L’exposició a trihalometans en trenta-quatre dones joves de Kuwait i de Xipre (Toxicologia mediterrània, 43/2017)

Fa uns deus anys ens fèiem ressò a Les Set Edats de les estimacions sobre el grau d’exposició dels barcelonins a trihalometans a través de l’aigua de l’aixeta. Sota l’epígraf de trihalometà entren, començant pel cloroform (CHCl₃) totes els derivats del metà que tenen tres substituents de fluor, clor, brom o iode. En l’aigua de beguda es generen bàsicament per la reacció entre el contingut orgànic de l’aigua originària i el procés de cloració. Abans i després del 2007, els trihalometans en l’aigua potabilitzada han rebut un creixent interès mediàtic i científic, tant en la determinació dels seus possibles efectes carcinogènics com en les estratègies de prevenció de la seva formació. Molts d’aquests estudis s’han fet en regions temperades on la disponibilitat hídrica no és un factor especialment limitant. En les regions més àrides de la Mediterrània i, ja no diguem, en les del Golf Pèrsic, l’escassedat d’aigua ha impulsat la construcció de plantes desalinitzadores per potabilitzar l’aigua de mar. Stephanie Gängler i Konstantinos C. Makris, del Laboratori d’Aigua i Salut de la Universitat Tecnològica Xipriota de Limassol, i Walid Bouhamra, del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat de Kuwait, juntament amb Douglas W. Dockery, del Departament de Salut Ambiental de Harvard, han investigat la relació entre els nivells ambientals de trihalometans (en l’aigua de beguda i en l’aire) i els nivells de trihalometans en l’orina de persones residents a Xipre i a Kuwait. Com a subjecte d’estudi han triat noies joves, franja que per gènere i edat sol ser subrepresentada en aquesta mena d’investigacions. Els resultats de la seva recerca apareixeran a la revista Journal of Exposure Science and Environmental Epidemiology.

Limassol

Limassol i Kuwait

Limassol (Λεμεσός), amb una població de 170.000 habitants, és la segona àrea urbana de Xipre, després de Nicòsia. Situada al sud de l’illa, la caiguda de Famagusta i Kyrenia a mans de les tropes turques, en el 1974, la convertí en el principal port del territori lliure de la República de Xipre i en el més rellevant centre turístic. El clima és mediterrani, amb les pluges concentrades en un hivern que, altrament, és ben suau.

En el 2004 s’inaugurà a Limassol la Universitat Tecnològica de Xipre (Τεχνολογικό Πανεπιστήμιο Κύπρου). A aquest centre universitari s’adscriu l’Institut Internacional de Salut Ambiental i Pública de Xipre (Διεθνές Ινστιτούτο Κύπρου για την Περιβαλλοντική και Δημόσια Υγεία). Dins de l’Institut trobem el Laboratori d’Aigua i Salut, el director del qual és Konstantinos C. Makris. Stephanie Gängler és una de les doctorandes del laborari, amb una tesi dedicada a la valoració de l’exposició a substàncies químiques ambientals en la planificació i realització d’estudis epidemiològics.

La Ciutat de Kuwait (مدينة الكويت) té 2,4 milions d’habitants, que la converteixen en una de les ciutats globals amb l’estiu més calorós. La ciutat és efectivament envoltada de desert per totes bandes, llevat de la façana marítima.

Kuwait

La Universitat de Kuwait (جامعة الكويت) fou fundada en el 1966. El Departament d’Enginyeria Química juga un important paper en la formació del personal superior de pous petrolífers, refineries i petroquímiques. Walid Bouhamra és un dels professors del departament, amb una línia de recerca sobre l’epidemiologia de l’exposició a substàncies químiques.

Bouhamra es formà en aquest camp en el Departament de Salut Ambiental de l’Escola de Salut Pública T. H. Chan de Harvard, a Boston, al costat de Douglas Dockery, que ocupa la càtedra John L. Loeb i Frances Lehman Loeb d’Epidemiologia Ambiental.

Vincular dades externes i dades internes d’exposició a trihalometans

L’estudi seleccionà com a població de referència dones joves de Kuwait i de Xipre. A Kuwait hi participaren 13 noies i a Xipre 22. Les participants havien d’omplir un qüestionari d’hàbits i un dietari d’activitats. Per a cada participant es prenien mostres d’aigua de l’aixeta i es recollia durant 24 hores una mostra de l’aire que l’envoltava

Un exemple d’equip de recollida de l’aire personal

Si les mostres d’aigua i d’aire reflectien l’exposició externa de trihalometans, les mostres d’orina reflectien l’exposició interna. Durant dos dies consecutius, en efecte, les participants havien de recollir una mostra de la primera orina del matí.

Els nivells de trihalometans a Xipre i a Kuwait

Ja hem dit que els trihalometans són compostos orgànics volàtils derivats del metà (CH₄), en què tres dels quatre àtoms d’hidrogen són substituïts per àtoms d’elements halògens (fluor, clor, brom, iode). Si els tres àtoms substituents són del mateix element es parla d’haloform. El trihalometà i haloform més habitual és el cloroform o triclorometà (CHCl₃). Altres trihalometans són els fluoroform o trifluorometà (CHF₃), el clorodifluorometà (CHClF₂), el bromodiclorometà (CHBrCl₂), el dibromoclorometà (CHBr₂Cl), el tribromometà o bromoform (CHBr₃), el triiodometà o iodoform (CHI₃). Es poden valorar en mostres d’aire, aigua o orina, després d’un pas de concentració, a través d’una cromatografia de gasos, acoblada a un espectròmetre de masses o a un detector de captura electrònica.

Gängler et al. obtenen així els nivells totals de trihalometans (TTHM):
– en l’aire personal. A Kuwait els valors van de 0,7 a 1,7 μg·m^-3, amb un valor medià de 1,4. A Xipre, els valors van de 0,5 a 1,4, amb un valor medià de 0,9 (no estatísticament diferent del de Xipre).
– en l’aigua de l’aixeta. A Kuwait els valors van de 5,4 a 11,6 μg·l^–, amb un valor medià de 6,7. A Xipre els valors són significativament superiors, ja que van de 20,1 a 48,0, amb un valor medià de 29,5.
– en l’orina. Els valors de TTHM s’ajustaren als nivells de creatinina. A Kuwait els valors van de 814 a 1270 ng/g, amb un valor medià de 1044. A Xipre els valors són significativament inferiors, ja que van de 510 a 919, amb un valor medià de 691.

Si bé a Xipre, hi havia correlació entre els valors de TTHM de l’aigua de l’aixeta i els registrats en les mostres d’orina i en l’aire personal, a Kuwait hom no trobava aquesta correlació. De fet, mentre que les mostres d’orina de Kuwait reflectien valors de TTHM superiors als de Xipre, en l’aigua de l’aixeta de Kuwait els valors de TTHM són inferiors als de Xipre.

Ni en les mostres de l’aigua de l’aixeta de Kuwait ni en les de Xipre s’arriba a detectar cloroform. En canvi, hom sí detecta cloroform en les mostres d’aire i d’orina de Kuwait. Gängler et al. pensen que aquest cloroform podria derivar d’activitats de neteja domèstica. De fet, hi ha una correlació entre els nivells de trihalometans en l’aire personal i en l’urina i el temps que les participants kuwaitianes dedicaven a les activitats de neteja i a fregar.

A Kuwait hi ha una correlació entre els nivells de TTHM de l’aire personal i els nivells de TTHM en l’orina. En canvi, aquestes dues variables no mostren correlació a Xipre.

Gängler et al. conclouen que vincular la mètrica d’exposició externa (aire, aigua) i interna (orina) és útil en estudis epidemiològics encarats a refinar l’associació entre les exposicions ambientals i els impactes sanitaris. En aquest sentit, per a la població de Kuwait, els diaris d’activitat personal i els valors de THM en orina reflecteixen l’exposició a THM. No hi ha aquest reflex, però, a Xipre.

Lligams:

– Coupling external with internal exposure metrics of trihalomethanes in young females from Kuwait and Cyprus. Stephanie Gängler, Konstantinos C. Makris, Walid Bouhamra, Douglas W. Dockery. J. Expo. Sci. Environ. Epidemiol. 10.1038/jes.2017.27 (2017).