CAL LA BANDERA FRANCESA?

baixaDe tots és sabut, que a la sala Bataclan de París, en un concert del grup “Eagles of Death Metal”, va acabar en una atac terrorista. Vuitanta persones mortes, i dotzenes de ferits. Es tractava de terroristes gihadistes i van cridar “Això és per Síria. Al·là és gran”.

Tot això i  la resta, és sabut de tothom, i no calen, més matisacions. Únicament voldria fer una observació sobre la reacció de solidaritat, en alguns xarxes socials, i mitjans de comunicació. Per exemple, a Facebook, ha estat costum que en la fotografia de perfil la fotografia francesa, algun autobús duia el rètol “Tots som París” i més coses per l’estil. Em sembla que les mostres de condols no havien de ser paral·leles als símbols de la nació francesa,  pàtria de Molière, Víctor Hugo, Pasteur i fites que han fet avançar el món. No obstant, el condol a les víctimes és una altra cosa. Primer, perquè no totes les víctimes eren franceses, n’ hi havia d’altres nacionalitats, i segon per què no fem el mateix amb els casos de morts com Síria per dir un exemple? El més escaient és un símbol, o unes paraules de condol envers les víctimes,  i la ciutat escenari del brutal crim.

Al meu pobre i modest parer, el símbol que més suport dóna a les víctimes del terrorisme, és el llaç negre.  El llaç negre va símbol de dol a l’estat espanyol l’11 de març de 2004. Després de les bombes de Londres, del set de juliol de 2005, Google va tenir com ensenya un llaç negre, en senyal de respecte. També aquest símbol va aparèixer després de l’ huracà Katrina, el 2006 i d’altres fets tràgics.

Els polítics francesos, que han sortit mil cops pels mitjans de comunicació, en mostra de condol, i advertint als terroristes que no ataquin més el seu país, considero lògic – que no sempre correcte- onegin la bandera tricolor, cantin la “marsellesa”, bombardegin Síria – encara que les víctimes siguin innocents-  o que enviïn el portaavions “Charles de Gaulle” al golf pèrsic, per fer algun atac exemplar, ni que sigui a éssers humans que no tenen res a veure amb les víctimes de París, i així alimentar més odi contra França, o contra la Europa occidental, i que augmentin els atemptats d’origen islàmic a Europa. Tot plegat, fa recordar els versos de Federico García Lorca: ¡Qué tristeza tan hondaes mirar los retablos de dolores y penas que un corazón levanta!”

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “CAL LA BANDERA FRANCESA?
  1. merce ha dit:

    Dones una altra visió del que ens estant oferint tots els mitjans, un ús i abús dels símbols.

    • Efectivament, els símbols existeixen, a diferents nivells, els mitjans àudiovisuals són qui més els fan servir. Cal reverenciar les víctimes d’aquella sala de concerts, hi havia persones de diferents nacionalitats, crec, a opinió meva, el llaç negre. La bandera francesa, etc. crec que és “xovinisme”. Gràcies per la teva aportació, i desitjo que sigui més freqüent.

  2. didaclopez ha dit:

    Les anàlisis dels sanguinaris atacs euròfobs de París del passat divendres han estat diverses. S’ha dit que “han atacat París” o “han atacat França”. I no és pas mentida. Els colors blau i vermell han acompanyat la història de París des de fa més de mig mil·lenni. La bandera tricolor actual, certament, només fou acceptada majoritàriament fins el 1914, quan també els sectors monàrquics legitimistes i els catòlics ultramontans se la feren seva. En qualsevol cas, els símbols no han d’interpretar-se de manera excloent, i cadascú fa d’ells un vehicle per expressar, en aquest cas, la solidaritat i la ràbia

    • Agraeixo molt els teus amplis coneixements d’erudició, han atacat França, evidentment, respecte a la bandera francesa, no sabia tot el que m’has explicat, però jo difereixo de tu, en part – i això que és difícil- crec que la manera més encertada és el llaç negre, a pesar de la bandera francesa, tota la seva història etc. Gràcies per la teva col·laboració, i espero que sigui més freqüent.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: