dels paràmetres més a discutir és la sensibilitat, també anomenada ISO (International Standard Office) o ASA (American Standard Asociation), que afectes pràctics és el mateix.
Cal tenir en compte el següent:
- si augmentem la sensibilitat obtenim imatges més brillants, sembla que capturem més llum, i per tant per nocturna ens pot anar millor.
- si la disminuïm la imatge tindrà menys soroll, més qualitat.
Quina hem d’escollir? Doncs com en totes les preguntes d’aquest tipus, la resposta és depèn.
- si volem capturar paisatges, o elements que no es mouen, millor una ISO baixa, anem a buscar la qualitat. Depenent de la càmera estarem parlant de ISOs entre 100-800 (si la càmera no és gaire bona potser ens quedarem a 400, si és de molta qualitat, podriem arribar a 1000)
- si volem capturar estrelles pensem que quanta més exposició més es notarà el seu moviment, per tant necessitem una ISO mitjana, entre 400 i 1600, potser 3200.
- si volem capturar estels fugaços, hem de tenir en compte que tot i que poden brillar molt, passen molt ràpid, i per tant serà difícil. Una ISO almenys de 1600 serà necessària. La majoria de vegades jo faig servir 3200, inclús més si la nit ho permet.
Penseu que també caldrà calibrar el temps d’exposició i la obertura f/. Si pugem la ISO haurem de tancar diafragma o baixar el temps d’exposició, sinó podem córrer el risc que la imatge ens quedi cremada.
Un exemple de què passa amb la ISO. He fet un experiment molt senzill. He agafat la càmera Canon EOS 60D amb la tapa posada i he disparat 1 segon a diferents ISO, de 100 a 12400. Després amb Photoshop li he posat la ordre de Contraste automàtico. El resultat és evident!
Fixeu-vos com hi ha una diferència brutal entre 3200 i 6400, per tant millor no arribar a aquestes sensibilitats si no és necessari!
Francesc Pruneda
Professor, astrònom i fotògraf amateur, instructor de fitness, amant de l'Empordà, la ciència a l'abast de tothom, el bon menjar i el bon vi. astroemporda.net
Des de la Mediterrània 