S’apropen eleccions. No fotin, no ho sabien? Cony, doncs sí, el dia 24 del present mes hem de triar les alcaldesses o els alcaldes de les nostres viles, municipis i ciutats. El moment és transcendent, es respiren aires de canvi, la crisi, El Procés™ i que si tomba i que si gira i blablablà. Però el cas és que un servidor no té encara del tot clar què collons votarà en aquestes municipals. De fet, tinc més clar el que NO votaré ni borratxo de ratafia que el que SÍ que votaré fent ús de les meves plenes facultats mentals —això dubtant, òbviament, que mai les hagi tingudes.
Jo sóc un barceloní rojoseparatista i animalista, ja ho saben. I amb aquesta autodefinició ja puc descartar un bon grapat de formacions que no em fan el pes. Vull un ajuntament independentista, d’esquerres i compromès a defensar, garantir i augmentar tant com es pugui els drets dels animals. Pelut de trobar, aquest últim requisit, ja els ho dic ara, perquè un cúmul de vaguetats, d’ambigüitats i de paraules mig buides palesen que aquest petit país no està encara prou avançat moralment com per parlar-ne obertament i sense embuts. Heus ací la raó de ser d’aquest apunt: un recull dels compromisos programàtics animalistes de les diferents formacions que presenten candidatura a l’alcaldia de Barcelona.
Per part meva, com comprendran arran de l’autodefinició del paràgraf anterior, tinc absolutament descartat donar el vot a PP, CiU, Ciudadanos, PSC o BCN en Comú. Tot i així els inclouré aquí per si es donés l’hipotètic i estrany cas que, per exemple, un animalista federalista o un animalista de dretes (és això possible?) caiguessin per aquí amb la intenció d’aclarir una mica els seus dubtes. No inclouré, això sí, les formacions que segons els sondeigs no tenen possibilitat de treure ni tan sols un regidor. Comencem (per ordre de número de votants en les municipals de 2011):
Convergència i Unió
Poden descarregar el programa sencer aquí, però tot el que diuen en matèria de dret animal és això:
Jutgin vostès mateixos. A mi en general em sembla molt vague, poc concret, poc directe i en definitiva poc valent. L’únic que en destacaria, per destacar-ne alguna cosa, és això d’intensificar les campanyes d’adopció d’animals.
Partit dels Socialistes de Catalunya
No hi ha versió en pdf —almenys no al web oficial de campanya— però arran de la resposta que em van donar des del compte de Twitter oficial del senyor Jaume Collboni, entenc que tot el programa està penjat aquí. Sobre drets dels animals únicament hi trobem un breu paràgraf enquibit dins la proposta número 66, titulada “Garantir el bon ús i la convivència ciutadana en l’espai públic”. És el següent:
No sé a vostès què els sembla. Jo del PSC n’esperava més aviat poqueta cosa, sincerament, però és que això és irrisori. Em sembla una proposta exageradament precària, curta, tímida, més aviat retrògrada i indigna d’un partit que pretén ser d’esquerres. No serveix per a la Barcelona que vull veure i viure al segle XXI. #NoFotem.
Partido Popular de Cataluña
El seu programa no es pot descarregar del web oficial ni sembla que el tinguin penjat de cap altra manera. Ni tan sols un trist resum. El seu alcaldable, el senyor Alberto Fernández, i el seu equip de campanya no han contestat la meva petició de veure el programa formulada al seu compte oficial de Twitter. Sembla que l’opacitat no és només per a les caixes B.
Barcelona en Comú
No he trobat cap versió descarregable del seu programa electoral, però sembla que el tenen tot penjat i categoritzat al web oficial. Als drets dels animals hi dediquen un apartat dins el “tema” d’Ecologia i amb el títol “Tenir cura dels animals de ciutat”. És el següent:
El contingut és prou sucós. S’enorgulleixen de l’abolició de la tauromàquia i de la prohibició de vendre animals a la Rambla, i a més admeten que encara queda molt per avançar en aquesta matèria. Bon senyal.
Malauradament, les propostes haurien de ser bastant més clares, més completes i millor definides. Frases com la de “obrir el debat per replantejar l’actual model de zoo i de delfinaris” ressonen amb una buidor de fons que fa basarda. Si la proposta és només obrir un debat i no pas plantejar directament i fil per randa un tancament o una reforma total, malament rai.
Esquerra Republicana de Catalunya
Poden descarregar el seu programa complet des d’aquí però pel que fa als drets dels animals, el que hi diu és el següent:
Igual que Barcelona en Comú, a ERC també volen fer bandera de l’abolició de la tauromàquia i en el seu cas, també de la prohibició d’exhibir animals en aparadors. També semblen tenir clar que el zoo i l’aquari no són “adequats” per als animals que s’hi allotgen i també afirmen que queda feina per fer en aquesta matèria. Em crida l’atenció, doncs, que aquesta “feina per fer” no es traslladi en propostes més valentes ja que, si bé les seves són les més detallades que ens hem trobat fins ara, jo trobo que deixen el més calent a l’aigüera.
En fi, tot i desitjar propostes més agosarades, és just destacar per exemple la ferma voluntat d’impedir “en qualsevol cas” que retornin les curses de braus a Barcelona, el compromís amb el foment d’adopcions d’animals abandonats, el “vetllar” perquè no se celebrin baralles d’animals i per evitar qualsevol maltractament animal (tot i no especificar com s’organitzaria aquesta vetlla) i per últim les propostes que tenen per al zoo, una mica massa toves, però força detallades.
Candidatura d’Unitat Popular
Poden descarregar el seu programa electoral complet des d’aquí. Si ho fan, dins el capítol 7, “Exclusió en la ciutat capitalista i justícia social”, apartat 7.8, “Drets animals no humans”, es trobaran això:
Bé, em sembla que amb un simple cop d’ull ja es pot copsar la colossal bretxa ideològica entre les propostes de la CUP i les de la resta de formacions. No es queden a la superfície publicant quatre paraules ben adornades, van directes a la nafra i ataquen, valents, allà on més cal. L’eslògan de campanya d’aquesta gent és “Capgirem Barcelona” i almenys pel que fa als drets dels animals, sembla que realment la volen capgirar.
- Que són els únics que s’atreveixen a parlar d’especisme i a reconèixer-lo com a una “discriminació injusta que s’haurà de combatre“.
- La proposta de paralitzar immediatament les exhibicions amb dofins al zoo.
- La proposta de conscienciar i educar els infants a les escoles en l’estima i el respecte als animals i fomentar-ne l’adopció.
- La proposta de prohibir l’experimentació amb animals en hospitals i instituts de recerca que depenguin de l’Ajuntament.
- La proposta de crear un “Grup de Policia de Protecció Animal” dins la Guàrdia Urbana, destinat a abordar amb rapidesa i eficàcia casos de maltractament animal o d’incompliment de les lleis de protecció animal.
- La proposta de crear una clínica veterinària pública amb preus “populars i raonables”.
- La proposta de no donar cap llicència d’obertura a tallers o botigues dedicades al comerç de pells nobles.
- La proposta de declarar el Parc de Collserola com a “Espai protegit lliure de caça“.
- La proposta de no autoritzar cap filmació a Barcelona en què s’hi facin servir animals.
- La proposta de retirar els carruatges turístics estirats per cavalls.
- La proposta de prohibir la instal·lació a Barcelona de circs amb animals.
- La proposta de reeditar i ampliar la Guia de Restaurants Vegetarians de Barcelona com a eina d’informació i difusió de les opcions existents, no només de menjar sinó de roba o complements.
- La proposta de contemplar les diferents opcions alimentàries existents en els menjadors de tots els centres educatius públics.
Sé que em deixo molts punts interessantíssims, per això torno a recomanar a qualsevol animalista que llegeixi el text íntegrament.
Ciudadanos
Al seu web oficial no hi surt el programa per a les municipals i no sembla que tinguin cap web destinat exclusivament a la campanya de Barcelona. Tot i haver demanat veure el programa sencer a través del seu perfil de Twitter oficial i també a través del perfil oficial de la candidata que presenten a Barcelona, la senyora Carina Mejías, no he obtingut resposta. Diuen que els Ciudadanos són la marca blanca del PP. Potser això ho explica tot.
Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com
Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.
Des de la Mediterrània 
A mi em passa algo paregut a nivell de València. Encara no sé què fer. Jo també sóc rojoseparatista i m’agraden molt els animals, de fet col.labora amb la Sociedad Protectora de Animales y Plantas – tot en castellà -. No votava ni borratxo al PP, ja n’estic fart, que hi són des de 1991, a Ciudadanos, tampoc, que són PP-2 encara que estan enganyant a la gent. EL PSOE, a fer la mà, que ni són obrers ni socialista ni que siga com a PSPV, que quasi lleven lo de PV. Així que tinc Compromís (nacionalista d’esquerres, amb Mònica Oltra), EUPV (la variant valenciana d’EU), ERPV (variant d’ERC) i algun més. Està Podemos/Podem que no en tinc ni idea de que volen. El més fotut del cas és que gent que votaria Podemos, per la por i el desprestigi mediàtic, van a votar Ciudadanos sense saber que són de drete pensant-se que són com Podemos. Per cert, una catalanet, el que té la meua pasta, Banc de Sabadell, ja va dir que Podemos no, que són açò i allò, que Ciudadanos sí, que eixos sí que són bons. El que tonc clar és que si no parlen català no els vote.
Ho sent, però m’agrada la carn… encara que també les verdures.
Doncs si té dubtes li recomano que investigui vostè també els diferents programes electorals de les formacions que es presenten a València i que triï bé en base a tot allò que prometen per escrit. Perquè si ens hem de refiar de la quota de pantalla que els atorguen els mitjans de “comunicació”, malament rai. I vostè, que és valencià, segur que ho sap millor que ningú.
Ací, per no tenir no tenim ni una mísera TV, que Fabra-2 el que fa el ridícul quan llig en valencià la va tancar amb la ràdio i la web. Igual el Tela La Manxa parlen de València… Si pogués els diria als “meus” que feren una coalició, ja que si el PP pacta amb Ciudadanos que sempre parlen en castellà tipus J. Cañas, guanyen les eleccions malgrat l’alt percentatge de lladregots i /o imputats del PP. Tant de bo vingués Vox – no populi – per furtar-los vots a esta gent.