Ara és l’hora

Deixi’m explicar-los, abans d’entrar en qüestió i per ser del tot sincer, que això del mosaic de la V que farem l’onze de setembre d’enguany no em sembla pas tan engrescador com ho fou la Via Catalana de l’any passat. Allò d’unir el país de nord a sud amb una cadena de persones independentistes és evident que tenia el seu què. Era quelcom especial. Cony, una manifestació que era tan llarga com llarg és el Principat era molt motivador. A més, existia el reeixit antecedent de la Via Bàltica i a ulls del món, això era molt significatiu. A sobre, és obvi que era més fàcil implicar-hi gent de tot arreu perquè els desplaçaments eren relativament curts (sense comptar, això sí, els valents que van fer un munt de quilòmetres per omplir les Terres de l’Ebre). El fet de poder apuntar-s’hi amb antelació i triar un lloc a prop del nostre poble, vila, urbanització o ciutat, és evident que facilitava moltíssim la inclusió de persones grans, de persones amb mobilitat reduïda, de famílies amb infants o de persones amb difícil compaginació d’horaris. Enguany això no passa. Enguany la moguda torna a ser exclusiva de Can Fanga i a sobre aquests de l’ANC són tan perepunyetes que ens fan dir en quin tram serem, en quina franja i a sobre, de quin color durem la samarreta. Perquè es veu que s’ha de fer un mosaic de la senyera catalana, sats? Oh, que pesats! Quina mandra!

Deixi’m dir-los també que en aquest raonament hi veig una petita part de raó. Trobo, humilment, que el mosaic sobra bastant. Que amb una V ben plena de persones colorides i ben farcida d’estelades ja n’hi hauria prou. La inscripció per trams no deixa de ser una gran idea per assegurar la bona ocupació en tots els carrers, però podríem haver-nos estalviat les franges i les samarretes, i així els més mandrosos i mandroses deixarien de tenir excusa.

Tot i així, cal anar a la V. Per què?

Doncs per una raó ben senzilla: a aquestes alçades, un/a independentista que el proper dia 11 de setembre no sigui a la V sense un bon motiu que ho justifiqui, no és un/a independentista. Ara no és moment de tenir mandra, benvolgudes i benvolguts. L’ANC ens ha demostrat reiteradament que té un objectiu molt clar i que no el vendrà per res del món. I si nosaltres no hi som, si no hi responem, si no ens hi troben en tot el que proposin —ja sigui una cadena, un mosaic o una tocada conjunta de panderetes— estarem guarnint els unionistes d’arguments gratuïts. I ells ho saben, no es pensin, ja ensumen el ridícul i ja miren de treure’n rèdit. El millor de tot és, però, que encara ho tenim a tot les nostres mans, que encara depèn tot de nosaltres. Que si nosaltres volem, votarem i serem lliures.

Oh, jo aquest any no hi vaig perquè no serveix de res demanar a Espanya que ens deixi votar. No ens volen escoltar.

Doncs precisament per això cal anar-hi, perquè no hi anem per demanar res a Espanya. Ni a Espanya ni a ningú. Hi anem per exigir al govern català i als partits favorables al dret a decidir, que respectin la voluntat dels electors i les electores que els han posat on són. Hi anem perquè sàpiguen els qui continuen fent la Puta i la Ramoneta que si no compleixen el que van prometre ho acabaran pagant molt car.

Oh, és que jo això d’haver-me de gastar 15€ en una samarreta i una bossa per anar a una manifestació, no ho trobo bé.

Els quinze euros de la samarreta i la bossa serveixen per finançar l’ANC, una entitat que no rep cap mena de subvenció i que es finança exclusivament amb les aportacions dels socis i sòcies, i amb la venda de marxandatge d’aquest tipus. Ara, si vostè no ho troba bé, ben fet que fa. No ho compri. Posi’s qualsevol samarreta groga o vermella que tingui per casa. Encara que sigui de pijama. O porti-hi un llençol. O una funda del sofà. I si realment no disposa de cap peça de roba d’aquests colors, és igual. Presenti-s’hi de fúcsia, o de verd festuc, si li va bé. Però inscrigui’s i respongui a la crida, faci el favor. Si no ho fa i es queda a casa, li garanteixo que el 9 de novembre també s’hi quedarà. Ningú no li consultarà res, no tindrà dret a decidir res de res. Bé, a tot estirar potser podrà votar una reforma de la Constitución que revalidi la farsa de l’Estat de les autonomies. Serà el que ens haurem guanyat.

Quant a elbixo

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.