Titus Maccius Plautus
(250-184 aC), conegut entre nosaltres com a Plaute, va ser segurament l’autor més important de la comèdia llatina i, en tot cas, el que va tenir més èxit entre el públic de la seva època.
Les seves comèdies utilitzaven un llatí de registre col·loquial, anaven dirigides a les classes més populars i tenien tan sols la pretensió de divertir i fer riure. Hi trobem esclaus enginyosos i embolics amb final feliç.
S’inscrivien dins del gènere palliata, hereu de la comèdia nova grega, que ubicava el desenvolupament de les obres en un ambient grec, ciutats gregues, noms de personatges grecs i actors amb vestits grecs, però, a diferència de la comèdia nova grega, afegia a les recitacions la música i el cant.
La seva obra ha estat molt representada i ha tingut gran influència en autors de la talla de Shakespeare o Molière. Les que han arribat als nostres dies són: Amphitruo (Amfitrió) , Asinaria (La comèdia dels ases), Aulularia (La comèdia de l’olla), Bacchides (Les Baquis), Captivi (Els captius), Casina (Càsina), Cistellaria (La comèdia del cistell), Curculio (El corc), Epidicus (Epídic), Menaechmi (Els bessons), Mercator (El comerciant), Miles gloriosus (El soldat fanfarró), Mostellaria (La comèdia del fantasma), Persa (El persa), Poenulus (El cartaginès), Pseudolus (Psèudol), Rudens (L’escota), Stichus (Estic), Trinummus (Les tres monedes), Truculentus (Truculent) i Vidularia (La comèdia del bagul).
I, més de dos mil·lennis després d’haver estat escrites, encara continuen divertint-nos i fent-nos riure, alhora que són una bona font de coneixement dels costums i la forma de viure de l’època.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 