CREMAR EL REI

reiDurant la celebració de l’11 de setembre d’aquest any, a Mataró es van cremar fotografies del rei d’ Espanya. Arran d’això, es va obrir una investigació, i l’ Audiència Nacional va citar a declarar  cinc presumptes autors. Com que s’ hi ha negat, al·legant el seu “dret legítim a expressar el seu rebuig a la corona espanyola”, conseqüentment hi han hagut dos detencions: una és Aitor Blanc, regidor de Som Gramenet,  formació vinculada a l’esquerra independentista, L’altre és Jordi Almiñana, membre de l’esquerra independentista de Navàs.

Cal tenir en compte diferents qüestions: la Audiència Nacional és un altre puny de l’estat espanyol que pega Catalunya, i que el 2008 es va arxivar una denúncia per fets similars, no obstant era abans de la sentència del TC contra l’estatut català, i de la plena efervescència de l’ independetisme català, i això ho fa més entenedor.

Caldrà veure què passa amb els detinguts, si només seran obligats a anar a declarar a Madrid, o se’ls imputa un altre delicte, a més de la crema, a part que si hi hauran més detinguts. La susceptibilitat espanyola, tan exagerada per unes fotografies que no són oficials, sinó reproduccions, és inversament proporcional quan es tracta d’ofenses espanyoles contra Catalunya, les seves autoritats o els seus símbols,  i tot plegat

fa que els catalans sentim tírria, cada cop més, a Espanya, i el seu rei. Perquè com va escriure Àngel Guimerà: “Mori en Felip, l’afront de Catalunya! Déu salvi Barcelona! La llibertat s’allunya: corbs de Castella i França traspassen els baluards!”

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Tagged with: ,
Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “CREMAR EL REI
  1. Jordi Camps i Vergés ha dit:

    Molt sovint, i quant més va, més, em penso que visc en el “País de les meravelles”, si bé en versió stalinista. Al nostre ex-president Mas, li desitjaven un bon afusellament, després de l’accident de Germanwings, ens saludaven des de la caverna, dient que encara eren pocs els catalans que hi van morir, més a més gairebé cada dia un blogaire d’aquest mateix blog, ens aporta tots els insults haguts i per haver contra els catalans, els quals corren per la xarxa, ens cremen les banderes estelades i quan no, ens les roben els mateixos policies espanyols (és clar no són banderes legals diuen des de fonts judicials), no se’ns permet parlar el català segons a quins llocs de Catalunya mateix, se’ns multa per exhibir estelades i senyeres als partits de futbol, se’ns titlla de nazis des del mateix govern de can madrit, i tot això amb total complaença de qui hauria de fer respectar les lleis.
    No deia el mata-elefants, més ben dit, el reietó ara jubilat, que la justícia és o era igual per a tothom ? Llavors què esperen aquests imbècils de can madrit, que els ho agraïm i més a més que ens abaixem els pantalons ?
    Tot això no treu que jo no pensi i opini que ara no era el moment de fer-ho, però nois ! És que l’olla ja fa molt de temps que bull, i més amb les imputacions judicials que ens estan aplicant.

    • Doncs sí, Prat de la Riba explicava, al segle XIX, que actuen dos processos: un catalanització i un de descatalanització. El darrer, està augmentant, i és pura repressió.
      Jo no m’abaixo els pantalons, senzillament no sóc ni em sento espanyol, de sempre no de fa poc, com alguns, que han descobert el sant graal recentment. A més cal un anti-espanyolisme passiu-reactiu, i vull dir: quan per exemple ens trobem amb estrangers, si ens pregunten si sóm espanyols, ho hem de negar, i no dir que sí, per simplificar passos, o estalviar-nos explicacions. Sempre que jugui Espanya, hem de voler que guanyi el rival.
      I com diu no sé qui “Ja està, és així i aquí està escrit.”

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: