Quin beneficis aporta a la societat la llibertat dels individus que la formen? On hauria de ser el límit de la llibertat individual? Quines restriccions haurien d’aplicar l’estat i la societat al seu exercici?
Aquestes i d’altres qüestions al respecte de la llibertat de pensament, d’expressió i acció es desenvolupen a Sobre la llibertat, versió catalana d’On Liberty (1859) de John Stuart Mill, un llibre de lectura imprescindible que, tot i haver-se escrit al segle XIX, no ha perdut pas gens la seva vigència.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
El tema del binomi llibertat/igualtat ja té temps. El “liberals” (neocons) posen tota la càrrega en el que ells entenen per “llibertat” i l’esquerra en la “igualtat”. Quan a Lenin li preguntaren sobre la llibertat va respondre amb una pregunta: “Llibertat, per a què?” Rosa Luxembnurg la va contestar. NO perquè un obrer siga explotat per un empresari, NO perquè l’estat nio intervinga en economia i els capitalistes facen el que vulguen amb els obrers. En definitiva, Rosa L. deia que la llibertat del capitalisme /liberalisme consistia a deixar que una rabosa i uns pollets estigueren en la mateixa gàbia.
Les “llibertats formals” són carta blanca per als rics. Sense “igualtat” és impossible la llibertat real. El problema, però, també està en l’altre costat, quan l’Estat ho controla tot i no deixa llibertats com la de manifestació, reunió, etc. Potser el millor seria un equilibri, però em tem que els neocons internacionals no ho deixaran fer i els de dins, tampoc.
There is no solution, que diría el poeta.
Gràcies, Rexval, per la teva pertinent i interessant reflexió que posa evidencia la pertinència de les qüestions sobre la llibertat i els seus límits que planteja John Stuart Mill a Sobre la llibertat. La lectura d’aquesta obra posa en evidència que els que la citen quan argumenten a favor del capitalisme més salvatge, o no l’han llegida, o la tergiversen amb absoluta mala fe.
Gràcies a tu per donar-me l’oportunitat. Efectivament, no l’han llegida. Es pensen que és neocon i no és cert. El mateix John Stuart Mill sabia dels perills d’un mercar incontrolat i advocava pel control per l’estat almenys en alguna casos. Va ser l’escola de Xicago i els seus lacais, Pinochet, Reagan i Tatcher qui van començar aquest procés que dura encara i que fa que els rics ho siguen més a costa d’augmentar la pobresa.
Una abraçada-
Mill també discrepava sobre l’horror amb el quals els seus col·legues veien un escenari estacionari/estagnant com a futur de l’economia http://www.econlib.org/library/Mill/mlP61.html
Gràcies, Dídac, per ajudar-nos a completar aquesta aproximació a John Stuart Mill.
Siga com siga, estem arribant a un estat de deshumanització per culpa del capitalisme salvatge on la vida humana val menys que els beneficis de les empreses. És vergonyós.