L’11 DE SETEMBREDEL 2015 I UN TAXISTA DE SARAGOSSA

Lbaixa’11 de setembre d’ enguany, mentre dos milions de catalans i catalanes participaven en la Vila Lliure a l’avinguda Meridiana de Barcelona, mentre els manifestants duien samarretes blanques, i duien cartolines de colors, estelades, i cridaven consignes a favor de la independència de Catalunya, jo havia anat a Saragossa. Creia que era el millor dia, per allò que tenia que fer, però el pitjor dia per a un patriota català. El dia anterior havia penjat dues estelades als balcons de casa,  i vaig creure que havia de marxar.

Un cop a Saragossa, sortint de l’estació pujo a un taxi, ja que feia anys que no era a la capital aragonesa. No sé com però el taxista i jo vam començar a conversar. Em va dir que es notava que aquell dia era la Diada, “porque ha venido poca gente de Barcelona”. Jo li vaig replicar que no era de Barcelona, sinó de les comarques lleidatanes, concretament de Mollerussa. L’home, “pero ahí no se celebra el 11 de septiembre también?”. La conversa es va engrescar, i no recordo les paraules exactes, però va retreure el procés sobiranista català amb frase com “con la independencia no os penséis que los catalanes os vais a librar de la corrupción y de otras historias.” Jo li vaig dir que no es cregués tot el que es deia que a Catalunya es menysté el castellà, o  que es prohibeix, o no s’ensenya, i coses pitjors que tots vosaltres ja sabeu que es diu falsament

Momentàniament  no va dir res, però es notava que no s’ho acabava de creure, o no volia.  L’home va tornar-hi, i m’etzibà “Ya veremos qué pasa el 27s con el sí” jo li vaig contestar, aquest cop ja combativament “Le aseguro que va a ganar el SÍ pero de calle, pese a quin pese.” Torna el taxista: “Hoy en Barcelona, ya veremos lo que pasa”, com si la gent estès en estat de guerra. Li vaig explicar que les macro manifestacions des 11S des del 2012, són totalment pacífiques. El taxista aragonès i jo ens vam separar com enemics, ja s’ho farà!. Un cop més l’ intent de fer entendre la idiosincràsia de Catalunya , com va fracassar, ja em disculpareu la meva pedanteria,  el general Prim, Pi i Margall,  Prat de la Riba, “l’encaix de Catalunya  a Espanya” de CIU. El suport d’ ERC a ZP a canvi de mentidera reforma constitucional.

No em resta res més que agrair al milió i mig de catalans que es van manifestar  a Barcelona a favor de la independència, disculpar-me que jo no hi fos, m’hagués quedat, i quan penso que no era lluny del meu país i de la gent que el defensaven manifestant-se recordo els versos de Verdaguer: “Dolça Catalunya,pàtria del meu cor,quan de tu s’allunya d’enyorança es mor”.

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: