Ahir va ser el segon dia consecutiu en què “Societat Civil Catalana” va repartir un suplement propagandístic conjuntament amb el diari gratuït “20 minutos”. Ignoro si avui també ho han fet, però no m’estranyaria. Sigui com sigui, no voldria deixar escapar l’avinentesa per fer unes petites reflexions al voltant d’aquesta entitat suposadament apartidista que vol fer veure que representa, atès el seu pretensiós nom, la societat civil catalana.
Per començar, deixin-me mostrar una fotografia de la mencionada propaganda, que el senyor @JordiBorras va publicar a Twitter:
Les grans bajanades tendencioses com aquesta trobo que no mereixen fer-nos perdre ni tan sols dos segons de la nostra vida, perquè qualsevol persona amb un mínim de senderi no tindrà cap dificultat per comprendre que aquesta gent ens tracta d’imbècils. Ara bé, tot i així, trobo que fer una campanya unionista tindria tot el sentit del món —a pesar d’haver de suplir la manca d’arguments amb mentides i bajanades com la d’aquí dalt— si existís quelcom sobre el que fer campanya. Això, com bé saben, no passa. I no passa perquè és precisament l’unionisme institucionalitzat el qui ens nega la possibilitat de dirimir el conflicte polític posant-hi unes urnes. Per això, trobo que fer campanya pel “NO” en una consulta que en cap moment han defensat, ans al contrari, és jugar molt i molt brut. Si els senyors i les senyores de “Societat Civil” no volen la independència em sembla perfecte i absolutament respectable. Però el problema aquí és que tampoc no volen deixar-nos decidir de forma lliure i pacífica si la volem o no la volem. Argumenten en favor del “no a la secessió” quan en realitat el que volen dir és “no a la democràcia”. És una actitud barroera, irrespectuosa i molt poc ètica. I per acabar-ho d’adobar, no només volen tapar-nos la boca sinó que a més volen ser ells —és clar, com que són la “societat civil”— els qui decideixen què és el que vol i el que no vol la majoria de catalanes i catalans. Si no em creuen, visitin el següent enllaç: “La mayoría de catalanes quiere seguir en España”. Així que ni consulta ni pollas en vinagre, oye, lo que quiere la mayoría de catalanes es lo que a mí me salga de los huevos. Molt typical spanish, tot plegat.
I ara, per reblar el clau, parlarem d’aquest cartellet extret també del seu web:
Aquest raonament té tan poc sentit i és tan contradictori que em fa venir ganes de cagar. I en aquest cas els asseguro no hi té res a veure el fet que el seu logo faci pensar en un cagalló recargolat. ¿No volen la independència perquè els obliga a triar entre ser catalans o espanyols? La independència no obliga pas a això; el que hi obliga, certament, és la consulta. Així doncs, malgrat camuflar-ho sota el mot “independència”, aquest cartell deixa de nou ben palès que el que en realitat no volen és que la gent s’expressi a les urnes. Van, per tant, en contra de la majoria de la societat civil catalana real que, segons el darrer baròmetre del CEO, està totalment a favor de ser consultada.
Tot i això, imaginem que el cartell fos més honest i més sincer i digués la veritat: que no volen consulta ni referèndum perquè els obligaria a triar entre ser una cosa o l’altra —i deixem de banda també el tema d’una possible doble nacionalitat del qual ja se n’ha parlat abastament. Tindria aleshores sentit l’argument de “no obligar-nos a decidir”? Mirem-ho en perspectiva: si no ens “obliguen a escollir” què volem ser, què ens passa? Doncs que directament ens obliguen a ser. O triem entre ser catalans i espanyols; o som por cojones espanyols. Aquesta idea suposo que deu posar molt calents a aquests nostàlgics d’altres èpoques, l’eròtica de l’obedecer y callar, ja se sap, però mirant de defensar-la avui dia només aconsegueixen posar-se en evidència i fer un ridícul mundial.
Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com
Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.
Des de la Mediterrània 