Guia Ciclista per a No-Idiotes: primer capítol

No voldria pas decebre la colossal munió de seguidors d’aquest blog, líder indiscutible de la blogosfera universal, deixant de complir les promeses que he fet, talment com faria un convergent qualsevol. Per això, si no hi tenen inconvenient, estrenaré avui mateix aquesta sèrie de relats sobre idiotes viaris amb els quals he hagut de conviure pels carrils bici de tota la punyetera ciutat. I com que no vull que vostès, benvolguts lectors, em titllin de fanàtic de la bicicleta, de hippie, de votant d’Iniciativa, o que amabilíssimament em convidin —per enèsima vegada— a marxar a viure a Amsterdam, dedicaré el primer capítol a uns idiotes molt particulars: els idiotes que van en bicicleta.

Guia Ciclista per a No-Idiotes

Primer capítol: Els idiotes que van en bicicleta

Si vostès han circulat mai en bicicleta per Barcelona, de ben segur que hauran topat alguna vegada amb individus d’una nova espècie d’homínids que, segons totes les meves observacions, són molt diferents de nosaltres (molt més idiotes, per ser precisos). Aquest extrem es pot constatar empíricament si s’observa l’actitud que adopten davant les llumetes de qualsevol semàfor: allà on un humà qualsevol hi veu una llum vermella, ells sempre hi veuen una llum verda. O si més no, actuen com si la veiessin. O com si no veiessin cap puta llumeta. O com si cap puta llumeta de cap puto semaforet (per molt que la llumeta tingui la silueteta d’una bicicleteta) estigués dirigida a ells.

Òbviament, això genera situacions incòmodes, inversemblants i totalment absurdes. Per exemple: en un dia qualsevol, hom es pot trobar en més d’una ocasió que mentre està aturat al carril bici davant un semàfor en vermell, un idiota dalt d’una bicicleta l’avanci pel costat passant-se la llum del semàfor pel folre dels pedals, fent eslàlom entre els vianants que en aquell moment creuen el carrer, i anant a aturar-se just en la intersecció, a cinc o deu centímetres de ser atropellat pels vehicles que venen pel carrer travesser (és un idiota, no un kamikaze). Com que és una situació una mica difícil d’explicar i d’imaginar —sobretot per a aquells que no han gaudit mai de l’indescriptible plaer d’anar en bici per Barcelona— adjuntem un petit croquis:

Evidentment, quan el semàfor del carril bici es posa verd i la gent normal comença a avançar, l’idiota encara està quiet perquè des d’on es troba no pot veure el seu semàfor. Així doncs, la gent normal que ha parat on toca es veu obligada a esquivar l’idiota que està parat al bell mig del carril, obstaculitzant el pas de qualsevol persona que no sigui idiota. Per descomptat, l’idiota desconeix que ell és idiota, així que en arribar al següent semàfor en vermell i veure la gent normal aturada on toca, ell tornarà a avançar tothom i se situarà altra vegada a la pole position. En posar-se verd, la gent normal l’haurà d’esquivar altra vegada. I així fins a l’eternitat.

Els juro que tot això no és cap broma; l’autor d’aquesta guia s’ha vist obligat a esquivar el mateix idiota fins a quatre vegades en un mateix trajecte de dos quilòmetres i escaig. És quelcom alarmant. I evidentment, aquesta situació aquí narrada no és pas l’única que els idiotes que van en bicicleta protagonitzen en el dia a dia barceloní. Cal mencionar també, sense ànim d’enumerar-les totes  —ja que desconec el secret de la vida eterna— els mil·limètrics i idiotes eslàloms entre els vianants que caminen tranquil·lament per la vorera, les idiotes passejades per la calçada en contra direcció o les aparicions en mig del pas sense mirar i porque yo lo valgo entorpint el pas de la resta de ciclistes.

Per tot això, estimades barcelonines i estimats barcelonins ciclistes no-idiotes, en cas de no voler acabar malament dels nervis després de bregar amb tant d’idiota a pedals, aquesta guia els recomana fervorosament:

  1. En cas de topar-se amb un/a ciclista idiota que els entorpeixi el pas en tots els encreuaments, provin de fer sonar el timbre per fer-li entendre que és un idiota i comprovin si d’aquesta manera aparca la bicicleta i es dedica a fer corredisses footing running per la vorera (o per les vies del metro, en el millor dels casos).
  2. En cas que l’idiota no interpreti correctament el missatge del timbre, provin de dir-li-ho de paraula en tots els idiomes que coneguin.
  3. Si l’idiota continua encara sense adonar-se que és idiota, mirin-li les orelles; probablement les porti tapades amb uns auriculars que reprodueixen (segons fonts fiables d’aquesta guia) el davantal d’en Jordi Basté en bucle infinit. Si es donés aquesta situació, deixin-lo per impossible: és un cas claríssimament irreversible.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Cultura i Societat
5 comments on “Guia Ciclista per a No-Idiotes: primer capítol
  1. pere ha dit:

    que el bixo te raó i que el comentarista que fa servir les paraules Rojoseparatista, animalista i vegetarià es un dels ciclistes descrits

  2. elbixo ha dit:

    Oh, que subtil. Torni-ho a llegir que no ho ha entès bé.

    • PERE ha dit:

      que es el que no he entès bé? el vostre escrit o el comentari?

      • elbixo ha dit:

        Vostè sap anar en bicicleta? Perquè és probable que el conegui.

        • pere ha dit:

          Si en vaig aprendre’n possiblement abans que vostè naixes, i vaig formar part d’un grup
          ciclista de Barcelona i molts diumenges sortirem per anar a esmorzar a Sitges,passant per
          la Panadella , Per si feia mal temps esmorzar allà. o sortirem amb tendes per fer les guilleries fent ” vivacs.” que es lo que es podia fer en aquella època. No li dic això per
          presumir ni menystenir-lo si no perquè tinc més de 70 anys.. Cordialment com sempre
          Pere

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: