Una revisió d’estudis prospectius sobre si cal recomanar la dieta mediterrània per a la prevenció i tractament de l’artritis reumatoide (Reumatologia mediterrània, 51/2017)

L’artritis reumatoide és una malaltia sistemàtica autoimmunitària, caracteritzada per una inflamació crònica i dolorosa de les articulacions, que condueix a una degeneració progressiva manifestada en incapacitat funcional i deformitats. La prevalença assoleix una xifra de vora 25 milions de persones. El tractament farmacològic és bàsicament simptomàtic (analgèsics i antiimflamatoris), amb un esforç per aplicar drogues antireumàtiques que modifiquen el curs de la malaltia. Per complementar aquesta farmacoteràpia, es recomana un exercici regular, adaptat a la realitat de cada pacient. Més controvertida és la utilitat de recomanacions nutricionals. No obstant això, els patrons alimentaris mediterranis han estat proposats no tan sols per als pacients d’artritis reumatoides, sinó també per a la prevenció de la mateixa malaltia. Nenad Naumovski, professor ajudant de ciències de l’alimentació i de la nutrició humana de la Facultat de Salut de la Universitat de Canberra, ha coordinat una revisió sistemàtica sobre estudis prospectius realitzats sobre la qüestió. Tan sols quatre estudis compleixen els criteris d’inclusió que havien planificat. Globalment, aquests estudis indiquen efectes beneficiosos de la dieta mediterrània en la reducció del dolor i en l’augment de la funcionalitat física de pacients amb artritis reumatoide, però no ofereixen indicis suficients per donar suport a una recomanació generalitzada de la dieta mediterrània per a la prevenció de l’artritis reumatoide. Aquesta revisió apareixerà com a article en un proper número de la revista Rheumatology International.

Una revisió sistemàtica

Aquesta meta-estudi fou concebut per Duane D. Mellor i Nenad Naumovski. Mellor és professor de nutrició humana a l’Escola de Ciències de la Vida de la Universitat de Conventry, a banda de la seva tasca a la Disciplina de Nutrició i Dietètica de la Universitat de Canberra.

La revisió sistemàtica fou realitzada per Casuarina Forsyth i Matina Kouvari. Forsyth és col·laboradora de Naumovski en la Discipline of Nutrition and Dietetics de la Faculty of Health de la University of Canberra. Kouvari, en canvi, és investigadora al Departament de Nutrició i Dietètica de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Harokopio d’Atenes, on es graduà el 2015 com a primera de la classe.

El sistema de cerca havia estat validat pel dietòleg Εκάβη Γεωργουσοπούλου, que alterna la seva activitat entre la Universitat de Canberra i la Harokopio d’Atenes, alhora que també participa en el CRIBB (Collaborative Research In Bioactives and Biomarkers).

A partir dels resultats obtinguts i de l’anàlisi corresponent, redactaren la revisió Forsyth, Kouvari, Georgousopoulou i Nathan M. D’Cunha (també de la Universitat de Canberra i del CRIBB). El text fou repassat per Demosthenes B. Panagiotakos i Jane Kellett (professora de nutrició i dietètica de la Universitat de Canberra). Panagiotakos, que combina les universitat de Canberra i la Harokopio amb la Rutgers University de New Brunswick, és sobretot conegut per l’escala de 0-55 punts de valoració de l’adhesió a la dieta mediterrània (l’escala de Panagiotakos).

En l’artritis reumatoide, les articulacions pateixen una alteració del líquid sinovial seguida de pèrdua de cartílag i d’erosió òssia, amb el consegüent dolor i pèrdua funcional. Es tracta d’una malaltia autoimmune en el sentit que hi ha una activació de cèl·lules inflamatòries que s’infiltren a través de la membrana sinovial. Factors genètics i ambientals, encara gens aclarits, són darrera d’aquest atac autoimmune i de la inflamació resultant

El meta-estudi

Aquesta revisió sistemàtica anava encarada a trobar efectes de la dieta mediterrània en persones que viuen amb artritis reumatoide o en la prevenció d’aquesta malaltia. Enfocada a estudis prospectius, tan sols quatre articles contenien informació utilitzable per al meta-estudi.

Dels quatre estudis, n’hi ha dos que reporten que la intervenció nutricional, és a dir el foment de la dieta mediterrània, comporta una millora en l’autopercepció de color (mesurada per l’escala VAS) i una disminució en la puntuació d’artritis reumatoide (valorada amb qüestionari) en pacients amb la malaltia. Però si atenem a la puntuació DAS28 (que es basa en l’exam de 28 articulacions per si són inflamades o tendres, a més de mesurar la taxa de sedimentació eritrocitària i la proteïna reactiva C i d’una autovaloració de salut global pel propi pacient) tan sols un dels quatre estudis reportava una reducció associada al grup de pacients amb dieta mediterrània.

Així, Forsyth et al. identifiquen efectes beneficiosos de la dieta mediterrània en la reducció del dolor i en l’augment de la funció física de persones que viuen amb artritis reumatoide. No obstant, consideren insuficients els indicis per arribar a recomanar la dieta mediterrània com a eina preventiva de l’artritris reumatoide.

Lligam:

The effects of the Mediterranean diet on rheumatoid arthritis prevention and treatment: a systematic review of human prospective studies. Casuarina Forsyth, Matina Kouvari, Nathan M. D’Cunha, Ekavi N. Georgousopoulou, Demosthenes B. Panagiotakos, Duane D. Mellor, Jane Kellett, Nenad Naumovski. Rheumatol. Int. https://doi.org/10.1007/s00296-017-3912-1 (2017).

 

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: