Des de fa 20 anys, l’Acord sobre la Conservació de Cetacis de la Mar Negra, Mediterrània i de l’Àrea Atlàntica Contígua (ACCOBAMS) vetlla per les poblacions de cetacis de les nostres aigües. Per conèixer l’estat d’aquestes poblacions cal disposar d’estudis quantitatius que n’avaluïn l’abundància i la distribució, així com l’evolució d’aquests paràmetres al llarg del temps. Aquests estudis han de combinar la consecució d’unes dades robustes amb unes despeses i uns terminis raonables. Aquesta setmana, la revista PLoS One publica un article sobre la recerca feta en tres espècies de dofins al Golf de Corint que ha coordinat Nina Luisa Santostasi. L’estudi es fonamenta en una anàlisi de captura-recaptura feta entre el 2011 i el 2015 que ofereix dades sobre l’abundància, supervivència i emigració temporal.
Dos dofins ratllats (Stenella coeruleoalba) emergeixen breument de les aigües del golf de Corint. La imatge fou obtinguda en una de les expedicions d’Ocean Care. Creada en el 1989, aquesta organització vetlla per la protecció de la flora i fauna marines i, des del 2011, té un estatus especial consultiu davant del Consell Econòmic i Social de Nacions Unides
Una estimació de l’abundància de tres espècies de dofins el Golf de Corint
“Dolphin Biology – Conservation” és una organització de biòlegs i experts en conservacionisme, amb seu a Oria (Pulla), dedicada a la preservació de la biodiversitat marina i a reduir l’impacte de les activitats humanes sobre els cetacis, especialment a la Mediterrània. Col·labora estretament amb Ocean Care, organització conservacionista amb seu a Wädenswil (Cantó de Zuric). Encara que Oria i Wädenswil són localitats d’interior, per bé que la segona és banyada pel Llac de Zuric, la vocació oceànica de totes dues organitzacions les du a cooperar en la qüestió dels cetacis de la Mediterrània. En aquest estudi s’ocupen del Golf de Corint, un braç semitancat de la Mediterrània que penetra entre el Peloponès i la Grècia Central, amb una superfície de 2400 km2. Se centren en tres espècies de dofins, el dofí ratllat (Stenella coeruleoalba, Meyen, 1833), el dofí comú de musell curt (Delphinus delphis, Linnaeus, 1758) i el dofí mular (Tursiops trucatus, Montagu, 1821).
La recerca fou concebuda per Giovanni Bearzi, Nina Luisa Santostasi, Silvia Bonizzoni i Olivier Gimenez. Bearzi, Santostasi i Bonizzoni són membres de “Dolphin Biology and Conservation” i de “OceanCare”. Santostasi és també investigadora de la Sapienza Università di Roma i del Centre d’Ecologia Funcional i Evolutiva (CEFE) de Montpelhièr. L’estatístic ecològic Olivier Gimenez és membre del CEFE.
Entre el 2011 i el 2015, realitzaren diverses expedicions fotogràfiques al llarg i ample del Golf de Corint, que sumen un total de 1873 hores. A partir del 2014 s’incorporà al Dolphin Biology and Conservation, Lavinia Eddy que, juntament amb Bonizzoni i Santostasi, participà en la selecció de fotografies de gran qualitat. Les imatges es classificaran entre les contenien grups o individus de dofins ratllats (23.995 imatges; en algunes de les quals apareixien també dofins comuns de musell curt) i les que contenien grups de dofins mulars (2.472). L’anàlisi de les imatges anà a càrrec de Santostasi, Gimenez, Bonizzoni i Bearzi, que calcularen el nombre d’individus “capturats” i l’espècie a la qual pertanyien.
L’estudi el finançà fonamentalment OceanCare que era alhora qui pagava els salaris de Bearzi i de Bonizzoni, que menaren l’administració del projecte. Santostasi percep una “borsa de perfeccionament a l’exterior” de La Sapienza per la seva estada en el Departament de Biostatística i Biologia de Poblacions del CEFE. Des d’aquest Departament, Gimenez liderà la tasca metodològica i informàtica. La redacció de l’article la van fer Santostasi, Bearzi, Gimenez i Bonizzoni. El redactat arribà a PLoS One el 28 d’abril del 2016. Sota l’edició d’Aaron W. Reed, l’article fou revisat, especialment pel que fa a qüestions metodològiques, i acceptat en el redactat definitiu el passat 1 de novembre.
El Golf de Corint
Mapa del Golf de Corint, on s’assenyalen els recorreguts fets per Santostasi et al, en diferents sortides, entre el 2011 i el 2015. Com a port base utilitzaren el de Galaxidi. En el mapa s’indica la presència d’una fàbrica d’alumini prop d’Antiquira. El Golf de Corint és una superfície de 2400 km2, amb una llargada de 130 km i una amplada de 32 km. Connecta amb la Mar Jònica per l’estret de Rion i amb la Mar Egea a través del canal de Corint (obert el 1893).
El Golf de Corint és una conca semi-tancada de la Mar Mediterrània, situada entre la península del Peloponès i la Grècia continental. L’àrea total és de 2400 km2. D’acord amb la resolució 3.22 del Comitè Científic de l’Accobams, el Golf de Corint és una àrea d’importància especial per a la conservació dels cetacis. L’espècie més abundant de cetacis en la zona és el dofí ratllat, una espècie que trobem en gairebé tots els oceans, en latituds tropicals i temperats. Entre els grups de dofins ratllats es troben de vegades dofins comuns de musell curt, amb alguns individus que mostren pigmentacions intermèdies, que serien un indici d’hibridació entre les dues espècies. Formant grups a banda, també s’hi troben dofins mulars.
Fa 50 anys s’obrí en la Badia d’Antiquira la fàbrica d’alumini de AL Hellas que és considerada pels conservacionistes com la principal font d’impacte antropogènic en el Golf de Corint, pels abocaments realitzats de fangs vermells. Menys documentat és l’impacte de la sobrepesca.
La fàbrica d’alumini de la Badia d’Antiquira, fotografiada en el 1966
Les poblacions mediterrànies de dofins
A nivell global, les tres espècies analitzades (dofí ratllat, comú de musell curt i mular) entren, segons la classificació de l’IUCN, en la categoria de “risc mínim”. Però no és pas el cas si atenem a les poblacions mediterrànies: mentre els dofins ratllats i mulars són considerades espècies vulnerables, els dofins comuns de musell curt són considerades espècies en perill. En el cas del Golf de Corint, sembla que les poblacions de dofins, a més, són isolades.
´
Dofí comú de musell curt
Un mètode de captura-recaptura fotogràfica
El fet que sigui possible en les tres espècies de dofins esmentades la identificació fotogràfica individual permet l’aplicació d’un mètode de captura-recaptura no-invasiu. Això simplificà els permisos necessaris davant del Ministeri d’Ambient i Energia, en tant que les operacions no implicaven la manipulació d’animals. Tot i amb tot, cal recordar que el soroll antropogènic és una de les pertorbacions que pateixen les poblacions de dofins, junt amb la degradació d’hàbitats i la minva de preses.
El port i la vila de Galaxidi, en el Golf d’Itea, d’on parteix cada dia, entre el maig i l’octubre, i fins que els fons ho permeten el vaixell de Dolphin Biology
La navegació es va fer en diverses èpoques, entre els mesos de maig i octubre, durant els anys 2011-2015. Empraren un vaixell de 5,8 metres d’eslora, amb un motor fora borda de quatre temps de 100 cavalls de potència. Les sortides es feien tan sols durant les hores diürnes i en condicions meteorològiques de bona visibilitat i bona mar (no pas més de 2 en l’escala Douglas). Com a mínim, a bord hi havia dos observadors experts fitant la mar, a ull nu. Durant les expedicions, la velocitat del vaixell era de 26-30 km/h. Quan divisaven un grup de dofins, reduïen la marxa per acostar-s’hi. Una vegada a prop, començaven les fotografies dels dofins, preses sempre a una distància no inferior d’1 m i no superior de 20 m. Les feien amb càmeres reflex de 18 megapíxels, amb unes lents d’augment de 70-200 mm f2.8. La “captura”, doncs, consistia en la identificació fotogràfica de l’individu d’acord amb les rascades i osques de l’aleta dorsal que fossin visibles per totes dues bandes. Feien l’esforç de captura fotogràficament de tots i cadascun dels individus del grup, i es feien tantes fotos com fos possible de les aletes dorsals de cadascun.
De les fotos preses, eren descartades les imatges que no contenien dofins, les desenfocades i aquelles on no fos completament visible una aleta dorsal. Les fotos seleccionades eren retallades per deixar-hi únicament l’aleta dorsal i la part visible del cos. Cada foto era després puntuada segons la qualitat fotogràfica i segons la claredat amb la qual es veia l’aleta dorsal.
Alhora, hom classificava els individus fotografiats segons el nivell caracteritzador de l’aleta dorsal: D1 (múltiples osques, grans i mitjanes, amb trets distintius fàcils de reconèixer), D2 (osques més petites, tan sols reconeixibles en imatges de qualitat) i D3 (aletes dorsal sense marques o amb marques subtils). En l’estudi tan sols es tingueren presents els individus D1. Cada individu D1 va rebre un codi d’identificació, que fou associat a les diferents fotografies que li corresponien.
En reduir la identificació individual en l’aleta dorsal, en aquest estudi no poden diferenciar entre el dofí ratllat i el dofí comú de musell curt, bo i més quan en els grups mixtos també podrien haver individus híbrids o intermedis. Santostasi et al., però, van utilitzar les fotografies on apareixien els animals més exposats (quan salten) per fer una estimació de la composició específica de cada grup mixt.
Captura fotogràfica de dos dofins ratllats, en el marc del treball de camp realitzat per Dolphin Biology and Conservation
Matrius de captura i recaptura
Pels dofins mulars es va fer una matriu separada. L’altra matriu recollia la de grups de dofins ratllats, haguessin o no entre ells individus de dofins comuns o intermedis. Cada matriu consisteix en una taula binària amb els individus col·locats en files i els avistaments col·locats en columna.
En el 1982, Kenneth H. Pollock introduí un “disseny robust” (RD, en l’acrònim anglès) per als estudis de captura-recaptura, que feia front a la probabilitat desigual de captura. Els models RD permeten estimar l’abundància de població, la probabilitat de captura i la supervivència aparent, alhora que tenen en compte l’emigració temporal. Això és especialment rellevant per al dofí mular del Golf de Corint que, segons alguns indicis, realitzà emigracions temporals cap a la Mar Jònica. Santostasi et al. construïren 30 models RD, caracteritzats per la mida de la població (N), la taxa aparent de supervivència (S), les taxes de migració temporal (Y) i la probabilitat de captura (p).
Dofí mular
Els resultats de l’estudi
Comptat i debatut, entre el 2011 i 2015 dies, Santostasi et al. acumularen 211 dies de navegació del Golf de Corint, amb un recorregut acumulat de 21.435 km. Feren un total de 468 avistaments de grups de dofins ratllats (i grups mixtes amb dofins comuns de musell curt o intermedis) i de 53 avistaments de grups de dofins mulars.
La base de dades de dofins ratllats i comuns acumulà 23.995 fotografies d’alta qualitat. S’identificaren 393 individus D1, dels quals hi ha 63 que foren fotografiats durant tots els cinc anys de l’estudi. De fet, en la campanya del 2015, el 90% dels individus fotografiats eren “recaptures”.
La base de dades de dofins mulars acumulà 2.472 fotografies, corresponents a 41 individus D1. En aquest cas, cap dels individus arribà a ser fotografiat durant els cinc anys.
La població total de dofins ratllats i comuns del Golf de Corint fou avaluada en el 2011 en 1593 individus, que passaren a 1535 en el 2015. El 94,4% són dofins ratllats, un 3,9% són dofins intermedis i un 1,7% són dofins comuns de musell curt.
Emigració, abundància, supervivència i estratègies de conservació
Els models RD emprats sobre la base de dades de dofins ratllats/comuns indiquen l’absència d’emigració temporal. En canvi, en els dofins mulars del golf de Corint, la probabilitat d’emigració temporal és del 16%. De fet, 9 individus de la base de dades de dofins mulars del Golf de Corint apareixen en catàlegs fotogràfics de la Mar Jònica, a distàncies de fins a 265 km de l’estret de Rion.
Aquesta diferència de comportaments entre dofins ratllats i mulars s’explica per l’abundància diferencial de recursos. Els dofins ratllats i comuns de musell curt són pelàgics, és a dir dofins de mar obert, i al Golf de Corint hi ha una abundància relativa de recursos pelàgics, que permeten sostindre la població de dofins durant tot l’any. En canvi, els dofins mulars són demersals, és a dir dofins del litoral i del fons marí, que han de fer front a una menor abundància de recursos. Així, mentre de mitjana, el Golf de Corint sosté uns 85 grups de dofins ratllats/comuns, el nombre de dofins mulars és de 38 individus de mitjana per al període 2011-15.
De les tres espècies analitzades, la menys freqüent és la dels dofins comuns. Les dades de Santostasi et al. suggereixen que al Golf de Corint la hibridació podria ser un factor que afavorís el declivi d’aquesta espècie, assimilant-la progressivament als dofins ratllats.
La taxa de supervivència anual per als dofins ratllats del Golf de Corint Santostasi et al. l’estimen en un 94%. En el cas dels dofins mulars la taxa s’estima en el 85%.
Santostasi et al. no gosen pronunciar-se sobre si hi ha un declivi en les poblacions de dofins ratllats del Golf de Corint. Consideren que per detectar un declivi del 30% de la població necessitarien uns 8 anys d’estudi (és a dir, arribar al 2019). En el cas dels dofins comuns i mulars, les tendències són encara més difícils de detectar. Disposar de dades sobre les poblacions de cefalòpodes i peixos del Golf de Corint de les quals s’alimenten els dofins ajudaria a valorar la millor la situació. En el cas específic del dofí comú de musell curt, la hibridació amb el dofí ratllat hauria de ser estudiada amb més atenció.
Comptat i debatut, Santostasi et al. consideren que l’estudi “il·lustra la importància i el poder del monitoratge a llarg termini per fornir línies de base per a la futura conservació i gestió dels cetacis en el Golf de Corint”.
Un vaixell creua el Canal de Corint en el 1996. El Canal fa 21 metres d’amplada i 8 metres de fondària, i el creuen cada any uns 11.000 vaixells. Tot i amb tot, l’impacte de la navegació turística en el Golf de Corint encara és relativament menor
Lligams:
– A Robust Design Capture-Recapture Analysis of Abundance, Survival and Temporary Emigration of Three Odontocete Species in the Gulf of Corinth, Greece. Nina Luisa Santostasi, Silvia Bonizzoni, Giovanni Bearzi, Lavinia Eddy, Olivier Gimenez. PLoS ONE 11: e0166650 (2016).
– OceanCare.
Des de la Mediterrània 