La suplementació amb curcumina i extracte de “Boswellia serrata” en ciclistes (Nutrició mediterrània, 47/2016)

La cúrcuma (Curcuma longa, L. 1753) és una planta originària de l’Àsia sud-oriental, i avui cultivada especialment a l’Índia, on el rizoma s’ha utilitzat de bell antuvi en l’aiurveda. El principi actiu més característic d’aquesta planta, isolat en el 1815 per H. Vogel i J. Pelletier és la curcumina, un compost fenòlic (concretament, un diarilheptanoid), que és responsable del color groc del rizoma de la cúrcuma. De l’arbre Boswellia serrata (Triana & Planch), natural de l’Índia, s’obté una resina aromàtica emprada en l’elaboració de l’encens franc (el shallaki o salai). Tant l’encens franc com el rizoma de cúrcuma són emprats en la medicina aiurveda però, malgrat abundants estudis, ni aquestes drogues ni els seus components no han aconseguit cap aplicació basada en assaig clínics. Un grup d’investigadors padovans, coordinat per Nino Cristiano Chilelli, ha estudiat els efectes de suplementar o no amb curcumina i resina de Boswellia serrata la dieta seguida per ciclistes experimentats. Concretament, Chilelli et al. remarquen, en l’article publicat a la revista Nutrients, que aquesta suplementació redueix alguns indicadors d’estrès oxidatiu associats a l’exercici crònic intens.

Resina de Boswellia serrata, coneguda en la farmacopea llatina com a “Olibanum indicum”

Dieta mediterrània suplementada amb curcumina i resina de Boswellia serrata

Nino Cristiano Chilelli (*Vicensa, 1985) és membre del Grup de Diabetologia i Dietètica del Departament de Medicina de la Universitat de Pàdoa. Del mateix grup són Romina Valentini i Giovanni Sartore. Chilelli, Valentini i Sartore partiren de diferents estudis in vitro i en models animals que assenyalen que la curcumina pot reduir els productes finals de glicació, alhora que la resina de Boswellia serrata té propietats antiinflamatòries. La pràctica esportiva crònica intensa s’associa a uns índexs bioquímics d’estrès oxidatiu, tant pel que fa a la lipo-peroxidació com a la glico-oxidació. Així, volien estudiar si una suplementació en la dieta d’aquests fitofàrmacs compensava aquesta tendència oxidativa.

Curcumina

L’estudi hauria, doncs, de comparar dos grups d’atletes, amb o sense suplementació. De cada atleta hom prendria mostres de sang abans i després de la suplementació i les analitzaria d’acord amb marcadors inflamatoris, glico-oxidatius, lipo-oxidatius. La conducció de l’estudi a càrrec de Valentini i d’un altre membre del grup, Stefania Ferraresso. En la recollida de dades, a més de Valentini i Ferrareso, participà Chiara Cosma, del Departament de Laboratori Mèdic de la Universitat. En l’anàlisi de dades participaren, a més de Chilelli, Cosma i Sartore, Eugenio Ragazzi (del Departament de Ciències Farmacèutiques i Farmacològiques) i Annunziata Lapolla (del Departament de Medicina). L’anàlisi estatística la realitzà Ragazzi. Chilelli redactà l’esborrany de l’estudi, que fou revisat per Lapolla i Sartore. Fou tramès el passat 21 d’octubre a la revista Nutrients i, després duna revisió, fou acceptat el 15 de novembre, a temps per fer-lo passar al número especial de “Antioxidants en salut i malaltia”.

Quaranta-set ciclistes de competició

Els voluntaris foren recrutats entre atletes que competeixen en proves ciclistes no-professionals. Com a condicions per ser inclòs en l’estudi hi havia la de no tindre cap historial ni de malaltia cardiovascular ni d’al·lèrgies i no haver utilitzat prèviament suplements alimentaris o farmacològics. Havien de signar un consentiment informat, d’acord amb el protocol aprovat pel comitè ètic de la Universitat de Pàdoa. Després d’aplicar els criteris d’exclusió (consum de tabac o d’alcohol, haver passat per quiròfan recentment, patir diabetis mellitus, hipertensió o malalties inflamatòries, cròniques), romangueren 47 ciclistes, tots homes. L’edat mitjana dels participants era de 45 anys, amb un pes mitjà de 72 kg (corresponent a un índex de massa corporal de 23,7 kg/m² i un percentatge de greix corporal mitjà de 19%, mesurat per impedància bioelèctrica). De mitjana, els participants feia 8 anys que corrien en proves de ciclisme no-professional. Cada setmana, típicament, feien 200 km amb la bicicleta (uns 10.000 km l’any). Se’ls va dir que no canviessin la rutina quotidiana d’exercici o activitat, i que s’abstinguessin de prendre altres herbes o fàrmacs a banda dels de l’estudi. En aquesta primera entrevista, se’ls va demanar què havien menjat en les darreres 24 hores. A tots els recomanaren un patró alimentari d’estil mediterrani, en el qual evitessin aliments que contenen curcumina.

Mitjançant una llista binària aleatòria generada per ordinador, els 47 atletes foren dividits en dos grups. El Grup 1 (amb 22 individus) faria de control, seguint senzillament la dieta mediterrània recomanada. El Grup 2 (amb els altres 25) seguiria la mateixa dieta, però a més haurien de prendre una píndola de Fitomuscle, un preparat de ForFarma, que conté 50 mg d’extracte (el Phytosome de Indena) de rizoma de cúrcuma (amb 10 mg de curcumina) i 140 mg d’extracte de Boswelia (amb 105 mg d’àcids boswèlics). El formulat de ForFarma fa ús de fosfolípids per millorar l’absorció dels principis actius.

Els participants havien d’omplir un qüestionari de freqüències alimentàries (el dissenyat per Walter Willett) a l’inici de l’estudi, al primer mes i en concloure l’estudi 12 setmanes després. Un dietista els ensinistrà a omplir-los i els revisà una vegada omplerts.

Anàlisi de sang i d’orina

Al començament de l’estudi i en concloure’l 12 setmanes després es prengueren mostres de sang i d’orina, en les quals s’analitzaren:
– interleucina-6 (IL-6): és una proteïna de secreció d’acció generalment pro-inflamatòria.
– factor de necrosi tumoral-alfa (TNF-α): és una proteïna de secreció implicada en la inflamació sistèmica i en la reacció de fase aguda.
– proteïna reactiva-c (CRP), marcador d’inflamació, mesurada per nefelometria làser (hs-CRP).
– productes finals de glicació avançada endògena (AGE).
– receptor soluble d’AGE (sRAGE).
– malondialdehid (MDA), producte final de la lipoperoxidació, i considerat marcador d’aquest procés.
– àcids grassos no-esterificats (NEFA), mitjançant un mètode colorimètric. La major part dels àcids grassos del plasma es troben esterificats i associats a lipoproteïnes. La fracció NEFA augmenta de manera associada a la lipoperoxidació.
– colesterol total.
– colesterol associat a lipoproteïnes de baixa densitat (LDL).
– colesterol associat a lipoproteïnes d’alta densitat (HDL).
– triglicèrids.
– composició d’àcids grassos dels fosfolípids plasmàtics (PPFA).

L’anàlisi estatística

Per a cada paràmetre s’aplica un test de t de Student per dades aparellades (la de cada individu en l’inici de l’estudi i 12 setmanes després), assumint com a criteri de “significació estatística” un valor de p < 0,05.

Els canvis observats

Els marcadors inflamatoris analitzats (IL-6, TNFα, hs-CRP) no varien en cap dels dos grups després de 12 setmanes. En canvi, marcadors oxidatius com sRAGE, MDA o NEFA davallen en tots dos grups. El marcador glico-oxidatiu, AGE, és el que davalla específicament en el grup suplementat amb Fitomuscle.

L’estrès glico-oxidatiu en atletes

Els valors d’AGE i de sRAGE que troben Chilelli et al. en els seus ciclistes són notablement superiors als valors de mitjana que s’han trobat en poblacions generals. És clar, que aquests paràmetres experimenten una gran variabilitat individual, alhora que tendeixen a augmentar en l’edat. La suplementació amb curcumina i extracte de Boswellia serrata redueix en tres mesos els nivells d’AGE. Val a dir, però, que la simple adopció d’un patró alimentari d’estil mediterrani fa davallar en tots dos grups altres marcadors d’estrès oxidatiu.

Lligams:

– Curcumin and Boswellia serrata Modulate the Glyco-Oxidative Status and Lipo-Oxidation in Master Athletes. Nino Cristiano Chilelli, Eugenio Ragazzi, Romina Valentini, Chiara Cosma, Stefania Ferraresso, Annunziata Lapolla, Giovanni Sartore. Nutrients 8, 745 (2016).