De titelles i masclistes inconscients

Bon dia. Els parlo des d’una ment influïda per una societat patriarcal. I me n’adono, eh? I miro de corregir-ho tan bonament com puc. Però per a les persones que no volem ser masclistes, el pitjor és allò que en diuen masclisme inconscient (perpetrar conductes masclistes perquè les copsem com a normals i no ho són, o no ho haurien de ser). Jo no sóc masclista conscient. Els ho prometo. Crec en el feminisme en tant que dones i homes han d’ésser tractats iguals en tot i per a tot, exceptuant, evidentment, les innegables diferències físiques i fisiològiques. Inconscientment diria que no sóc masclista, tampoc. Diria. Perquè la pega que té l’inconscient és que hom no n’és conscient. D’aquí el nom, escoltin. Bé, el que els puc assegurar que no vull ser masclista inconscient. Per desgràcia, si m’he de basar en les opinions dels que diuen que hi entenen, de vegades es veu que no em puc pas lliurar de ser etiquetat de masclista. Si m’he de basar en les opinions dels que diuen que hi entenen.

Recentment ha saltat una polèmica amb la cap de l’oposició al Parlament de Catalunya, Inés Arrimadas, diputada de Ciudadanos. En un programa satíric de la ràdio del Conde de Godó van caricaturitzar-la com si fos una titella de l’Albert Rivera. Una dona, titella d’un home. Com si ella, per ser dona, no tingués idees pròpies. Com si ella, pel fet de ser dona, no pogués estar a l’alçada sense tenir un mascle xiuxiuejant-li a l’orella el que ha de dir. Jo no vaig escoltar el gag quan va ser emès, però reconec que dies abans de la polèmica jo solet ja ho havia pensat, això. Jo ja havia pensat que aquesta senyora semblava talment una putxinel·li d’en Rivera. Però és clar que no vaig pensar que és una titella d’un mascle perquè, com que és una femella, això no podria ser pas de cap altra manera. No vaig pensar-ho conscientment. Conscientment vaig pensar que sembla un lloro d’en Rivera perquè els prometo que realment em sembla un lloro d’en Rivera. ¿I l’inconscient? ¿Vaig pensar inconscientment que aquesta dona és una titella perquè és dona i no perquè realment tingui el rol de titella? Doncs no ho sé, escoltin. L’inconscient és el que té, ja ho he dit abans. Però jo, si m’he de mullar, diria que no ho crec així. Sobretot perquè l’Anna Gabriel de la CUP també és una dona i mai no l’he vista com a titella de ningú. Potser més aviat com a titellaire. Exactament el mateix em passava amb la Sánchez Camacho del PP; no se’m va acudir mai pensar que fos una titella d’en Rajoy. Ni amb la Sáenz de Santamaría, que més aviat seria titellaire també. Ni amb la Carme Forcadell, la Neus Munté o la Marta Rovira, de JxSí. Ni amb la Carme Chacón del PSOE.

De fet, pensant-hi una mica, el cas de la senyora Arrimadas seria l’únic de dona-titella que ara mateix em ve al cap. ¿Podria ser per la influència subtil i alhora evident que la societat patriarcal exerceix sobre el meu pensament? Podria ser. Però per què aquesta influència s’evidencia només en aquest cas? Potser seria qüestió de plantejar-nos, dic jo, que la crítica a l’Arrimadas i no a d’altres dones polítiques potser té un rerefons basat en fets reals i no pas en un masclisme inconscient. Dic “potser” perquè no n’estic segur. Perquè jo no hi entenc, però almenys ho intento.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: