La Conferència de Marràqueix (Climatologia mediterrània, 46/2016)

Aquest mes de novembre, entre els dies 7 i 18, ha tingut lloc a Bab Ighli, Marràqueix (ⵎⵕⵕⴰⴽⵛ), la 22a sessió de la Conferència de les Parts de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP 22), que també ha estat la 12a Trobada de les Parts signatàries del Protocol de Kyoto (CMP 12) i la 1a Trobada de les Parts signatàries de l’Acord de París (CMA 1). El passat 5 d’octubre, arran de la ratificació de l’Acord de París per part de la Unió Europea, aquest arribà al quòrum necessari per entrar en vigor. Ara bé, el mateix dia de la inauguració de la Conferència de Marràqueix fou el de l’elecció presidencial dels Estats Units, que va recaure en Donald Trump, l’entorn del qual anima el discurs “escèptic” sobre les causes antropogèniques del canvi climàtic.

La ciutat de Marràqueix, amb gairebé un milió d’habitants, es troba a una alçada de 466 metres damunt del nivell del mar, al peu de l’Atles central

Tres conferències en una

La Cimera de la Terra de Rio de Janeiro (3-14 de juny del 1992) serví per a negociar la Convenció Marc de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (UNFCCC), que entrà en vigor el 21 de març del 1994. En el 1995 se celebrà a Berlin la primera conferència de parts (COP) de l’UNFCCC. En la tercera conferència (COP 3), celebrada a Kyoto el 1997, es posaren les bases d’un Protocol que no seria ratificat fins el 2002. Des de llavors les COP anuals coincideixen amb les CMP del Protocol de Kyoto. Ara, al llista s’afegeixen les CMA de l’Acord de París, que entrà en vigor el passat 5 d’octubre. La Conferència de Marràqueix és doncs, alhora, la COP 22, la CMP 12 i la CMA 1.

La Conferència de Bab Ighil també acollirà la 45a reunió del Cos Subsidiari d’Implementació (SBI) i la també 45a del Cos Subsidiari d’Assessorament Científic i Tecnològic (SBSTA). En relació de l’Acord de París, també tindran lloc les primeres sessions del Grup de Treball Ad Hoc (APA 1-2).

Els esdeveniments més destacats

El 8 de novembre tingué lloc, en el marc del SBSTA, un taller sobre modalitats de comptabilitat dels recursos financers proveïts o mobilitzats per intervencions públiques.

El 9 de novembre, també en el marc del SBSTA, es va celebrar el 10è fòrum de punt focal del Programa de Treball de Nairobi, sobre salut i adaptació al canvi climàtic. Els eixos del fòrum sobre 1) els canvis en la distribució geogràfica de malalties; 2) l’impacte social i econòmic de malalties noves i emergents; 3) l’impacte del canvi climàtic sobre la malnutrició, malaltia de transmissió per aigua i per vectors i desastres naturals; 4) els efectes del canvi climàtic en la salut i la productivitat en el treball.

El 16 de novembre, sota la presidència del ministre marroquí d’Afers Exteriors, Salaheddine Mezouar, tingué lloc el Diàleg Ministerial sobre Finances. El Diàleg tractà les polítiques financeres d’acció climàtica, que es proposen arribar a l’objectiu de 100.000 milions de dòlars anuals pel 2020.

El 17 de novembre tingué lloc l’acte de més nivell sobre acció climàtica, en tres sessions:
– la primera es dedicà a les solucions d’adaptació i mitigació basades en la natura (boscos, oceans, agricultura).
– la segona es dedicà a infrastructures sostenibles (indústria, transport, urbanisme, energia).
– la tercera a la provisió i mobilització financeres per a l’acció climàtica.

Més èmfasi en l’adaptació que en la mitigació

El volum d’emissions antropogèniques de gasos d’efectes hivernacle i l’evolució previsible a curt termini fa que la qüestió s’hagi desplaçat de la mitigació d’impactes a l’adaptació a nous escenaris. Han passat 15 anys de la darrera COP (la COP 7) que es va celebrar a Marràqueix i molts temes encara s’hi arrosseguen sense grans avenços. El dia 16 tingué lloc a Marràqueix una cimera de caps d’estat d’Àfrica que posaren de manifest com el continent que menys contribueix al canvi climàtic antropogènic és un que més conseqüències negatives en rep.

L’evolució política recent fa pensar en una escena mundial més fragmentada, mentre els efectes del canvi climàtic tenen uns orígens i unes repercussions de caràcter planetari. Michael Slezak ha considerat simptomàtica la participació en la Cimera de Marràqueix de representants de les indústries dels combustibles fòssils, com l’Associació Mundial del Carbó, Business Council of Australia, Business Europe i Business Roundtable.

Fotografia oficial de caps d’estat i alts representants assistents a l’acte d’inauguració de la Conferència de Marràqueix

Lligams:

Marrakech Climate Change Conference – Nocember 2016.

Arxivat a Ciència i Tecnologia
A %d bloguers els agrada això: