BLATTER I MARADONA: CARA I CREU?

Aquest mes de juny, la policia va detenir set alts càrrecs de la FIFA per corrupció, Blatter en deia casos aïllats. Però ningú s’ho va creure, i molts veien en el president d’aquest organisme un “capo” que movia tots els fils, i clavegueres, del món del futbol professional. Així que l’amic de CR7 i Florentino va dimitir malgrat haver estat reelegit.fifa-divertidos-memes-tras-dim_fjmGT01-jpg_900x0

El bo de la qüestió és que a la FIFA hi entreran aires nou, no obstant la incògnita és qui ocuparà dels corruptes. Un cas sorprenent és el de Maradona es presentarà com alternativa rupturista a l’anterior junta, i al seu estil corrupte. Sembla ser que Maradona tindria el recolzament de diferents països i es presentarà com un defensor de la transparència.

Tot això està molt bé, però tinguem en compte la trajectòria de l’astre argentí: com a jugador, entrenador, Maradona té una vida plena d’escàndols, com la seva adició a les drogues, ja quan estava al Barça, el seu positiu per primer cop el 1991 com a jugador del Nàpols amb quinze mesos de sanció. seu ingrés  a presó. El 1994, amb la selecció argentina, en un control antidopatge va donar positius per cinc substàncies prohibides!!maradona

Una altra cosa és el seu tracte amb la premsa. El 1994 Maradona va disparar, des de la seva casa, a periodistes que l’estaven esperant. El seu pas com seleccionador argentí, no va ser gaire gloriós. Argentina va ser golejada per una per 6-1 per una pobre selecció  de Bolívia en un partit, titllat per la premsa com de “ humiliació història”.Al mundial de Sudàfrica golejada per 4-0 per Alemanya, i conseqüentment eliminada del a octaus, en el que es va considerar un desastre pel pes i bagatge de l’albiceleste.

Tot això, i moltes coses més em fan dubtar que sigui un bon president de la FIFA, que els mecanismes d’elecció d’aquestes organismes – UEFA, Lliga Espanyola etc- hauria de ser més transparent, i tot sembla un vergonyós mercadeig, i per aquells fomenten el futbol per als joves, el clubs modestos o  el futbol amateur que hi dediquen temps, passió i diners, em fan pensar en els versos de Federico García Lorca: “Y las estrellas pobres las que no tienen luz,  ¡qué dolor. Que dolor. Que pena!, están abandonadas sobre un azul borroso.”

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: