Es-Estruc-Estructures d’Estat!

El 28 de novembre del 2010, CiU va presentar-se a les eleccions autonòmiques amb el “pacte fiscal” com a un dels punts essencials del seu programa i va guanyar les eleccions.

El 20 de setembre del 2012, en Rajoy va passar-se pel cul la proposta catalana de “pacte fiscal”, deixant ben palès el fet que les aspiracions de Catalunya dins Espanya havien tocat sostre. CiU es va plantejar aleshores, per primera vegada, el fet de preguntar a la ciutadania si li va bé tenir aquest sostre o si pel contrari desitjaria tenir un “Estat propi” amb plenes competències en tot i per a tot.  

El “dret a decidir” no estava inclòs al seu programa electoral i per ser coherents calia, doncs, convocar eleccions anticipades.

Flickr - Convergència Democràtica de Catalunya - Debat de Política General - Parlament de Catalunya (2)

El 25 de novembre del 2012, CiU va presentar-se a les eleccions autonòmiques anticipades amb el “dret a decidir” com a un dels punts essencials del seu programa i va guanyar les eleccions. A més, el nombre total de parlamentaris i parlamentàries de partits favorables a aquest “dret a decidir” assolia la xifra de 87 escons d’un total de 135.

El 26 de febrer del 2013, el Congreso de los Diputados va passar-se pel cul la proposta catalana del “dret a decidir”, deixant ben palès de nou que l’autonomia de Catalunya dins Espanya havia tocat sostre. CiU es va plantejar aleshores, per primera vegada, el fet d’apostar decididament per l'”Estat propi” com a única eina per garantir les llibertats del país.

L'”Estat propi” no estava inclòs al seu programa electoral i donada la impossibilitat de celebrar un referèndum amb cara i ulls, per ser coherents cal, doncs, assolir estructures d’Estat sense saber del cert si la ciutadania avalarà a les urnes la constitució d’aquest nou Estat i quan s’hagi assolit aquestes estructures, caldrà convocar la “consulta definitiva” (eleccions autonòmiques anticipades amb caràcter plebiscitari, s’entén) per saber què en pensa el poble.

No ho sé, escoltin, jo de política no hi entenc gaire, però em sembla que aquí hi ha quelcom que grinyola bastant. ¿No seria més lògic treballar —i gastar diner públic— per assolir estructures d’Estat quan se sàpiga segur que la gent vol realment aquest nou Estat? ¿Què en farem de les estructures d’Estat, com ara l’Agència Tributària Catalana, si al final el poble diu que no a la independència? ¿No haurem llençat els diners? ¿No és un pèl massa arriscat, il·lògic i poc coherent, això d’esforçar-nos a construir un Estat que no sabem si volem o no volem?

D’altra banda, és evident que la jugada pot sortir bé. És evident que la matinada del 28 de setembre podem trobar-nos que al Parlament de Catalunya hi ha una majoria d’escons independentistes i que per tant, les estructures d’Estat adquireixin tot el sentit del món. Es declararà aleshores immediatament la independència? Suposo que el més lògic seria pensar que sí, oi? L’espera fins al setembre és precisament per això, no?

Alea iacta est. Facin les seves apostes.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “Es-Estruc-Estructures d’Estat!
  1. Jordi Camps i Vergés ha dit:

    Vaig escoltar les notícies d’anit i d’avui, on els de can madrit ja han fet palés la impugnació de qualsevol iniciativa de muntar qualsevol estructura d’estat. Com que ja coneixem la mala llet d’aquells energumens, no dudbto ni un sol instant, en imaginar-me que ho faran.
    En segon lloc, tinc entès que si per qualsevol causa en Mariano anticipés les eleccions estatals, les nostres no es podrien celebrar.
    Resumint que, entre la dilapidació de les il·lusions dels catalans que volem la independència, provocada pels interessos partidistes immorals d’ERC i CiU durant aquests últims mesos, que fins i tot poden haver provocat desencís total a aquells indecisos que possiblement s’haurien apuntat al carro de la independència, i que mai han fet cap mena -ni per casualitat- de pedagogia popular sobre el què representa per als catalans ser independents, francament, em sento molt, però molt pessimista del resultat de les hipotètiques eleccions, les quals no estic encara segur que es puguin celebrar.
    Això és el què han aconseguit aquest parell de politicastres amb el seu partidisme egòlatra. I m’esvero de veritat quan recordo Junqueres quan l’entrevistaven, que evocava aquells ciutadans que ho estan passant malament. Mentida punyetera, altrament no hagués passat el què ha passat.
    Ho sento, jo ho veig així.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: