Picasso o l’alegria de viure (1983), de Ricard Creus, amb unes conclusions a manera d’epíleg d’Esther Boix, és un llibre que ens parla d’una forma molt entenedora i amb una clara vocació didàctica sobre la vida i l’obra de Picasso.
Ens permet d’entendre la relació entre els seus moments vitals i les etapes de la seva obra i per què va decidir que el Museu Picasso estigués ubicat a Barcelona i no a la seva Màlaga natal, pel paper clau que Barcelona va tenir a la seva vida i a la seva formació artística.
Oriol López