Els nostres drets perillen quan col·lisionen amb els de les grans empreses o directament amb els seus interessos comercials. I ara mateix això és el que està passant amb el dret a l’oblit a Internet.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a la seva darrera sentencia obliga a Google a desindexar els enllaços que perjudiquin o facin mal a l’honor dels demandants. Ara es podrà exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació o oposició a Google en teoria. Perquè Google no s’hi posa precisament de cara, i tot i que se la obliga a estudiar i resoldre els casos que se li plantegin en un màxim de 10 dies, la multinacional no vol acatar la sentencia i farà tot lo possible per seguir com fins ara, ho sigui posant per davant la seva llibertat d’expressió i oblidant-se del dret a la privacitat i a l’honor de les persones.
Google es vol oposar a la sentencia europea amb l’excusa de sempre, aquella que a ells els hi convé. La de saltar-se les «normatives locals» i emparar-se en les dels Estats Units de manera global. Però sembla que aquesta vegada no se’n sortirà. Certament aquí hi ha un conflicte difícil de resoldre, i s’hi poden barrejar les sol·licituds de censura a la xarxa per part de qualsevol dictadura repressiva per posar un exemple, amb el lògic dret de les persones a eliminar informacions imatges o vídeos que els hi facin mal moralment.
Internet ha estat des de sempre una selva d’impunitat i llibertat amb el sentit més extrem, així l’hem gaudit molts, així ens agrada que sigui a la majoria. Però cal que això d’una manera o altra es supediti a certs drets bàsics de les persones, en propers posts miraré d’exemplificar-ho de la millor manera possible.
::.·No sé que no sé res·.::
Des de la Mediterrània 
Tal i com tu dius, és un tema delicat i controvertit, ja que efectivament hi ha el dret a l’honor de les persones, hi ha també el dret a la llibertat d’expressió i hi ha també l’interès d’algunes persones d’eliminar de la xarxa la part de la història que no els convé. Complicat, tot plegat.
Això d’esborrar el passat em sembla tret de “1984” d’Orwell i estic en contra totalment. Ara, si la néta de Franco decideix esborra de la xàrcia els crims de Franco, els esborra i ja està. NO. El que s’ha de fer és PENSAR què hi escrius perquè va quedar per sempre. És com si algú decideix cremar els llibres que poden importunar-lo; no senyor. D’això res. Jarcha, els de “Libertad , libertad” de la Transició cantaven al feixista José Antonio. Això ha d’estar en Internet perquè tot el món sàpiga d’on vénen aquest cantadors de la “llibertat”. Simpatitzaven amb la Falange. Eren feixistes que canviaren de jaqueta i tothom té dret a saber-ho.
Estic intentant fer un parell de posts més sobre aquest tema. Crec que val molt la pena debatre sobre aquesta
(Disculpeu per la interrupció) Crec que val mol la pena debatre sobre aquesta qüestió. Potser hi hauran canvis d’opinió inesperats…
Per raons personals és un tema que m’afecta força…de quí o què depèn que les dades de una persona que atenten contra els seus drets d’imatge honor i intimitat de la seva familia puguin ser esborrades?? Tenia entès que un email a Google era suficient;he descobert que és més complicat, darrera de Google hi ha servidors, màquines que acumulen i traspassen informació…convertida en dades…ara Miki, puc llegir el teu post entenen i cercant com humanitzar el procés(darrera o dmunt la máquina hi ha la persona que la regula)i em creuries si et digués que preferiría ..ignorar tant kafkiana realitat perquè el coneixement m’ha aportar una visió pesimista de el que, per desidia i inconsciencia,confosa amb llibertat ens estem deixant fer…bé, com deia algú…Demà ja ploraré!