La voluntat d’un poble

Abans de res, voldria aclarir un parell de coses, no sigui cas que algú de vostès es pensi que estic dient quelcom que no és. Aniré el diumenge a dos quarts d’una del migdia a la plaça de Catalunya? Sí, aniré el diumenge a dos quarts d’una del migdia a la plaça de Catalunya. Aniré el 9 de novembre a omplir l’enquesta amb el “Sí” i el “Sí”? Sí, aniré el 9 de novembre a omplir l’enquesta amb el “Sí” i el “Sí”. Des que tinc ús de raó i una mica de seny —sí, una mica, molt poquet, ja ho sé— que vaig a tot tipus d’actes independentistes. Anava a les manifestacions d’anys ençà, quan la independència era patrimoni pràcticament exclusiu de l’esquerra independentista i els convergentets eren incapaços de mirar què hi havia més enllà d’un peix en un cove (i un compte a Andorra); vaig a les manifestacions, concentracions, cadenes i mosaics d’avui dia, en què la causa independentista sembla haver assolit la condició de “transversal”; i aniré a les manifestacions, concentracions, quedades, mosaics, cadenes, enquestes i/o calçotades independentistes que s’organitzin ara, o quan ens colin un nou Estatut, o quan ens colin una nova Constitució espanyola, o quan ens colin un nou Estat federal. Hi he anat, hi vaig i hi aniré perquè he estat, sóc i seré independentista; perquè m’agradaria viure en una Catalunya lliure i democràtica. I tant de bo algun dia també en uns Països Catalans lliures i democràtics. Bé, aclarit això, continuaré.

Estic content i esperançat amb el rumb que porta actualment “el procés”? No, no estic ni content ni esperançat amb el rumb que porta actualment “el procés”. I no crec en absolut que el President Mas sigui cap gran estratega (ni “estadista”, tal com alguns han deixat caure pel Twitter) més enllà d’executar l’estratègia que salvi el seu propi cul i el seu propi partit —o federació, ja ho veurem. El President Mas ha demostrat ser un covard perquè ha estat incapaç d’obeir un mandat popular expressat al carrer, però també a les urnes, i desobeir, per extensió, la injusta legalitat espanyola. I a mi em toca penedir-me del meu penediment de fa poc més de dos mesos. I a ell li tocaria dimitir, per dignitat, responsabilitat, i per deixar pas a algú altre amb més coratge.

Ignoro en què es basen els qui encara confien cegament en “el nostre” President, més enllà dels típics hooligans de partit. ¿M’he de creure que un paio que ha transformat una consulta no-referendària en un “procés participatiu” sense cap empara legal ni democràtica —una mera enquesta— pel simple fet de no haver estat prou valent per desobeir un tribunal altament polititzat, inclourà una declaració unilateral d’independència al seu programa polític? I si ho fes, m’he de creure que es mantindrà ferm i desobedient, quan el PP li impugni el programa i el TC el deixi en paper mullat? A sant de què? ¿I a sant de què m’he de creure que l’Estat espanyol ens permetrà fer unes eleccions amb una DUI (quelcom que, ja els ho dic jo, és totalment inconstitucional) al programa d’una o de diverses formacions polítiques?

Tenim al davant l’Estat espanyol, benvolgudes i benvolguts. Un Estat que ben probablement també suspendrà “el procés participatiu” del 9 de novembre tot i ser més que evident que es tracta d’un acte sense cap transcendència jurídica, legal, política, ni democràtica. I si creiem que tot i així trobarem una escletxa legal per fer unes eleccions plebiscitàries prèvies a una DUI, estem apanyats. La independència, al meu humil entendre, només podria arribar si es declarés (desobeint, òbviament, la legalitat espanyola) i es ratifiqués posteriorment en un referèndum amb totes les garanties jurídiques, legals i democràtiques. Per fer això, cal un gran dipòsit de valentia i de coratge. I molt em temo que al dipòsit del President Mas ja no n’hi queda ni una engruna.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Cultura i Societat
7 comments on “La voluntat d’un poble
  1. didaclopez ha dit:

    Tot i amb tot, cal entendre el posicionament de la gent que ha comunicat la seva intenció d’abstindre’s d’aquest procés participatiu, precisament per protestar pel rumb que ha pres

    • elbixo ha dit:

      Els entenc. Dissortadament, no en conec cap per mirar de convèncer-lo del contrari.

  2. Antoni ha dit:

    La política es l’art de lo posible. Que faries si fosis funcionari? S’ha de tenir seny. ES imposible tenir l’independencia d’avui per demà. Com pagaries els serveis si encara no tens una Hisenda propia? etc, etc.
    Antoni

    • elbixo ha dit:

      Si tenim l’esperança que l’Estat espanyol ens permeti de crear i gestionar de manera efectiva una Hisenda pròpia i que després, a més a més, s’avingui a negociar una “separació amistosa” (tal com argumenten certs ingenus) vol dir que no hem après res en aquests tres-cents anys. Potser ens mereixem esperar-ne tres-cents més.

      • DANI ha dit:

        En primer lloc dir que el que es proposa per al 9N ja s’ha fet abans. Eren les consultes populars que va començar la CUP a Arenys. Per això no calia res del que s’ha fet durant els darrers 3 anys. En definitiva: una vergonya.
        En segon lloc cal tenir present que l’entrada de Catalunya a la Corona de Castella fou molt més traumàtica que el que es pretén amb la sortida de l’estat espanyol. Si esperem que sigui espanya qui proporcioni a Catalunya una hisenda pròpia, així com qualsevol tipus d’institució de caràcter estatal val més que avortem qualsevol tipus de moviment, de pensament i de democràcia. L’estat espanyol sempre ha estat, des dels seus orígens per impedir la llibertat de Catalunya. Qui no ho vegi així, no ha entès absolutament res.

        • elbixo ha dit:

          Totalment d’acord. Només voldria fer el petit apunt que la consulta popular d’Arenys de Munt (que va iniciar tot el seguit de consultes populars arreu del principat) no va ser promoguda per la CUP sinó, un cop més, per la societat civil. La CUP, òbviament, hi va donar tot el suport i va intercedir-hi a favor amb tots els seus mitjans.

          Salutacions,

    • DANI ha dit:

      Cal recordar les paraules d’un rei a una nació que va independitzar-se al segle XVIII:
      “Sr. George Washington, si les colònies americanes s’independitzen i formen el seu propi estat puc garantir-li que es convertiran en el país més pobre del món”
      George III d’Anglaterra.
      (Els imperialistes i les seves prediccions)…

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: