ATACS FRONTALS I COPS BAIXOS

Mariano Rajoy ha avisat que després de les eleccions del vint-i-set de setembre es prenguin decisions que suposin “un atac frontal a la llei” i a les “normes de convivència”, en referència a una possible declaració de independència. També va dir que “El gobierno està preparado para cualquier problema que algunos puedan generar en el futuro”, en referència a CKYJG0gXAAAD388una possible Declaració Unilateral de Independència. A més, apostrofa: “declaraciones posteriores que supongan un ataque frontal a la ley”, una cosa que segons ell “no tiene precedentes en países democráticos”. En una altra banda Rajoy ha advertit a  Artur Mas, que pot convocar eleccions però que “no puede romper la ley ni la constitucion de una democracia avanzada como es la española”.

Tot plegat fa venir ganes de riure. Ens estan amenaçant, d’ una forma velada, que si estan preparats -deuen  voler dir amb l’exèrcit, amb l’ OTAN, amb una “corralito” etc.-  Els que ataquen la llei, són aquells – o aquelles-  que no la respecten. Que s’embutxaquen calés a cabassos, de contractes públics, de institucions públiques i privades. De bancs, dels estalviadors que s’han quedat escurats. Aquests, són els que de debò ataquen la llei, i con el en futbol, no només frontalment sinó a més, per les bandes. I per cert, Mariano en té molts a la seva vora.269911

Respecte la constitució espanyola, ja s’ha trencat d’altres cops – vull dir reformar- i sense els passos reglamentaris,  el 2011 es va reformar l’article 135, establint el concepte de “estabilitat pressupostària” i la prioritat absoluta del pagament del deute públic en els pressupostos generals, i tot per la pressió de Merkel. A més, dir que Espanya és una democràcia avançada fa riure, no ho és, ni per la seva edat ni eficàcia, sinó mirem exemples com Holanda, Gran Bretanya, Suïssa…

Per això caldria dir a Mariano, i tota la seva colla que els catalans no tenim por, que esperem anhelosament el vint-i-set de setembre per anar a votar, per votar una #LlistaUnitària, per una Catalunya sobirana, on els temes importants es decideixin només aquí, i no pas a fora. Per això caldria dir als espanyols que no tenen intenció de respectar un resultat del SÍ, els versos de J.M. de Segarra: “Perquè hi ha molt temps per viure! Moltes ales en el món…! I la pell que vol ser lliure no li manca estrella al front. Català, l’espiga es daura per la falç que sap segar… I caurà allò que ha de caure si ets català!”

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: