WERT SE’N VA

CJ4UVHPWgAAX6e-Aquest divendres, el consell de ministres, ha nomenat al que va ser ministre d’ Educación, Cultura y Deportes, José Ignacio Wert, com a cap de la delegació permanent d’ Espanya davant la Organització per a la cooperació i el desenvolupament econòmic (OCDE). Qui fou ministre amb actuacions tant controvertides com  laa polèmica LOMCE, sobretot amb Catalunya, i declaracions com les de “hay que españolizar a los alumnos catalanes”. També amb la reforma universitària, amb carreres de tres anys i màsters de dos. Wert no se’n va sol, se’n va amb la seva muller, Montserrat Gomendio, amb qui compartiran casa i feina – directora adjunta d’ educació de la OCDE- i que ningú parli d’ amiguisme.

No sé si a la OCDE, l’exministre farà una bona tasca per a Espanya – millor dit per a l’estat espanyol-  el que és segur que els catalans no el trobarem a faltar. És bo que marxi? Hauria estat millor que no l’haguessin nomenat;  ha estat un mal per al seu partit – davallada electoral- i un mal per a Catalunya. Wert ha fet el que fan tots els anti-catalans, marxar. Va marxar el Conde-Duque de Olivares o Primo de Rivera. I jo voldria brindar amb tots vosaltres, perquè Wert se’n vaig encara més lluny,  amb aquests versos de Verdi: “Jo vull compartir la meva alegria amb tots vosaltres, tot en la vida és bogeria excepte el plaer.”

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “WERT SE’N VA
  1. regi60 ha dit:

    MOlt content que es vaja, però on hi hauria d’anar-se’n seria a fer la mà i no a seguir vivint del conte. Aquest paio ha fomentat l’odi i ha estat el ministre més contestat del PP. Ara el que cal és que la seua nefasta Llei no s’aplica enlloc. Contaré un cas al País Valencià. Hi havia una escola de “línia en valencià”, o siga, on les classes es feien en valencià per voluntat dels pare i mares. Quatre, solament quatre demanaren a la consellera Català que es feren les classes en castellà basant-se en la llei Wert: “Si uno, uno solo pide castellano que se joda el resto todos a españolizarse en español..” I així es va fer. En lloc d’enviar aquest 4 a una escola en castellà, Català- que es postula com a “futura” Presidenta de la Generalitat – Júpiter no no vulga- va obligar a més de 200 xiquets que estaven estudiant en valencià a fer-ho en castellà. 9 classes per 4 espanyolistes. Això és un abús i per a en recordar-se de la mare d’algú. Wert, tan tranquil, seguirà cobrant del conte i no diguen la consellera, qui element i quina manera de fotre de desenes de famílies multiplicades per tots els centre on va fer el mateix. Afortunadament, el nou conseller és de Compromís, mestre i membre d’Escola Valenciana.

  2. Estic d’acord amb tu que totes aquells territoris i nacionalitats, amb llengua pròpia, quedaran descansats, parles del cas del valencià – també català- però el mal ja està fet. Els espanyols juguen a una mena de “rugby”, no perquè siguin violents, sinó perquè guanyen terrenys, de mica en mica. Wert és un més, d’una llarga llista de fa segles. Gràcies per explicar els cas de València.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: