
Wagner
L’antisemitisme de Richard Wagner (1813–1883) és innegable. El 1850 va publicar a la revista “Neue Zeitschrift für Musik de Leipzig” (Nova revista de música de Leipzig), sota el pseudònim de Karl Freigedank, tot i que aviat se’n va conèixer l’autoria i anys més tard el republicà amb el seu nom real, el pamflet “Das Judentum in der Musik” (Judaisme a la Música) on explicava la repulsió que sentia pels jueus i on els atribuïa manca de sensibilitat i incapacitat innates per a l’art musical, i on els qualificava de perill per a la humanitat, proposant l’aniquilació dels jueus com a única solució. Aquest seria el primer d’una sèrie d’escrits antisemites de Wagner, antisemitisme que també es reflectia a les cartes que va intercanviar amb d’altres músics.
Hi havia en aquest antisemitisme de Wagner segurament molt de ressentiment pel gran èxit de músics jueus contemporanis seus, com Giacomo Meyerbeer, Felix Mendelssohn, Jacques Fromental Halévy o Heinrich Heine. I de desagraïment, ja que Wagner devia molt als jueus, tant pel que feia al seu mestratge musical, com al suport econòmic i a l’apadrinament que li havien donat sobretot durant els seus inicis musicals, com va ser el cas del director i compositor jueu Hermann Levi, que va tenir molt a veure amb l’èxit inicial de la seva música i a qui els Wagner pressionaven constantment per a que es convertís al cristianisme.
No ha d’estranyar-nos, doncs, que molt després de la seva mort, Wagner i la seva música fossin convertits en referents per Hitler i el règim nazi. Les seves obres foren interpretades sovint en diversos actes nazis i, fins i tot, durant alguns dels suplicis que administraven a les seves víctimes als camps de concentració.
És per tot això que la música de Wagner, comprensiblement, no és gens ben rebuda per la comunitat jueva i la seva interpretació ha provocat diversos incidents, com quan Zubin Mehta, l’any 1981, durant un concert a Tel Aviv, va voler interpretar una obra de Wagner no prevista al programa, el preludi de Tristany i Isolda, i no la va poder acabar per la indignació que va suscitar en el públic.
Oriol López
Això demostra que, quan la pela hi està pel mig, no importa qui sigui perquè el “dolent” esdevingui la millor personalitat del món.
Jo pregunto, si en Hitler hagués estat també i hipotèticament un insigne pintor, o músic o literat, la societat se’l “dimonitzaria” com es fa ara i que fins i tot el seu nom és un tabú pronunciar-lo ?
Aquí en aquest país, on ens escandalitzem perquè ara el nostre procés independentista és catalogat de violent i nazi per les elits espanyolistes, no ens hauríem també d’escandalitzar per l’adoració professada a Dalí, intimíssim amic d’en francu, Josep Pla, espia del mateix durant la nostra guerra i últimament, posar nom a un museu amb el nom d’un feixista demostrat com és en Samaranch, o és que amb l’esport s’hi val tot ?
Estic amb tu amb el que dius de Dalí, Pla i Samaranch. Gràcies pel teu comentari, Jordi.
El tema de l’antisemitisme wagnerià és un lloc comú que la gent diu sense haver aprofundit. En la seua època la immensa majoria de la població i de la cultura era antisemita tant per la dreta com per l’esquerra. Marx, que era jueu, era antisemita, els anarquistes Proudhon i Bakunin. Els filòsofs Feuerbach i Shopenhauer… en fi que era més curt dir qui no era antisemita. El problema és Hitler perquè era un fervorós wagnerià. També li agradava Beethoven i Bruckner, però d’aquest ningú no se’n recorda malgrat les creus gamades quan s’interpretava la Novena de beethoven el natalici del dictador. tampoc recorda ningú que Hitler li va retre honor a Bruckner quan l’anexió d’Austria o que va ordenar la música que va acompanyar l’anunci del seu suïcidi forma un adagio del compositor austríac. A més estan les mentides que es diuen sobre la música en els caps de concentració i no se’n recorda ningú que la ideologia de wagner estava entre el socialisme utòpic i l’anarquisme. De fet va ser íntim amic de Bakunin i amb ell participà en la revolució de Dresde. També s’oblida que “Parsifal” va ser prohibida per Hitler durant la guerra. Hi ha massa desinformació sobre el tema. Wagner va ser íntim amic de molts jueus. L’antisemitisme de wagner era molt peculiar. Podríem fer una comparació amb els gitanos. Ningú reconeix que és racista, pero el cas és que si un pis està en zona de gitanos val menys perquè ningú hi vol viure. El mateix passa amb les escoles. Sóc mestre i he matriculat alumnes. Una de les preguntes que fan els pares és si hi ha gitanos o estrangers. Eixa és la veritat. Qui pot evitar-ho ho fa. I no oblidem que Hitler no solament assassinà jueus, sinó gitanos a mansalva. El que passa és que no se’n diu res però proporcionalment assassinà més gitanos que jueus. Pose més informació.
Salut
Regí
PD. Els altre músics de l’època de Wagner eren encara més antisemites que Wagner, especialment Chopin i Liszt, però també Schumann o Büllow.
https://rexvalrexblog.wordpress.com/tag/antisemitsme/
https://rexvalrexblog.wordpress.com/?s=herzl
Theodor Herzl, el fundador del sionisme i pare de la pàtria d’Israel era wagnerià.
Gràcies per la teva aportació.
De res, és un plaer.