Sempre hi ha hagut professionals de la discussió que no han tingut cap mena d’escrúpol en fer servir determinades argúcies per fer triomfar posicions que sabien perfectament que eren absolutament indefensables.
A L’art de tenir sempre raó, el filòsof alemany Arthur Schopenhauer (1788-1860) relacionava, denunciava i explicava posant-ne exemples 38 d’aquestes males arts.
Un llibre de lectura molt recomanable que pot contribuir a que aquests professionals de l’engany no ho tinguin tan fàcil per aixecar-nos la camisa.
Oriol López
Aquest llibre no és problemàtic, però els escrits que té Schopenhauer sobre la dona són la repera. Avui serien titlats de super-masclistes. L’home era misantrop i misogin, tant que ni sa mare l’aguantava.
Salut.
Desconeixia aquesta vessant misògina de Shopenhauer que esmenteu. Gràcies pel vostre comentari.
Diuen que es devia al fet que pensava que son pare – 20 anys més jove – va suïcidar-se per culpa de sa mare. El cas és que la tractava tan malament que el va fer fora de casa i el va desheretar, cosa que no importava ja que tenia una fortuna heretada de son pare.
Salut
1. Ampliació
2. Homonímia
3. Absolutització
4. Desviació
5. Premisses ad populum i ex concessis
6. Petitio principii adulterada
7. Deixar més coses per suposades de les necessàries
8. Provocar qüestions
9. Malentès per desviacions
10. Malentès per adversatives
11. Inducció de malentesos
12. Eufemismes i disfemismes
13. Mal menor
14. Recurs al dret
15. Finta
16. Ad populum
17. Disquisició terminològica
18. Interrupció de la discussió
19. Argumentació conduïda cap a la generalització
20. Demostració adulterada
21. Jugar a estratagemes
22. Donar argument com a petitio
23. Provocació de disputes
24. Contradicció mitjançant les conseqüències
25. Contradicció mitjançant contraexemples
26. Retorsió
27. Provocació
28. Argumentum ad auditores
29. Diversió
30. Oficialisme i autoritats
31. Sostindre incomprensió on no n’hi ha
32. Contradicció mitjançant recursió
33. La inaplicabilitat
34. Encerclament
35. Argumentum ab utili
36. Argument simulat
37. Contradir amb la demostració
38. Ad personam
Gràcies, Dídac, per aquesta completa enumeració.
Pots donar la referència del llibre? Editorial, any de publicació? No sabia q n’hi havia una edició en català! M’interessa!!
Gràcies per l’entrada, també!!
Aquí tens un enllaç a la fitxa amb les dades que em demanes i algunes biblioteques on pots trobar-lo: http://aladi.diba.cat/record=b1360929~S171*cat
Gràcies per llegir-nos.
Moltes gràcies!!
Molt interessant!
Imagino que, per buscar maneres de tergiversar i marejar la perdiu, el deuen tenir molts polítics i tertulians a la tauleta de nit!
Per exemple, i perdoneu el meu biaix, aquells que davant cert “órdago” afirmen “¿Què passaria si el meu barri també desitgés independitzar-se del país?
O si es parla de no acatar les disposicions de cert tribunal per considerar-lo desligitimat, disparen “¿Que pasaría si qualsevol pretengués saltar-se les lleis?”
Me l’apunto a la llista per saber desenmascarar-los amb més fonament!
No sé si el tenen a la tauleta de nit o no, però que proven d’aixecar-nos la camisa és evident. Gràcies pel teu comentari.