La dieta ja no tan mediterrània dels joves del Cilento (Alimentació mediterrània, 37/2016)

El Cilento és la regió muntanyosa que separa les badies de Salerno i de Policastro. Fou en aquesta contrada, concretament a Pioppi, on Ancel Keys, en els anys 1950, amb el seu “Seven Countries Study”, definí i posà en valor la “dieta mediterrània”. Passades dues generacions d’aquella fita, en el 2014 es realitzà un estudi sobre els hàbits alimentaris de més de 1000 joves del Cilento. Els resultats d’aquest estudi es publiquen en forma d’article al número de setembre-octubre de la revista Annali di Igiene i mostren com cau l’adhesió dels adolescents a una dieta saludable.

El litoral de Pioppi. Fou a partir dels hàbits alimentaris d’aquesta localitat (en la comuna de Pollica, província de Salerno) que Ancel Keys començà a definir “la dieta mediterrània”. No debades en el Cilento i en altres contrades del sud d’Itàlia hom trobava, en els anys 1950, les concentracions més elevades de centenaris. Per Keys això s’explicava per una alimentació baixa en greixos animals

Una recerca del Departament de Salut Pública i Malalties Infeccioses de la “Sapienza”

Aquest retorn a Cilento ha estat obra d’un grup d’investigadors de la Universitat de Roma, la Sapienza, Rosella Saulle, Giuseppe Del Prete, Maria De Giusti i Giuseppe La Torre, així com de Marta Stelmach-Mardas, del Departament d’Epidemiologia de l’Institut Alemany de Nutrició Humana de Potsdam-Rehbrücke i del Departament de Gastroenterologia Pediàtrica i Malalties Metabòliques de la Universitat de Ciències Mèdiques de Poznan. La Torre dissenyà l’estudi i, juntament amb Saulle, redactà el protocol.

La “dieta mediterrània” promouria una bona salut cardiovascular a través d’un baix consum de carn i de productes càrnics, un consum moderat d’etanol (fonamentalment de vi) i un elevat consum de verdura, fruita, fruits secs, llegums, peix i oli d’oliva. Però també se l’ha associada amb una influència beneficiosa en el rendiment acadèmic del jovent.

Un qüestionari a alumnes de secundària

La recollida de dades es va fer el primer semestre del 2014, sota la supervisió de Del Prete. Els qüestionaris els repartien els professors d’escoles secundàries del Cilento. En total, participaren 1117 estudiants, dels quals 111 es corresponien a 6 classes d’scuola secondaria di primo grado (la scuola media, amb alumnes d’11-14 anys) i 1016 pertanyien a 50 classes d’scuola secondaria di secondo grado (la scuola superiore, amb alumnes de 14-19 anys).

El qüestionari es dividia en cinc blocs: a) Dades demogràfiques; b) Alimentació; c) Consum d’alcohol; d) Qüestionari de salut general (test SF-12); e) Consum de tabac. Deixant de banda algunes qüestions (edat, localitat de residència, etc.), totes les qüestions eren de resposta tancada, és a dir que calia seleccionar una de diverses opcions.

La part del qüestionari de freqüència d’aliments demanava sobre deu grups alimentaris: cereals, llegums, verdures, fruites, productes làctics, carn, peix, ous, oli d’oliva, sucre i dolços. A cada aliment calia assignar una freqüència de consum (des de mai o gairebé mai a més de sis vegades al dia). Les respostes es comparaven amb la piràmide alimentària típica de la dieta mediterrània: abundància d’aliments vegetals; consum d’aliments poc processats, frescos i de temporada; fruita fresca com a postre habitual; oli d’oliva com a principal font de greix; consum moderat de làctics, bàsicament formatge i iogurt; consum reduït de carn vermella; consum baix o moderat de vi, sobretot vi negre en els àpats. Amb la comparació hom pot assignar a la dieta de cada enquestat un valor d’adhesió a la dieta mediterrània que va de 0 a 10. Així, els alumnes poden ser classificats entre els de baixa adhesió (puntuació 0-6) i els d’alta adhesió (7-10).

L’anàlisi estatística fou conduïda per Saulle, mentre contribuïen a la interpretació De Giusti i Stelmarch-Mardas.

Els resultats

Dels 1117 alumnes, es va poder calcular el grau d’adhesió a la dieta mediterrània de 1025. D’aquests 1025, la majoria, 654 (63,8%), treien una puntuació inferior de 6.

Val a dir, que els fumadors presentaven un risc duplicat d’apartar-se de la dieta mediterrània. Contràriament, els que responien SF-12 indicant un bon estat físic presentaven un risc superior d’adherir-se a la dieta mediterrània.

Saulle et al. fan un intent d’explicar aquestes tendències. L’augment de preu d’alguns aliments importants en la dieta mediterrània és un factor que impulsa a apartar-se’n. De totes manera, també insisteixen en la necessitat d’iniciar programes adequats de prevenció i de promoció de la salut que insisteixen en els aspectes nutricionals.

Lligams:

A breaking down of the Mediterranean diet in the land where it was discovered. A cross sectional survey among the young generation of adolescents in the heart of Cilento, Southern Italy. R. Saulle, G. Del Prete, M. Stelmach-Mardas, M. De Giusti, G. La Torre. Annali di Igiene 28: 349-359, 2016.

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: