Els efectes sobre la salut i l’ambient de reduir el consum de carn: estimacions d’un meta-estudi italià (Nutrició mediterrània, 33/2017)

En aquesta sèrie hem vist nombrosos estudis que ens parlaven de la “dieta mediterrània” o dels estils alimentaris associats a les comunitats tradicionals de la Conca Mediterrània. L’augment del consum de carn és un dels trets distintius que assenyalen com les poblacions mediterrànies s’han apartat de manera creixent d’aquesta “dieta mediterrània”. Epidemiològicament, hom ha lligat aquest augment en la ingesta de carn a un major de risc de patir malalties cardiovasculars però també càncer colo-rectal. Acompanyant a l’augment de la ingesta de carn, és clar, hi ha un augment de l’activitat ramadera de producció de bestiar de carn i, associadament, de tots els mitjans de producció (farratges, etc.) necessaris per a aquesta activitat. Això és un factor que contribueix a engrandir la “petjada de carboni”, en forma d’emissions addicionals de gasos d’efecte hivernacle. Per mesurar aquest doble impacte, sanitari i ambiental, un grup d’investigadores del Departament d’Epidemiologia del Servei Regional de Salut del Laci, coordinat per Sara Farchi ha estimat quins beneficis resultarien a Itàlia d’una reducció de la ingesta de carn fins a arribar als valors recomanats per la “piràmide alimentària mediterrània”. Si s’assolís aquest objectiu, calculen Farchi et al., en 18 anys, la població italiana guanyaria agregadament 5 milions anys de vida, i experimentaria un augment de l’esperança de vida mitjana de 7 mesos. Alhora, en aquests divuit anys, la reducció anual per càpita de les emissions de gasos d’efecte hivernacle seria de 263 kg d’equivalents de CO2.

Un meta-estudi d’epidemiologia ambiental

Integrada per les províncies de Roma (ara “Città metropolitana di Roma Capitale”), Latina, Frosinone, Viterbo i Rieti, la Regió del Laci s’encarrega del Servizio Sanitario Regionale. El Dipartimento di Epidemiologia d’aquest Servei és dirigit per Marina Davoli. Davoli prové de la Unità Operativa Complessa d’Epidemiologia Ambientale e Ocupazionale, dirigida per Paola Michelozzi. Sara Farchi és “dirigente statistico” d’aquesta unitat, mentre que Manuela De Sario n’és “dirigente biologo”. Enrica Lapucci és una de les altres estatístiques d’aquesta unitat.

Aquesta meta-anàlisi sobre l’impacte positiu que tindria a Itàlia el compliment de la piràmide alimentària mediterrània pel que fa a la reducció del consum mitjà de carn fou concebuda per Farchi, Lapucci, Davoli i Michelozzi. Farchi, De Sario i Lapucci n’establiren la metodologia. L’anàlisi formal anà a càrrec de Farchi i Lapucci. La investigació i validació la dugueren a terme Farchi i Michelozzi. Farchi redactà un article que fou sotmès a la revista PLoS One el 27 d’octubre del 2016. El procés d’edició fou a càrrec de Suresh kumar Subbiah, de la Universiti Putra Malaysia, i comportà una sèrie d’observacions. El text, doncs, fou revisat i editat per Farchi, De Sario, Lapuzzi i Michelozzi. Acceptat el 27 de juliol del 2017 per la revista, fou publicat el 15 d’agost.

El projecte fou supervisat per Michelozzi, sense emprar cap finançament específic. Al capdavall, les dades brutes emprades derivaven del mateix portal de l’Istituto Statistico d’Italia i, pel que fa als consums alimentaris de l’INRAN-SCAI 2005-06 del Centro di ricerca Alimenti e Nutrizione.

La perspectiva de Farchi et al. és bàsicament ambientològica. En aquest sentit, consideren com els reptes ambientals més importants del segle XXI el canvi climàtic, la disponibilitat de terres i aigua, i la biodiversitat. En aquests tres reptes, l’agricultura juga un paper dominant. Posen especial atenció a les collites dedicades a l’alimentació de bestiar. En els darrers cinquanta anys, la producció de carn bovina ha crescut damunt la base d’una demanda que creix no tan sols pel mateix creixement de la població humana, sinó també per l’augment de renda, la urbanització i els canvis en l’alimentació. Així, si l’OMS recomana un consum setmanal de 300-400 grams de carn vermella, molts països industrialitzats el superen amb escreix.

El sector agrícola és responsable, val a dir, de no pas més del 20% de les emissions totals de gasos amb efecte hivernacle, però el 80% d’aquest 20% (15% del total) s’associa a la ramaderia. De la ramaderia mateixa, la de més impacte és la cabana bovina, amb emissions de CO2 (associades als processos de producció), de CH4 (associada a la fermentació digestiva dels animals) i de NO (associat al cultiu de farratges i a l’ús de fertilitzants nitrogenats). La producció de carn també té una petjada d’aigua (consum i contaminació). El nivell addicional en la cadena tròfica fa que la petjada d’aigua d’un producte animal sigui fins a 20 vegades superior a la petjada d’aigua d’un producte vegetal del mateix valor nutritiu.

El consum d’una dieta rica en greixos animals sovint s’associa també al sedentarisme i al consum de tabac i alcohol. Aquest estil de vida s’associa a un 80% dels casos de diabetis de tipus 2, de malaltia coronària i d’atacs de feridura, i a un 33% dels càncers. L’Agència Internacional de Recerca en Càncer (IARC) considera el consum de carn vermella com a probablement carcinogènica per a humans segons estudis sobre càncer colorectal. A mesura que s’estenen aquests estils de vida, l’OMS calcula que la mortalitat de malalties no-contagioses augmentarà en un 17% en els propers 10 anys.

En el cas concret d’Itàlia, el consum de carn per càpita s’ha triplicat en els darrers 50 anys. Hi ha hagut, doncs, un desplaçament en la font de greix, inicialment basada bàsicament en verdures, hortalisses i llegums. El canvi en els hàbits alimentaris els recollí particularment l’estudi INRAN-SCAI del 2005-6. Al nord d’Itàlia, el canvi alimentari és més profund, com ho és en general a les zones urbanes (on viu el 70% de la població italiana).

Tres escenaris de reducció del consum de carn

Farchi et al. analitzen la situació des d’un punt de mira regional i de gènere. Tenen present tant el consum de carn processada com el de carn de bou (que consideren com a representatiu del consum de les diferents carns vermelles). Prenen com a línia de base els consums indicats per l’INRAN-SCAI del 2005-2006. Contemplen tres escenaris, corresponents a tres objectius de consum:
– el primer escenari es basa en la recomanació del Fons de Recerca Mundia del Càncer, que contempla un consum setmanal de 300 g per persona de carn vermella. Això és un 40% de la línia de base, i es correspondria a consums de 244 g de carn de bou i de 147 g de carn processada.
– el segon i tercer escenaris es basen en el Model de la Piràmide Mediterrània, amb 150 g de carn vermella setmanals per persona i 50 g de carn processada.

Per avaluar els beneficis de salut es té present la mortalitat associada a malalties cardiovasculars i al càncer colorectal. Per a calcular la línia de base segueixen les dades estatístiques de la població italiana adulta (>20 anys) per al període 2002-2012. En aquest model apliquen un augment del risc de càncer colorectal del 17% i cardiovascular del 15% per 100 grams diaris de carn vermella; per a un augment del consum de 50 g de carn processada compten amb un augment del 18% de càncer colorectal i un del 24% per a malaltia cardiovascular.

Per avaluar els beneficis ambientals tenen en compte l’escenari mediterrani pel que fa a la ramaderia de remugants sobre la petjada de carboni i el potencial d’escalfament global.

Els resultats

La dada basal de consum setmanal de carn per càpita per a Itàlia és de 791 g (917 g per als homes i 679 g per a les dones). La variació regional no és tan considerable com la de gènere: Nord-oest (777 g), Nord-est (784 g), Central (868 g), Sud-Illes (763 g). El pes més important és de la carn vermella i la carn de bou suposa un 40% del consum total de carn. Per al període 2002-2012, però, es registra una tendència a la baixa en el consum de carn bovina des del 2006, que es marca encara més a partir del 2010.

En els escenaris hipotètics contemplats per Farchi et al., es calcula que si els italians seguissin els nivells recomanats de carn de bou, s’evitaria el 3,7% de les morts per càncer colorectal i el 3,3% de les morts per malaltia cardiovascular. Aquests valors passen al 5% i al 6,4%, respectivament, si adoptessin els valors recomanats de carn processada. Si aquesta reducció en carn de bou es mantingués durant 30 anys, s’estalviarien 9 milions d’anys de vida perduda prematurament; si es fes en la carn processada, l’estalvi seria de 20 milions d’anys de vida perduda prematurament. Per als nascuts en el 2012, seguir la recomanació per a la carn de bou implicaria un guany en l’esperança de vida mitjana de 200 dies per als homes i de 100 dies per a les dones; per a la carn processada, el guany seria similar en tots dos sexes, d’uns 400 dies.

Pel que fa a la petjada de carboni, el compliment de la piràmide mediterrània d’aliments, suposaria un estalvi de 8000 Gg d’equivalents de CO2 per any.

En aquest estudi, Farchi et al. han tingut en compte les variacions regionals i de gènere pel que fa al consum de carn. Consideren, però, que caldria aprofundir també en les diferències d’edat.

Les recomanacions de Farchi et al.

Farchi et al. recorden que petits canvis en el consum de carn vermella i processada cap a una major qualitat i una menor quantitat poden comportar beneficis en la salut i reduccions en l’impacte ambiental. En les recomanacions cal comptar amb la diversitat regional italiana, però un objectiu comú hauria d’ésser la reintroducció de la dieta de tipus mediterrani (en ella mateixa, una opció moderada respecte d’una dieta vegetariana o vegana). És clar que això no és únicament una reducció del consum de carn, sinó la seva substitució amb un augment del consum de llegums, fruits secs i grans sencers.

En aquestes recomanacions són conscients de les dificultats associades a qualsevol canvi alimentari. Tenen present la proposta australiana de taxar la carn vermella i destinar els ingressos resultants a la promoció d’una dieta saludable entre els sectors més pobres de la població. Al capdavall, són aquests grups vulnerables els més castigats per estils de vida poc saludables i els que més reben els impactes ambientals. És clar que, si seguim a Rutger Bregman, l’objectiu per a aquesta població no ha d’ésser tant fer “conscienciació” com treure’ls de la pobresa.

Fa dos anys, Sara Farchi tractava a Verona el tema de les desigualtats en salut des del punt de mira de les revisions oncològiques. Considerar la variabilitat social, regional i de gènere és una constant en els estudis de Farchi

Lligams:

Meat consumption reduction in Italian regions: Health co-benefits and decreases in GHG emissions. Sara Farchi, Manuela De Sario, Enrica Lapucci, Marina Davoli, Paola Michelozzi. PLoS One 12(8):e0182960 (2017).

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: