Ahir a dos quarts de dotze del migdia em trobava, evidentment, a la plaça de Catalunya de Barcelona. Sigui on sigui, per la llibertat d’aquesta terra, a mi m’hi trobaran sempre.
Tal com segurament vostès ja sabran, estic molt avesat a plasmar les diferències entre les mobilitzacions de l’unionisme i les de l’independentisme a través d’uns gràfics que acostumen a ser prou eloqüents per si mateixos. Però avui no serà el cas. Avui, com que es dóna la circumstància que la concentració independentista convocada per Ara és l’hora fou en el mateix espai físic —la plaça de Catalunya— que la concentració unionista i anti-consulta convocada per “Societat Civil Catalana” el diumenge passat, penso que és molt més idoni comparar les imatges aèries reals —que jo no treballo pas a La Vanguardia— de cada concentració. Aquí ho tenen:
Aspecte de la Plaça de Catalunya, el 12 d’octubre del 2014:
Aspecte de la Plaça de Catalunya, el 19 d’octubre del 2014:
A tot això, també cal afegir que l’acte de “Societat Civil Catalana” es feia en un dia molt especial per a ells (“el día de la hispanidad” o “el día de la raza”, per a segons qui), que es va convocar amb més de dues setmanes d’antelació i que tots els partits polítics anti-independentistes i anti-demòcrates (PP, PSOE, Ciutadans, PxC o Falange, per citar-ne només alguns) van acudir-hi i van promocionar i difondre la convocatòria tant com van poder.
Per contra, cal destacar que l’acte d’ahir es feia en el que per a nosaltres era un dia com qualsevol altre, que estava convocat amb només nou dies d’antelació i que tot i la presència d’alguns representants dels partits polítics, l’acte es feia, precisament, com a mastegot de la societat civil a la classe política, que s’havia mostrat incapaç de mantenir-se unida en la defensa del claríssim mandat popular expressat a les urnes i als carrers.
Ja està tot dit.
Bé, tot no. Per variar, m’agradaria respondre a unes declaracions que vaig sentir ahir de boca de l’Alicia Sánchez Camacho. Més que res perquè es va dirigir a tots els qui ens vam manifestar ahir — per això em sento totalment al·ludit— per dir-nos que nosaltres no representem “el poble de Catalunya”.
Primer: parlant exclusivament en nom meu, voldria deixar-li ben clar que ni represento ni vull representar ningú, tret d’a mi mateix. Però sigui com sigui, per saber què i qui representa el poble de Catalunya en l’eix independentisme-unionisme, caldria votar amb totes les garanties. Cal recordar-li que és precisament el seu partit polític el que no ens permet de fer-ho.
Segon: ella, una representant del partit polític més corrupte de la història de la humanitat no té cap dret ni cap autoritat per dirigir-se a mi en els termes de supèrbia moral en què ho fa. No ho acceptaré. Ni tan sols encara que em vulgui convèncer enviant-me un dels seus famosos sobres.
Tercer: ella, que es va manifestar fa una setmana al costat de púrria racista, xenòfoba, franquista i neonazi defensant, tots a una, la mateixa fastigosa idea de Catalunya i d’Espanya, no té cap dret ni cap autoritat per dir-me, a mi ni a ningú, què represento i què deixo de representar. Aquesta senyora ha triat fer política des de la marginalitat i des de l’extremisme totalitari més vomitiu. Que sàpiga, doncs, que ella tampoc representa “el poble de Catalunya”, sinó única i exclusivament els quatre pusil·lànimes que li donen suport.
Quart: Per molt que li cogui, els qui volem votar som majoria i ni aquesta senyora ni cap altre cap quadrat aturaran aquesta revolució de les urnes. Que s’hi posin pomada, ungüents i prenguin xarop, perquè aquesta granellada democràtica que els ha sortit no l’aturaran pas amb el seu garlar.
Votarem i guanyarem.
Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.
Des de la Mediterrània 
Senzillament, genial! Jo també me les he tingut amb ella, en pocs tuits. N’hi ha un q vol la independència per poder-la tancar en una gàbia del zoo. Un detall, ara, en comptes #uisi, magnífic, jo dic #uui. Urnes, Unitat, Independència!!!
Excel·lent article. Més a més, aquesta dona, sa Que-Macho, primer per parlar com ho ho fa en “nom de tots els catalans”, com diu ella, primer ens hauria de dir ” què ha fet i què fa ella per Catalunya”, llevat de repetir frases fetes, apreses del manual de frases del partit dels PePerros ? Quan ens digui raons convincents, llavors podrem debatre els pros i contres de les seves propostes, però fins ara, tots els seus missatges dimanats del “club dels corruptes”, són banals i insensats, més a més d’altament insultants.