Hi ha alguna relació entre entre el lloc on es produeix la recerca i l’indret on la recerca impacta? Al Regne Unit han estudiat aquesta qüestió, en parlo en aquest post.
1910 world map, de Patrick Barry a Flickr (CC BY-SA 2.0)
Steven Hill és el director de Política de Recerca a Research England, un organisme vinculat al UK Research and Innovation. Hill, considerat un referent en l’àmbit de l’impacte de la recerca, escriu sovint sobre aquesta matèria en el blog del Higher Education Founding Council for England (HEFCE). Un dels articles més llegits de Steven Hill és From here to there: the geographic impact of research, on l’autor analitza la relació entre el lloc on es produeix la recerca i l’indret on la recerca impacta.
Una característica essencial de l’impacte de la recerca és el fet que ha de ser tangible. Persones o organitzacions concretes s’hi veuen afectades, i sovint l’impacte es produeix en indrets específics. En aquest article, Hill es planteja una qüestió important per a la política científica d’un país: com es compara la ubicació del lloc on es fa la recerca amb la localització de l’indret on es produeix l’impacte generat per aquesta recerca? O dit d’una altra manera, si volem generar beneficis en un lloc determinat, fins a quin punt s’hauria de dirigir la recerca cap a aquesta ubicació?
Segons Hill, els impact case studies presentats al Research Excellence Framework 2014 (o REF 2014, el sistema d’avaluació de la qualitat de la recerca a les institucions d’ensenyament superior del Regne Unit) proporcionen una font de dades útil per analitzar aquestes preguntes. L’empresa Digital Science i el King’s College London van rebre l’encàrrec d’elaborar una base de dades dels case studies, van analitzar-ne les referències geogràfiques i es van basar en el geoetiquetatge per obtenir les ubicacions concretes on es produïa l’impacte. Posteriorment, es va desenvolupar una eina de visualització que permetia visualitzar la dispersió geogràfica de l’impacte, la qual cosa proporcionava una idea de la difusió de l’impacte a partir del lloc on es produïa la recerca.
Entre les conclusions més destacades extretes de l’anàlisi de la informació, cal esmentar:
- L’impacte no es limita al lloc on es realitza la recerca.
L’impacte de la recerca de la gran majoria d’universitats britàniques és global. Fins i tot la recerca generada a la Universitat de Cambridge, que és el nucli d’un clúster d’innovació ben consolidat (el Silicon Fen), té un abast veritablement global. Segons Hill, el coneixement generat pel teixit acadèmic del Regne Unit és relativament lliure de fluir cap a on el coneixement pot impactar. Les nostres universitats no confinen únicament els seus esforços a l’entorn de la localitat on es troben. Més aviat busquen maximitzar l’impacte arreu del territori on aquest coneixement pot ser útil.
Impacte de la Universitat de Cambridge al Regne Unit i al món. Imatge: HEFCE Blog.
- La recerca realitzada a tot el Regne Unit té impacte a Londres.
Segons Hill, Londres és un lloc dominant per a l’impacte de la recerca en el Regne Unit; gairebé totes les universitats tenen com a mínim un case study amb una menció a la capital. Això reflecteix el domini de Londres en termes econòmics, polítics i culturals, i proporciona més proves que el coneixement flueix cap a on es pot utilitzar més eficaçment.
Impacte a Londres de la recerca de les universitats britàniques. Imatge: HEFCE Blog.
- Hi ha focalització regional de l’impacte.
Encara que l’impacte de la recerca és global, la majoria de les universitats britàniques mostren alguna propensió a impactar al voltant de la seva ubicació, especialment a l’entorn dels clústers regionals, on l’experiència i els coneixements tècnics de les persones qualificades estan més localitzats, i l’impacte que es deriva de la col·laboració i la cocreació es limiten a distàncies que es poden cobrir amb eficàcia en relació amb els costos.
- L’impacte de la recerca d’algunes regions està més focalitzat localment que el d’altres.
Un exemple seria la comparació entre les regions del nord-est i del nord-oest del Regne Unit, tal com mostra el següent gràfic:
Impacte de la recerca a les regions del nord-est i del nord-oest del Regne Unit. Imatge: HEFCE Blog.
Segons Hill, hi ha aspectes positius i negatius quan l’impacte de la recerca està focalitzat localment. D’una banda, els beneficis obtinguts s’estan aprofitant a prop de lloc on es realitza la recerca, però, de l’altra, es podrien perdre oportunitats, ja que probablement es podria generar un impacte encara més elevat en llocs més distants. Un fet curiós és que també hi ha proves que les regions més orientades cap a l’exterior tendeixen, de manera paradoxal, a ser les més pròsperes.
Finalment, m’agradaria destacar la conclusió de l’article de Steven Hill:
For decades the UK’s approach to research investment has been to support high quality research, wherever it is found, and there is nothing in this analysis that suggests changing that. The delivery of impact from research is a complex interplay between supply, demand and co-creation, where place is undoubtedly a driver without ever being the primary driver. These new maps give us a new opportunity to explore these interactions in some detail. But there is a generic conclusion in my view: Each university is unique with its own mix of research strengths and local conditions, and there is huge strength in this diversity. As ever, one size won’t fit all.
Amb motiu de la recent celebració del seminari RIACat (Research Assessment in Catalonia) 2018, obro un debat: Quin model us agradaria més per a Catalunya? Un model de focalització de l’impacte de la recerca en el territori? O un model en què la recerca aspiri a aconseguir un impacte global?
Articles relacionats publicats a Des de la Mediterrània
Xavier Lasauca i Cisa
Blog L’ase quàntic
Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...
Des de la Mediterrània 