ANÀLISI DE LA CAPELLA I LA IMATGE DE SANT ISIDORI DE MOLLERUSSA

A la memòria del meu avi, Francesc Bonjoch Solsona, fill de Mollerussa,
i a les generacions de Bonjoch que al llarg dels segles
han ajudat a tirar endevant Mollerussa

LA DEVOCIÓ A MOLLERUSSA

LLEGENDA

Abans que aparegués cap informació documentada de la devoció de Sant Isidori a Mollerussa, ja existien llegendes sobre la seva protecció de Mollerussa. Són narracions orals que només recorden la gent més gran de Mollerussa, tenen una aparença més o menys històrica, però en realitat amb una major o menor proporció d’elements imaginatius. No obstant he cregut convenient d’incloure’ls, ja no deixen de formar part de la història de Mollerussa, una història consuetudinària, però sempre, en el fons de tota llegenda, existeix un fons de veritat.

Ja feia temps que els estralls de la pesta es deixaven sentir terriblement per tota la comarca, i el lloc on el flagell assotava més era Mollerussa. Tot el poble estava endolat per la mort d’algun familiar o amic. Mollerussa es va dedicar a pregar fortament a Déu, ja que es tractava d’una gent molta fe.

Un dia va passar pel poble un pelegrí i trucant a una casa demanà per passar-hi la nit, i si en un primer moment voldrien donar-li aigua per beure, ja que estava molt cansat.

La dona accedí a donar-li aigua, però el va avisar que era millor que no es quedés a la població ja que esta empestada. El pelegrí va contestar que no li importava, i que es quedaria a dormir. El pelegrí va passar la nit a la casa de la dona i l’endemà, abans de re emprendre el viatge, preguntà a la dona si la població estaria disposada a fer festa en honor seu si era guarida del flagell de la pesta.

La dona li va preguntar:

  • I qui sou Vós?
  • Jo sóc sant Isidori –va contestar el pelegrí.

La dona en sentir això va parlar amb les altres veïnes del poble i d’aquesta manera s’escampà pel poble la notícia.

Tota la gent de Mollerussa que no estava malalta arribà a la casa de la dona, el pelegrí ja no hi era. Però tots notaren quelcom d’estrany i meravellós en aquell lloc.

Aquell mateix dia es va fer una processó en honor del sant per tot Mollerussa, ja la població en tenia una imatge, i aquell mateix dia, es va guarir tota la població.

En record d’aquell fet, es bastí una capella en honor de Sant Isidori, a la qual tota la població ha tingut sempre la seva més gran estima i devoció.[1]

 El present treball d’anàlisi, observació i estudi de l’actual capella de Sant Isidori (dic l’actual perquè actualment a causa de les trosses de la guerra, ha perdut molts dels anteriors elements que la componien i que és molt difícil analitzar-los) i dels seus diferents components.

EL PRIMER ESMENT DE SANT ISIDORI (1483)

No es sap del tot segur quan comença la sant isidori a Mollerussa, però sí que sabem de la primera vegada que es parla de Sant Isidori. Les primeres notícies són del consell celebrat el sis de juny de 1483 a Tàrrega (ja he parlat anteriorment que Mollerussa havia pertangut a la Vegueria i al Deganat de Tàrrega) em què es parla del presumpte fet ocorregut a Mollerussa, una noia malalta de vertola (la vèrtola és una inflamació d’un glàndula sudorífera[2]) ha vist una dona vestida de blanc, amb un nena als braços (possible referència a la Mare de déu i el nen Jesús tot i que el text original no ho precisa) la qual ha promès a la nena que qui estant malalt de “vertola”, l’endemà festa de sant Isidori celebri la festa curarà de la malaltia, a part d’això li diu més coses que es precisen. El Consell acorda informar el bisbe de Vic i juntament amb el degà i el rector esperant actuar en conseqüència amb la resposta del bisbe. Paguen a un correu que porta una carta al rector de Mollerussa sobre tot l’acorda’t en el consell de la Paeria de Tàrrega.

En l’arxiu parroquial de Mollerussa no existeix cap llibre d’aquella època, vaig consultar l’arxiu parroquial de Tàrrega no hi havia cap rastre del suposat miracle. Una altra via a seguir era l’arxiu diocesà de Vic, al qual hi vaig anar personalment fa anys i no hi ha cap constància ni del suposat miracle ni tampoc de cap resposta del bisbe en el sentit de considerar autèntic o no aquell incident. La reproducció d’aquella reunió és la següent:

Tàrrega, 1483.

(Consell 6 de juny de 1483)

“E més fonch proposat per los honorables pahers com mossèn lo degà aurie presa una informació o engesta sobre hun miracle segons se diu que se serie seguit a Molleruça en la persona d’ una infanta, filla d’en Pou, la qual estave malalta de vèrtolla e, estant malalt en son lit, dix que li vench una dona vestida de blanch ab un infant al braça, la qal li dix moltes coses segons se mostre en lo procés; finalment li dix que qui colgere la festa de que ere l’endemà, no morie de vèrtola, e altres coses. Perquè és mester que  en aqestes coses, actenent que en altes lochs se’n an feta festa, que hi face lo consell deliberació.

            Hon acorda e delibera lo dit honorable cosell que actenent que los pahers han a trametee de cuyta a Vich, e actenent que mossèn lo degà

haurie dit  en lo dit consell que si los dits pahers o universitat trametrien, que ne avisasen al dit mossèn degà e que ell trametrie lo procés a Vich, al senyor bisbe. E vista la resposta del senyor, leshores lo dit honorable consell deliberarà e farà deliberació sobre dita propositio. Emperò que, actenent  que.l consell no.s pot ajustar sens treball, si volrie donar plen poder alsguns pròmens, que aqells, ensemps ab lo ell dit mossèn degà, pusqen deliberar en dites coses.

            E així deliberà lo dit honorable Consell que fore bona cosa ço qui per mossèn lo degà ere dit, e que se’n consultàs al senyor bisbe e, venguda resposta, que aqella sia denunciada al  dit mossèn lo degà, rector, pahers e pròmens dejús scrits, e que aquells tingen plen poder ensemps los dits mossèn degà e rector, de festivar e fer festivitat de la festa de setn Ysodori màrtir. E que ço que per aqells serà fet que é deliberat que per tot lo dit honorable consell sia ara de presetn confirmat e corroborat.

            E són los pròmens los dejús nomenats:

 

                                                                       Primo en Pere ponces

                                                                       Jaume Junqués

                                                                       Luís Moyà

                                                                       Macià Spígoli

Gaspar Piquó

Pere Mercer

(marge:) ffonch fet albarà.

Albarà a.n Fitor.

            Los pahers l’any present e dejús scrit de la vila de Tàrrega a.n.Bortomeu Beltayll, sotaclavari en dit any de dita vila, pregam-vos, sènyer, e.ns plau que de les pecúnies que vénen a vostres mans que procexen de dita sotaclaveria doneu e pagueu a.n Gili Fitor, de dita vila, tres sous, los quals a ell són deguts per rahó d’una letra que portà al rector de Molleruça per lo sent Hisodori, per lo miraccle, que se  seguí al dit loch de Moleruça. E reteniu-vos lo present en loch de haver paguat los dits tres sous, lo qual volem a vó ésser fet per en Bernat Lorenç, notari e scrivà de la casa de la peyria, e sotsignat de nostes mans a Xiii de deembre any mill CCCCLxxxiii.”[3]

 1-Acta notarial del vint-i-dos de setembre de 1685 Francisca Tribó i Navés, de “la vila de Mollerussa” filla de Silvestre Tribó i Elena Navés[4]el quals ja eren difunts al moment de testar Francisca Tribó i Francisca Tribó ja devia ser gran ja que fa constar: “…detinguda en mon llit de malaltia corporal de la qual temo morir sana emperò per la gracia de Deu de mon enteniment y ab ma plena memoria y ferma (?)…ÿ ultima volunta mia en la vila de Mollerussa Bisbat de Solsona en la casa de ma propia habaitacio la qual esta situad prop de la capella de sant Isidoro martir als vint ÿ dos de setembre any de la nativitat de nos=tre señor Deu jesucrhrist de mil sis cens vuitan=ta sinch[5].

De l’anterior text en podem treure diferents conclusions, per exemple la gran religiositat de la gent de l’època, la preocupació del més enllà amb el pagament de misses, almoines etc. en llocs determinats. Que la devoció a Mollerussa de sant Isidori ja era ben patent el 1685 quan Francisca Tribó demana al seu testament que es facin tres misses a l’altar de la capella de sant Isidori[6].

 

  • 1.    ANÀLISI DE LA CAPELLA

La façana de la capella, té una entrada i un arc de la segona meitat del segle  XVI i té elements antiguitzants. L’arc seria una derivació de les arcades del segle XV, adaptades a les formes més modernes del Renaixement. En un dels plecs de l’arcada hom hi pot observar, un número (1751) gravat a la pedra mateix amb uns mitjans i unes maneres no gaire pulcres. Possiblement qui ho va fer, volia ressaltar aquell any per algun fet en concret, el qual no he pogut esbrinar.

Damunt de l’arcada hi ha l’estela en què hi està gravades el text que fa referència a les indulgències del cardenal Aldobrandini.

  • Mida, alçada, amplada de la façana.

Més amunt de la façana, de pedra picada, hi ha una paret moderna, que ha substituït l’antiga, on hi ha un òcul (forat a manera de finestra o obertura per a l’entrada de la llum ).  Més amunt de l’ òcul hi ha unes rajoles enganxades a la paret, en les que hi està dibuixat el sant capitular, es tracta d’una obra moderna, concretament dels anys vuitanta i feta per la senyora Prenafeta de Mollerussa.

393431_2573707714882_1817364213_n

 Façana de la capella de sant Isidori màrtir a la plaça major

de Mollerussa (Fotografia J.M. Fabregat)

L’alçària de la capella culmina amb una campana d’ espadanya i de moderna construcció que substitueix a  l’antiga. La campana pesa 30 kg., el jou 14 kg., el batall 1,5 kg. La fosa de la campana és Casa Barberí d’Olot. La campana té la següent inscripció: “Amics, sempre” al centre hi ha un medalló amb l’escut de St. Isidori. La campana es fa toca elèctricament

Un cop dins de la capella, veiem que a banda i banda de l’entrada, existeixen unes mènsules de pedra, clavades a la paret i que la seva funcionalitat ens és desconeguda, encara que es podria deure a la ubicació d’un sant etc. Les seves mides són de 15,4 cm. De llarg x 10 cm. d’ample. Tots els altres elements de la capella, parets, sostre, altar etc. són d’elaboració moderna.

Als fons de la capella existeixen unes escales que porten a un cambril, en què hi ha situada la imatge de Sant Isidori, dalt d’una peanya.

 

377798_2573675554078_1342245083_n

 Campanar de la capella de sant Isidori (Fotografia J.M. Fabregat)

  • ORIENTACIÓ DE LA CAPELLA

Mossèn Antoni Bach i Riu, en una carta adreça a mi, em comenta: “…només et puc dir que moltes d’aquestes devocions són del segle XVII, si fos anterior, la capella estaria orientada de ponent a llevant.” [1] 

Doncs molt probablement en Bach té la raó i que aquesta devoció, o més ben dit la construcció de la capella de Mollerussa és del segle XVII, ja que està orientada cap a nord-oest.

  • ALTRES ELEMENTS DE LA CAPELLA.

A l’interior de la capella hi ha alguns elements que mereixen ésser mencionats, tots ells de construcció moderna.

Tenim la creu de sant Isidori. Es tracta d’un Santcrist actual ben dissenyat i forjat pel Sr. Castellana de Tàrrega, que penjava davant de l’altra suspès per un invisible fil de niló. Un dia les dones que es cuiden de la capella van veure com es despenjava el  Santcrist i com va parar a terra. El fil de niló s’havia trencat. L’any 1990, la Comissió d’Art de la Parròquia estudiava la manera de retornar artísticament el Santcrist a la capella. Aleshores es decidí fer-ne el següent suport, de fet es tracta d’una obra menor i hi participaren diferents artistes. Es tracta de: una base de pedra de 4 cares i un dibuix de baix relleu cisellat a cada una de les cares.

De la base en surt una “U”, que aguanta el Santcrist. A cada cara de la pedra hi ha un dibuix, es  tracten de dibuixos evocadores de les realitats de Sant Isidori i Mollerussa. L’espasa, la cuirassa i la creu, representen el martiri. La casa significa la capella  del sant tal com està representat en l’escut de Mollerussa. La poma i la pera, són els fruits dels nostres camps. I el rec d’aigua, amb arbres a la riba, representa el Canal d’Urgell.

Un altre element és l’altar, de fusta i formes i maneres senzilles. A darrere de l’altar  i sota del cambril, hi ha una petit espai, per on s’hi entrar per una porta de fusta.

  • LES INDULGÈNCIES DE 1731.

En la façana de la capella de Sant Isidori a Mollerussa, hi ha damunt de l’entrada una estela on hi posa el següent:

“ EL EM(inen)TE Y CARDENAL ALDOBRANDINI/CONCEDE(io) CIEN DIAS DE YNDULGENCIA/REZANDO VN PATER NOSTER Y AVER MARIA/ DELANT(e) DE ESTA YMAGEN DE S(a)N/ ISIDORO MARTIR A 22 DE MAIO DE 1731.”

Les indulgències consistien en la remissió atorgada per l’església Catòlica de les penes temporals degudes pels pecats.[2] Aleshores, si l’atorgant d’aquestes indulgències era el Cardenal Aldobrandini (la biografia del qual detallaré més avall) per aquella època nunci del Vaticà davant d’Espanya, cal esbrinar quin era el motiu pel qual es van atorgar. Des d’aquí he de corregir un error que vaig fer en el meu primer llibre, en què anomeno Albareda i el relaciono amb la treta de 1793, ambdues coses (Albareda enlloc d’ Aldobrandini i la seva relació amb la treta del 1793) són incorreccions meves.[3]

Indulgències

 Estela on estan inscrites les indulgències que suposadament va manar 

el cardenal Aldobrandini el 1731  (Fotografia J.M. Fabregat)

Mn. Ramon Barniol, l’any 1993 pensa que Alexandre Aldobrandini, per haver estat bisbe de Rodes, illa propera a Quios que va ser el lloc de martiri del sant, i nunci del Vaticà a Venècia –on hi ha la tomba del sant- podria ser que el Cardenal hagués vingut a Mollerussa per motius del parentiu isidorià i aprofitant el camí reial  de Madrid cap a Barcelona per embarcar cap a Roma.[4]

El que sí és segur és que les indulgències, fossin demanades per qui fossin demandes (autoritats municipals, autoritats eclesiàstiques) qui les va demanar va intentar que Mollerussa fos un lloc d’atracció religiós del culte isidorià, que no va acabar de quallar.

Respecte a aquest enigma de les indulgències concedides pel Cardenal Aldobrandini, he interrogat al mateix Vaticà, però ni m’han contestat. He demanat intercessió a certes autoritats diplomàtiques però no m’han donat més que excuses i és evident que es tracta d’un enigma difícil de resoldre, no pas perquè aquest sigui difícil, sinó més que res més per motius burocràtics i de protocol del Vaticà, en els arxius dels quals segur que la solució d’aquest problema.

  • QUI ERA EL CARDENAL ALDOBRANDINI?

Si no puc aportar més informació sobre les indulgències, el motiu, l’origen i els seus demandants si almenys que puc parlar del Cardenal Aldobrandini d’una manera relativament extensa i que ens pot aportar una mica més de llum en aquest assumpte. 

Aldobrandini, Alexandre Va néixer a  Florència l´1 de maig de 1667  germà del card. Baccio, i de Camila Pasquali. Estudià filosofia i teologia, al seminari romà. D’aquesta època cal destacar la seva obra “In igne divini amoris aeternitas imperii seu Oratio de S. Spiritus adeventu, Romae 1686,” celebració de la caritat  batalladora i armada de Innocenci XI, en la seva lluita contra els trucs i els heretges. Va acabar els estudis a Pisa doctorant-se el 19 de desembre de 1697 en dret civil i canònic. El papa Innocenci XII l’admet entre la seva cambra, i el va nomenar canonge de Santa Maria Major. Va vestir l’hàbit de prelat el 14 de maig de 1699 i va iniciar la carrera en la Cúria, Aldobrandini fou nomenat vicelegat de Ferrara. El 1701 fou enviat per Clement XI al ducat de Parma com a comissionat pontifici al comandament d’una tropa que el duc Francesc Farnese havia requerit per garantir la neutralitat del seu estat, amenaçat per les tropes franceses i imperials. Aldobrandini va exercir les funcions de ministre plenipotenciari de la Santa Seu va esperonar Farnese a conciliar-se en favor del duc i  particularment d’Isabel, futura reina d’Espanya. Un cop va tornar a Roma, el 21 d’octubre de 1706 fou nomenat clergue de la Cambra apostòlica i l’any següent va prendre l’ordre menor (25 setembre de 1707) el major ( 16 octubre), el 7 de novembre fou consagrat arquebisbe de Rodes.

Nomenat el 20 de desembre de 1707 nunci a Nàpols, renuncia a la seva seu el 31 de març de 1708. Arran de la tensió produïda després del decret jurisdiccional emès el març de 1708 per Carles III d’Ausburg. Aldobrandini, escrupolós executor de les directives de Clement XI, es va trobar de sobte en un conflicte amb el poder civil, en la persona del Vice-Cardenal V. Griman. Al voltant del gener de 1709 el motiu principal de conflicte, el nunci continuà a constituir-se el centre dels fruits del partit curialista i filoespanyol en la seva ofensiva contra la política jurídico nacionalista favorita del govern.

El 23 de setembre de 1713 Aldobrandini passà a la nunciatura de Venècia, en un període en el qual la nova ofensiva turca contra Venècia (desembre 1714-estate 1717) va posar a Clement XI en la tessitura de preparar l’ajuda als venecians i de organitzar un llegat de prínceps contra els infidels.

El 1 de juliol de 1720 Aldobrandini fou transferit a la nunciatura de Madrid, a la qual va renunciar als primers de novembre. Aldobrandini, era encarregat de la composició del conflicte obert fins al juliol de 1718,  la Santa Seu i Espanya, rebent una acollida desconfiada, i durant els primers mesos va romandre en la cort en una posició no oficial, perquè el govern posava com condició de la reobertura de la nunciatura la composició preliminar de les divergències amb la Santa Seu i el con firmament dels indults pels bens eclesiàstics. Encarregat per Clement XI d ‘obtindre la restitució del espoli i segrest del govern, Aldobrandini, a l’ hivern va trobar la solució d’aquest problema preliminar i va poder passar a la represa del tractat per la concordat. L´11 de març de 1721 va rebre de Clement XI plens poders per la subscripció ,e que va voler confirmar de Innocenci XIII per l’estiu de 1721. d’aquest moment però Aldobrandini conservà amb la Santa Seu un equívoc silenci sobre el tractat, fins que el 21 de febrer de 1722, Innocenci XIII sol·licita una relació . Les noves pressions de la Santa Seu van obtindre d’Aldobrandini la represa de les negociacions. De Innocenci XIII i de Benedicte XIII Aldobrandini fou un altre cop encarregat  al servei de l’execució de la butlla del 13 de maig de 1723 referent a la disciplina eclesiàstica, feina extremadament difícil per l’oposició de les ordres religioses. Durant el pontificat de Benedictí XIII (1724-1730) la relació d’Aldobrandini amb el govern espanyol van ser bones i Aldobrandini va tenir l’oportunitat de fer importants serveis a la casa dels Borbons. Després d’això, el setembre de 1724, la seva petició a  Isabel Farnés, perquè intervingués prop de Felip V per induir-lo a ressaltar dalt del tro, quan hagués abdicat. Després del març de 1724, durant la interrupció de les relacions diplomàtiques entre França i Espanya, ell, corresponentment amb el nunci de París, va fer d’intermediari constantment entre les dues corts. Expirat el període de la nunciatura espanyola, Aldobrandini el 2 de octubre de 1730, fou cridat per Climent XII, i nomenat cardenal amb el títol presbiteral de SS. Quatre corones, i fou inscrit a les principals congregacions (del Concili Tridnetino, del Vescovi e del Egolari, de la Immunità e di Propaganda Fide).

El 31 d’octubre de 1730 fou encarregada la legació de Ferrara perquè el seu mal estat de salut li impedia de dur les regnes del govern. Va morir el 13 d’agost de 1734. Fou sepultat a Ferrara en la església de Sant Girolamo.[5]

383835_2573647913387_161311344_n

Dibuix de sant Isidori en rajoles en la façana de la capella de sant Isidori.

                               Obra de la sra. Prenafeta de Mollerussa  (Fotografia J.M. Fabregat)

  1. 2.    ANÀLISI DE LA IMATGE (La  anàlisi de la imatge, capella i altres elements artístics han estat sota la direcció, consell i assesorament de Joan Yeguas, Doctor en Història de l’Art per la UdB 2001)

La imatge de Sant Isidori podem dir que és d’escultor desconegut, encara que possiblement català. L’època és del segle XVII (segle llarg), l’estil és d’època del barroc. La vestimenta del sant consisteix en què duu  malles  cenyides Damunt porta un casaca. A damunt de tot una capa lligada amb una corretja a l’alçada de la cintura. La capa té un plecs molts plecs molts durs o angulosos. A la cama esquerra la imatge té una possible beina de l’espasa. El calçat consisteix en unes sandàlies.

A la mà esquerra porta els evangelis, amb tanca i hi manquen les fulles (aquest tret podria simbolitzar que Sant Isidori  preconitzà la paraula de Déu. Damunt dels evangelis hi ha dues pedres, a més té una pedra damunt l’espatlla esquerra. La corona ens demostra que es tracta d’un sant.

392694_2573680714207_940865107_nImatge de sant Isidori a dins de la capella (Fotografia Ramon Ripoll)

Alguns trets de qualitat podrien que la postura del personatge intenta mostrar dinamisme o mobilitat a la figura. Es pot veure per l’ avançament del peu esquerre que desequilibra la imatge fent que el seu tors es torci (potser pel fet del impacte de la pedra).

Les mans demostren un treball fi. Perquè les mans no són rígides, sinó que tenen vida. Per exemple: ajunta els dits del cor i anular.

La cabellera que sembla postissa, amb cabells rinxolats de forma molt ingènua. És un tret antiquitzant o de l’estil barroc. És destacable la forma com està treballada la barba. Els ulls són ametllats, no té ninetes marcades i en canvi té les celles marcades. Els llavis estan ben marcats. La cara no és gaire natural malgrat d’estar ben treballada. Els ulls són massa grans en respecte el cos, guanyant expressivitat.

Altres elements de la imatge a destacar serien, la peanya, en forma de base de columna amb un to decorat amb rodones pintades i dues escòcies.

La imatge, per la part del darrere, és plana ja que tenia una clara funció de ser vista frontalment com figura exempta per estar arronsada a la paret o formar part d’un retaule (aquesta darrera funció és demostrada ja que les fotografies que el 1922 féu  Joan Salvany). El seu origen no és pot ser medieval, ja que no és frontal.

  1. 3.    ANÀLISI RETROSPECTIVA DE LA CAPELLA

Tenim l’arxiu fotogràfic de Salvador Salvany, que l’any 1922 va passar per Mollerussa i va fer una sèrie de fotografies ( de l’església i de la capella) que ens poden servir per valorar com era l’estat de la capella de Sant Isidori abans de la seva destrucció l’any 1936. Concretament tenim un retaule. Dalt d’aquest retaule i al mig estava situada la imatge de Sant Isidori. Al costat –a dreta i esquerra- tenia dues imatge de sants més. A falta de documentació escrita, he hagut de consultar aquelles persones que per la seva edat podien dir-me alguna cosa, com ara Agustí Badia[6], el qual a la vegada ha parlat ha parlat amb d’altres mollerussencs coetanis seus que ens han pogut desvetllar algunes coses. Els dos sants són: Sant Jaume (a la dreta de la fotografia ja que sembla que porta un bastó, símbol amb el qual normalment se’l representa) i santa Cristina.  Cada sant té als seus peus dos ciris.

Ermita_de_Sant_Antoni_a_MollerussaFaçana de la capella de Sant Isidori any 1922.

Foto Joan Salvany. Biblioteca de Catalunya

Damunt del pis en què hi havia Sant Isidori, Sant Jaume i Santa Cristina, hi havia un altre pis de l’altra decorat amb figures decoratives, possiblement àngels etc.

A banda i banda de l’altar, s’hi veuen unes portes que servien per pujar per unes escales i venerar al sant i baixar per l’altra porta. L’altar era de fusta i modest, però estava guarnit amb un domàs amb un dibuix de l’Esperit Sant. L’altar no estava entre el celebrant i els assistents com es fa actualment, sinó que abans del Concili Vaticà II, el Mn. Donava l’esquena als assistents. Damunt de l’altar hi havia una mena d’escrits enquadrats, anomenats ares –segons afirma Badia- que servia per al Mn. Per celebrar la missa.

 

Vista_interior_de_l_ermita_de_Sant_Antoni_a_MollerussaFaçana de la capella de Sant Isidori any 1922.

Foto Joan Salvany. Biblioteca de Catalunya

A l’esquerra de la fotografia hi havia un Santcrist, amb cabells, i als peus del Santcrist, una imatge de la Dolorosa vestida. El monument de Setmana santa, portaven el Santcrist al peu del monument i la Dolorosa al peu del Santcrist. Aquestes talles eren d’un valor considerable.

Sant Jaume era el patró de la parròquia almenys des de 1331[7] i santa Cristina la patrona de la població almenys des del 16 de juliol de 1830, quan el clergue Josep Bertran, fill de Mollerussa i rector de Miralcamp des del 1818 i 1851 complimentà la parròquia de Mollerussa amb una relíquia de Santa Cristina.[8]

Una_imatge_a_l_interior_de_l_ermita_de_Sant_Antoni_a_MollerussaImatge de sant Isidori a l’interior de la seva capella. Any 1922. Fons Joan Salvany.

Fotografia Biblioteca de Catalunya

 Autor: Francesc Rebolledo. Consell i assessorament de Joan Yeguas

Joan Yeguas: Doctor en Història de l’Art per la UdB 2001. és conservador de béns culturals en l’ Àrea de Renaixement i Barroc al Museu Nacional d’Art de Catalunya (des del 2003). Entre 1995 i 1998 fou becari de la Direcció General de Recerca (Generalitat de Catalunya), adscrit a la Universitat de Lleida. Va gaudir d’altres ajudes predoctorals per a estades en universitats estrangeres: Roma (1997) i Nàpols (1998). Puntualment, ha exercit de professor de cursos universitaris, de cursos de doctorat o d’assignatures de titulació universitària (a les universitats de Lleida, Girona, Barcelona, Saragossa i Càller). És membre del Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) des que es creà l’any 2000. És membre del consell de redacció de la revistaUrtx. Revista d’Humanitats de l’Urgell (des del 2003). És membre fundador del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà (el 2009). També treballà com a tècnic a l’ Arxiu Comarcal de l’ Urgell (2002-2003).

Copyright Francesc Rebolledo (Catalunya)

[1] Carta de Mn. Antoni Bach i Riu. Arxiu Francesc Rebolledo

[2] Diccionari de la llengua catalana, pàg. 1101

[3] Francesc Rebolledo. Personatges i història de Mollerussa…, , pàg. 83

[4] Celebrem els 200 anys del Vot de poble a sant Isidori,

[5] Diccionario biografico degli italiani, vol 2, Roma, Istituto della Encliclopedia Italiana, 1960-2000

[6] Arxiu de  Agustí Badia (d.e.p.)

[7]  Francesc Rebolledo,Personatges i història de Mollerussa.. pàg. 73

[8] Francesc Rebolledo. Personatges i història de Mollerussa…   pàg. 76

[1] Joan Bellmunt. Fets, costums i llegendes del Pla d’Urgell, pàgs. 230-231,

[2] Diccionari de la llengua catalana, pàg. 2027.

[3] Ramon Miró. Miscel·lània d’ Estudis sobre la plana de d’ Urgell. Notes sobre la difusió del culte de sant Isidori a les terres de Ponent, , pàg. 21 i ss.

[4] Al document original hi posa filla de Silvestrre Navés i Elena Navés, òbviament es tracta d’ un error. Nota de l’ autor.

[5] Testament de Francisca Tribó y Navés. 22 de setembre de 1685 feta per Gabriel Nadal rector de Mollerussa. Còpia notarial de 1729 testificada per Féxil Avellà. AMG

[6] Testament de Francisca Tribó y Navés. 22 de setembre de 1685 feta per Gabriel Nadal rector de Mollerussa. Còpia notarial de 1729 testificada per Féxil Avellà. AMG

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Tagged with: , ,
Arxivat a Altres
2 comments on “ANÀLISI DE LA CAPELLA I LA IMATGE DE SANT ISIDORI DE MOLLERUSSA
  1. rexval ha dit:

    Un excel.lent treball. A la meua dona, que és llicenciada en Hª de l’Art, li ha agradat molt. Va uns anys vam fer la “ruta del císter” i recorreguérem diversos monestir molt interessats: el de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges. Personalment el que més em va impactar va ser el de Poblet amb la tomba de Jaume I i altres monarques.

    Salut

    Regí

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: