Una felicitació de Nicolau Primitiu: «Bons Nadals i ninou»

Posted on 10/01/2017 by Josep Daniel Climent

Nicolau Primitiu Gómez tenia per costum felicitar els amics i familiars les festes nadalenques i l’inici de l’any amb l’enviament d’una targeta. Aquesta és la de 1956-57 de l’editorial Sicània, el seu darrer projecte, que inicià quan tenia 77 anys. «Bons Nadals i ninou», els desitjava.

La paraula «ninou» prové del llatí anni novi, ‘de l’any nou’, i era emprada des de ben antic. Per exemple, Jaume I, en la seua Crònica afirma que «E aqui uenguem ans de Nadal, e romanguem troa Ninou en Oríola» [433] (DCVB).

Actualment és emprada popularment en algunes comarques catalanes. De fet, a Sant Ferriol, la Garrotxa, l’u de gener se celebra una festa ben tradicional, l’Aplec del Ninou, al Santuari de la Mare de Déu del Collell, en la qual els assistents donen la benvinguda el nou any.

Per Nicolau Primitiu Gómez, acostumat com estava a la lectura de textos antics, era intolerable que la paraula desapareguera i per aquest motiu s’esforçà per donar-la a conèixer i divulgar-la, encara que amb escàs èxit. Tot i això, la paraula no ha desaparegut de l’imaginari col·lectiu dels valencians i quan l’escoltem o la veiem escrita encara ens resulta familiar.

Per altra banda, Nicolau Primitiu Gómez aprofitava la felicitació del ninou per llançar un missatge de clar contingut valencianista, ben agosarat per a l’època, per la seua contundència: «la Cultura i la Personalitat valenciana han de ser salvades i enlairades al lloc que’ls correspon per NOSALTRES MATEIX». Però, a més, insistia, no hem d’esperar «que siguen els altres qui vinguen a salvar-nos, car NO MAI HO FARAN!».

No sé a vosaltres, però a mi m’ha recordat immediatament el cèlebre aforisme de Joan Fuster «Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres».

Així era fa 60 anys i així és ara.

En el revers de la felicitació Nicolau Primitiu Gómez va reproduir el Pentàleg Sicànic I, una sèrie de reflexions articulades en uns textos breus, de cinc punts escassos, però molt directes i clarificadors, destinats a despertar la consciència com a poble dels seus lectors, i que a la vegada li serviran per articular el seu pensament i els seus ideals valencianistes.

En aquest cas, el Pentàleg Sicànic I l’escriu després d’haver fundat l’editorial Sicània, que el 18 de maig de 1955 havia publicat el seu primer llibre, Els somnis de Jordiet, de Leopold Martínez Vidal, i tenia com a objectiu donar a conèixer l’editorial i incitar a la compra i lectura de llibres en valencià.

La editorial que iniciem i estem organitzant és un esforç patriòtic que procurarem consolidar amb tots los sacrificis que ens siga possible, alafí de propagar el llibre, que és una manera positiva i ferma d’enlairar la Cultura genuïna valenciana.

Per això la editorial té per una de les seues missions fomentar la ensenyança de la llengua valenciana literària, contribuint econòmicament amb diners i llibres a la seua expansió i intensificació, puix sens sacrifici no s’aconseguix res gran.

Ens cal, doncs, valencians amants de la nostra renaixença cultural, que contribuïm al nostre propòsit sacrificant-nos un poc i que vos subscrigau a les publicacions valencianes, difonent-les i aportant nous subscriptors.

Atra contribució que’l bon valencià pot fer és ajudar pecuniàriament amb lo que la seua pecúnia li permeta, la ensenyança de la llengua valenciana que hui té per centre Lo Rat Penat, rònec lloc on es pot fer, dirigida l’ensenyança per una comissió idònia. Ensenyança oral i per correspondència, gratuïtament, que també es dóna, sols oral, però, a la Universitat Valentina.

I encara, si sou escriptor, podeu contribuir amb los vostres escrits a aquest renàixer de la nostra personalitat cultural i si sou escriptora encara millor, puix teniu obligació moral d’ajudar a difondre la nostra llengua què es diu Materna perquè els nadons l’aprenen de boda de sa mare.

PROPAGUEU SICÀNIA!

COMPREU LLIBRES VALENCIANS!