ARAGÓ VS LLEIDA

adhesiuJavier Lambán, president d’ Aragó, ha dit que  es recorrerà les penalitzacions econòmiques pel retard en l’entrega dels béns que estan en litigi a Catalunya, i es tornin com més aviat millor, i si cal, recorrerà a la policia. A més, el president aragonès s’ha reunit amb els alcaldes dels municipis de l’Aragó oriental, i han concretat “hay que aunar esfuerzos por el retorno de las obras de arte religioso que se encuentran en Cataluña.” O “todos estos bienes conforman parte intrínseca de la identidad cultural y memoria colectiva del pueblo aragonés, como un bien común por todos compartido.”

Cal tenir memòria, per començar les obres d’art objecte de disputa de l’actual bisbat de Barbastre-Montsó, són de parròquies que abans pertanyien al bisbat de Lleida, durant més de  vuit-cents anys. Hi van haver tres segregacions, la del 1955, pel que el bisbat de Lleida perdia Mequinensa i Faió, en favor de la diòcesis saragossana. La segona segregació, la del 1995 pel que vuitanta-quatre parròquies van passar al bisbat de Barbastre-Montsó, i la tercera, la del 1998, perquè vint-i-set parròquies més eren robades de la seu lleidatana.

Després d’aquestes segregacions, va començar una dura polèmica, sobre si les obres d’art – cent tretze peces- procedents de les parròquies escindides, i que estaven al Museu Diocesà de Lleida, on havien de raure. El bisbat de Barbastre-Montsó les vol, els partits polítics aragonesos les volen, les institucions aragoneses també, i el bisbat de Lleida diu que no, que són patrimoni català, o més ben dit, de més de vuit-cents anys d’història comuna. Els lleidatans, i les institucions lleidatanes donen suport al bisbat català, les institucions catalanes al principi no en volien saber res, i més tard han donat un recolzament, encara que tímid. El govern espanyol diuen que han d’anar a l’Aragó, no perquè s’estimin Aragó, sinó per fer la punyeta a Catalunya. Em temo que les obres d’art, aniran a parar finalment a Aragó, i aleshores cantaré els versos de Mn. Verdaguer: “Jardí de virtuts, dolça pàtria mia, claveller del cel, com t’has desflorida!”

Autor: Francesc Rebolledo

 

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
14 comments on “ARAGÓ VS LLEIDA
  1. Merce Romance Sales ha dit:

    Si s haguesin quedat a Sixena,ja no existirien.

    • Exactament, estàs dient allò que jo exposava – més bé o més malament- en el meu article, que ha estat el bisbat de Lleida qui ha conservat aquestes obres, per extensió Lleida i Catalunya, no pas Aragó, i no crec que sigui correcte que el president aragonès amenaci amb la policia. Gràcies per la teva aportació, i espero que sigui més sovint.

  2. didaclopez ha dit:

    Les obres d’art han de ser admirades en el seu context geogràfic i social. Malauradament, aquest context es destrueix de mica en mica, particularment pel que fa a l’art sacre

    • Les obres d’art de la Franja, s’han conservat – i per tant són admirades- gràcies al bisbat de Lleida, i les autoritats lleidatanes. Gràcies per la teva aportació i que no sigui l’última.

  3. rexval ha dit:

    Que pague Aragó primer les despeses per manteniment, conservació, etc. Si no hagueren estat a Lleida segur que que els capellans aragonesos corresponents hagueren vengut als francesos tot el material sacre com ha passat en altres esglésies. I si es posen així, jo em demane ara mateix la Dama d’Elx, que la tornen els madrilenys a Elx, que és d’allí. I en el cas que ens ocupa algun dret pense jo que deu tenir Lleida.

    • Les autoritats aragoneses estan deslegitimades, pel que fa al tema de les obres de la Franja, s’hi interessen per “calés” o per buscar un tema que distregui l’atenció. Sobre la guerra del francès, abans d’aquesta guerra hi han hagut d’altres anteriorment. Per cert, els francesos, durant la guerra del segle XIX, no pagaven res, ho prenien. Referent a la Dama d’Elx no en sé res, no puc opinar. El terme Lleida, en l’aspecte geogràfic, per a mi que sóc del Pla d’Urgell, no és referent només de la ciutat, sinó d’una zona que comprén les comarques del Segrià, Garrigues, Urgell, Pla d’ Urgell, Noguera i Segarra. Les autoritats lleidatanes, no tenen “algun dret” sinó tot el dret de tenir-les, i si les autoritats aragoneses volen fer bé a l’Aragó, que governin Aragó. Gràcies per la teva aportació, i desitjo que sigui més sovint.

      • rexval ha dit:

        És clar que durant ña Guerra del Francés, els francesos furtaven el que podien, però en altres moments històrics els capellans venien art religiós als estrangers fingint moltes voltes que havien estat furtades. Jo no ho sabia, sinó la meua dona, que és llicenciada en Hª de l’Art. Fins i tot en l’època de Franco ho feien. Per cert, els catalans – a diferència dels espanyols – van preocupar-se per tot el patrimoni artístic de tot l’estat, en concret l’Arxiu Mas, a nivell europeu. Feren fotos de tot el que hi havia fins el darrer racó . Així es pogué catalogar, esbrinar si havia desaparegut, restaurar-lo, etc. o siga que Espanya ja pot estar agraïda als catalans. El treball és anterior a la guerra d’Espanya i – segons la meua dona – és una obra sense igual al món. Curiosament, es diu “Arxiu Mas”. Catalunya és Europa atrapada per l’Africa profunda i analfabeta. En el cas que ens ocupa, el aragonesos no feren res de res; qui va catalogar les obres va ser aquest arxiu català.

        Pense que Catalunya té motius per sentir-se orgullosa per moltes coses; per l’Arxiu Mas, també. Per cert, és conegut més enllà dels Pirineus i feu una obra fonamental.

        • Quan he citat els francesos, ho he fet perquè tu et referies a la guerra del francès, res més. Podríem citar d’altres guerres, conflictes, revolucions etc. amb la gent que fa fer malbé obres d’art. Ni els francesos – a la guerra del francès- ni els revolucionaris exaltats del bàndol republicà van fer cap favor ni a l’art ni a la cultura.
          Però jo parlava d’un cas concret, poc valorat, el de les obres d’art de la franja d’ Aragó, el d’un bisbat, el de Lleida que durant vuit-cents anys va mantenir unides una sèrie de contrades, que la política, poc amant de la història, i l’oportunisme d’alguns polítics aragonesos – no em refereixo a la gent aragonesa – que volen destruir ara, una obra artística, la del Museu Diocesà de Lleida, perquè sembla, a vegades, que tot el que es fa a Lleida o tot poc valor o sona com alguna cosa pagesívola.
          Et demano que coneguis aquest aspecte, jo no el conec prou, però ho faré.
          Et recomano: http://museudelleida.cat/ http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/print-587154.shtml
          Com sempre salutacions, gràcies per la teva opinió, siguis tu mateix en les teves contestes amb mi.

          • rexval ha dit:

            Gràcies per l’enllaç i la teua simpatia. Jo vaig “descobrir” que valencià i català era la mateixa llengua gràcies a la mili, que sóc del 60. Vaig sentir a dos xics que parlaven molt paregut a mi. Vaig pensar que devien ser de Vinaròs o Peníscola, i no, eren de Lleida i ens férem amics, fins i tot quedarem en la seus ciutat poc després ciutat de llicenciar-nos poc després del colp de Tejero (1981). Els anys i la distància feren el seu efecte però en alguna ocasió que hem anat a Andorra o la Val d’Aran ens hem parat a la Franja i a l’interior de Lleida. Bona gent i amb una gastronomia molt semblant a la valenciana; això sí, en hivern supose farà fred. Tant de bo sortiren per la tele més gent de Lleida i Tortosa perquè més de quatre valencians comprovaren la unitat de la llengua. L’oriental ja és més diferent.

            Una abraçada.

            PS. Hi ha una altra diòsesi catalano-valenciana, la de Tortosa, que agafa el nord de les comarques de Castelló. L’efecte lingüístic és total. A Alcanar parlen igual que a Peníscola, Vinaròs o Morella. Vaig tenir un amic mestre que era d’Alcanar – jo també ho sóc – i compartien el cotxe per anar jo a Oriola i ell a Múrcia. Un bon xic.

            • Efectivament, el lligam entre Ponent i València és més estret que amb la Catalunya occidental o les illes. Tot bé, pel que sembla, de la conquesta del rei Jaume I de València, realitzada la repoblació per lleidatans. Aquest vincle caldria millorar-lo, no sé quins són els mecanismes. Molt agraït per la teva aportació, que no sigui la última.

              • rexval ha dit:

                Gràcies a tu. Això de la relació seria qüestió de TV per exemple. Et contaré una cosa. En la Catedral de València hi ha una porta que es diu “De Lleida”. Hi ha unes dones de Lleida. La tradició diu que el valencià és com és per eixes dones lleidatanes perquè “los xiquets aprenen millor llur llenguatge que el dels pares”. Crec recordar que en el XVI ho arreplega un cavaller tortosí en els seus “Col.loquis de la molt insigne ciutat de Tortosa” – més o menys-.

                En el terreny lingüístic hi ha qui prefereix dir “valencià” a tot el domini català occidental, de manera que la llengua catalana quedaria en dos grups: “català general – oriental- i “català valencià” – occidental- de manera que els anticatalanistes tingueren menys arguments. Alguns corrector ortogràfics d’internet ja vénen així. Jo igual faig servir “valencià”. “català” que “català-valencià”.

                Salut

  4. rexval ha dit:

    Se m’oblidava ,el tortosí és Cristòfol Despuig. Encara que és de literatura “ingènua”, és curtet i val la pena llegir-ho

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: