Ciència, revista pionera de divulgació científica

Ciència. Revista catalana de ciència i tecnologia

Portada del núm. 1 de la revista Ciència (febrer de 1926)

La revista Ciència, amb el subtítol de  Revista catalana de ciència i tecnologia, de periodicitat mensual, dirigida i editada pel químic Ramon Peypoch, va ser una de les revistes pioneres de divulgació científica en la nostra llengua i alhora un símbol de resistència cultural i lingüística, més tenint en compte que va començar a publicar-se el 1926, durant la dictadura de Primo de Rivera que excloïa la llengua i la cultura catalanes de l’àmbit públic, i va estar publicant-se fins el 1933, moment en el qual el seu editor la va deixar per fer-se càrrec del diari La Publicitat.

El 1980 se’n reprengué la publicació, iniciant una segona època de la revista que va arribar fins al 1991, del 1980 al 1986 sota la direcció de Joan Senent-Josa i  del 1986 a l 1991 sota la direcció de F. Solé i Planas.

A l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) estan disponibles en obert els 126 números de la revista:

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia, Cultura i Societat
10 comments on “Ciència, revista pionera de divulgació científica
  1. jordimacarro ha dit:

    Reblogged this on jordimacarro and commented:
    Una de les publicacions més interessants que s’han fet a Catalunya en el camp científic.

  2. Daniel Gozalbo ha dit:

    Gràcies Oriol per aquesta entrada. Em faltava algun exemplar i he pogut llegir-los. Pre cert del 5 al 8 ambdos inclosos, no apareixen a l’aerxiu. DGB

  3. Daniel Gozalbo ha dit:

    Perdona Oriol, el contingut estava desordenat.No ewn falta cap.

  4. rexval ha dit:

    Moltes gràcies. M’alegre molt de tornar a constatar que Catalunya és Europa y España. Àfrica. Un espanyolista més, ex-cap del Movimiento anomenat Suárez va dir en certa ocasió: “¿Física en catalán?… Señores, seamos serios…” Doncs bé, la realitat era al contrari. Mentre als anys vint hi havia revistes catalanes com la que presente, en “su españa” es deis “Que inventen ellos” y no hi havia res a l’alçada de la revista científica catalana. El cas de Ramó y Cajal era una excepció, un free-lance que actuava sense cap recolzament de l’Estat.

    Desperta, ferro //*//

  5. Oriol López ha dit:

    Gràcies per comentar.

  6. Lluis ha dit:

    Avui en dia tinc la sensacio que hi ha menys divulgacio en catala que en altres llengues (incloent el castella). Jo escolto podcasts en 4 idiomes i nomes una d’elles es en catala: “pa ciencia, la nostra” que esta molt be pero que es present en radios molt petites de poc impacte. Aquesta gent va estar en cadenes mes grans pero actualment tenen poc suport i segurament ho deixaran aviat. A la televisio hem sembla que tampoc hi ha res al respecte…

    Estic equivocat? en castella hi han programes molt i molt bons….dona una mica de llastima veure que avui dia en catala hi ha ben poca divulgacio…

    • Oriol López ha dit:

      Ara mateix, hi ha a la nostra àrea lingüística un gran interès per la ciència i la tecnologia, una gran concentració, en quantitat i qualitat, d’investigadors, científics i tècnics. En contrast amb això, hi ha però, en proporció, molt poca divulgació científica en la nostra llengua. Suposo que és qüestió que ens n’adonem tots plegats que no té cap sentit i ens hi posem, a divulgar en la nostra llengua i a consumir informació científica i tècnica en la nostra llengua, que n’hi ha, cada cop més. Gràcies pel teu comentari, Lluís

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: