LA PRINCESA “LEO”

10334284_10204250266123658_1885127580804025691_nLa Fundació Princesa de Girona va concedir el premi que duu el seu nom, en la categoria de investigació científica, per a joves científics entre setze i trenta-cinc anys. La reina d’ Espanya, Letízia, presidia l’acte en representació de la seva filla Leonor, qui no hi era perquè estava a col·legi, i que té nou anys.

Una cosa pot sorprendre, és que els actes no s’han celebrat a Girona – com seria lògic- sinó a la residència d’estudiants de Madrid. Una altra cosa és que  la princesa “leonor”, el primer cop que parlarà en actes institucionals  el primer de tots serà en el de “Princesa de Asturias”, no pas el de “princesa de Girona”. Per què? Perquè el principat d’Astúries era, des de l’any 1388 el títol dels hereus del regne de Castella, que passa davant del de Príncep de Girona, el que ostentaven els hereus de la Corona Catalano-aragonesa. Un altre cas de discriminació nacional.

A mi tan em fa on parli una nena, el mèrit de la qual només és ser filla de Felipe VI, sí que em molesta que dugui uns títols històrics, que tenen a veure amb una nació,  la catalana, i amb uns territoris  com els països catalans i a més Aragó, que tenen una història més brillant que no pas Castella. Però a més em dol que la Leonor tingui títols de  Duquessa de Montblanc, Comtessa de Cervera i senyora de Balaguer, em dol perquè em fa sentir més vassall, encara, d’ Espanya, per si no era poc.  Per això em venen al pensament els versos de Antoni Careta: “Mes vingué un jorn de greu memòria per Catalunya, trista sort! Vençuda fou…! Mes lluità amb glòria contra d’un rei vil i traïdor.”

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “LA PRINCESA “LEO”
  1. Jordi Camps i Vergés ha dit:

    De casos esperpèntics com aquest n’hi explicaré un altre. Suposo que Vós haureu estat o coneixeu Santa Pau (La Garrotxa), si més no doncs, he sentit a parlar de les famoses fesoles de Santa Pau. Doncs bé, resulta que per descendència directa, la baronessa de Santa Pau no és ni més ni menys que la PePerra (del PP), o franquista de l’Àgata Ruiz de la Prada (dissenyadora de roba), baronessa de Santa Pau i Grande d’España (anda ya !!!). Més a més, marquesa de Castelldosrius. I per acabar d’adobar-ho és la parella sentimental del desgraciat, ho dic amb totes les lletres D E S G R A C I A T d’en Pedro J. Ramirez, ex-director del Mundo, personatge a qui van agafar in fraganti vestit amb roba interior de dona. Ja veieu doncs amb quina mena noblesa ens ha tocat conviure.

    • Doncs no ho sabia, els títols nobiliaris es poden comprar, com els devia comprar la dona de “el del liguero”. No sé si una nova República Catalana, hauria de fer com la constitució americana, prohibir els títols nobiliaris. Moltes gràcies per la teva sempre important aportació, que espero que sigui més freqüent.

  2. rexval ha dit:

    La majoria de la gent a Espanya no sap que l’hereu a la corona és príncep o princesa de Girona. Tots saben que és príncep d’Astúries. La cosa és senzilla. Espanya és Castella.

    I posar Girona a Madrid sembla ciència ficció. Esperem que aquesta xiqueta no siga reina de res, sinó una ciutadana més.

    • És cert, hi ha una gran ignorància a Espanya – com a Catalunya- que l’hereu de l’antiga Corona Catalano-Aragonesa era el príncep de Girona. Però això és una reminiscència històrica, que cap rei d’ Espanya no mereix. Referent a la princesa Leonor, li desitjo el millor – salut, estabilitat etc.- que desitjaria a qualsevol altre infant, si ha de ser reina d’ Espanya que ho sigui, però per a mi no serà mai reina de Catalunya. Moltes gràcies per la teva aportació.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: