EL PAPA NO ÉS CHARLIE

images

El papa Francesc, mentre volava entre Sri Lanka i Filipines ha dit referint-se als atemptats terroristes de  la revista “Charlie Hebdo”: “Cadascú té el dret de practicar la pròpia religió, ” “matar en nom de Déu és una aberració,” “ (…) hi ha molta gent que parla malament, que es burla de la religió dels altres. Aquestes persones provoquen i pot succeir el que li succeiria al doctor Gasbarri si digués alguna cosa contra la meva mare. Hi ha un límit, cada religió té dignitat, cada religió que respecti la vida humana, la persona humana… jo no puc burlar-me d’ ella. I aquest és el límit. He posat aquest exemple del límit per dir que a la llibertat d’expressió hi ha límits, com per exemple  el de la meva mare.”

images (1)

Molts podrien entendre que es una mena de justificació dels assassinats dels yihaddistes, una justificació, encara que justificació lleu ja que el papa també ha dit: “Matar en nom de Déu és una aberració..”  i és només faltaria!. Aquí hi ha dos principis: la llibertat d’expressió i el seu límit, és a dir en tot dret hi ha una obligació. No obstant, s i molta gent veu en les religions coses que no són correctes, és obvi que es critiqui, com es critica la política, la societat, l’esport Les religions no han de pensar que en quedaran exemptes escudant-se en la fe. Si els catòlics o musulmans – o qui sigui- es senten molestos per unes declaracions per això hi ha els jutjats i arribar on calgui però armar-se d’una arma i matar éssers humans no té cap mena de justificació ni que sigui lleu. I perquè com va escriure Shakespeare: “Les paraules abans que els cops.”

Autor Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “EL PAPA NO ÉS CHARLIE
  1. didaclopez ha dit:

    “Già veggia, per mezzul perdere o lulla,
    com’io vidi un, cosí non si pertugia,
    rotto dal mento infin dove si trulla:
    tra le gambe pendevan le minugia;
    la corata pareva e ‘l tristo sacco
    che merda fa di quel che si trangugia.
    Mentre che tutto in lui veder m’attacco,
    guardommi, e con la man s’aperse il petto,
    dicendo: ‘Or vedi com’io mi dilacco!
    vedi come storpiato è Maometto!
    Dinanzi a me sen va piangendo Alí,
    fesso nel volto dal mento al ciuffetto…”

    I la cosa continua. La Divina Commedia és una obra catòlica, que ha inspirat nombroses obres sacres, avui presents en no poques esglésies.

    Les declaracions de Bergoglio obliden aquest fet. Les religions s’han dit i es diuen penjaments les unes de les altres. El takfirisme, de fet, té com a principal moment el d’acusar de kafir a tot musulmà que li sigui obstacle. El papa ha estat i és encara per alguns grups cristians l’anticrist, per d’altres un heretge o un cismàtic.

    Les mostres de solidaritat interconfessional són un fet relativament recent. Ara bé, no perden credibilitat les religions que abandonen una llarga tradició d’intolerància mútua?

    • Dídac: “Ole tu!” per la gran mostra de erudició. Tens raó quan dius que les religions s’ha atacat recíprocament. Respecte al que tu anomenes una mostra de solidaritat interconfessional jo més aviat en diria una mena de “Maragallada”, que no sé com dir-ho al Papa Francesc.

  2. didaclopez ha dit:

    Bergogliada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: