La càrrega microbiana en els sistemes d’aire condicionat: un estudi de camp a Sacramento i a Connecticut (Microbiologia mediterrània, 22/2018)

S’acosta l’estiu a l’hemisferi nord. Les zones de clima mediterrani recorren en major o menor mesura als sistemes d’aire condicionat. Uns sistemes que passen gairebé desapercebuts excepte quan hi ha problemes, particularment problemes microbiològics. Certament, els constructors de sistemes els dissenyen per facilitar un correcte manteniment. Però tots són igual d’efectius en aquest sentit? Jordan Peccia, del Departament d’Enginyeria Química i Ambiental de la Yale University, ha coordinat un estudi de camp sobre les concentracions bacterianes i fúngiques de les bobines de refredament d’unitats d’aire condicionat. D’una banda, s’ha realitzar un estudi de 25 unitats d’aire condicionat en el clima humid i subtropical de Southern Connecticut i 15 unitats d’aire condicionat en el clima mediterrani d’estiu tòrrid de Sacramento (Califòrnia). Els resultats apareixen ara en forma d’article a la revista Indoor Air, revista dedicada a l’ambient i la salut dels espais tancats.

Unitat d’aire condicionat

Un experiment de camp sobre els factors que influeixen en la càrrega microbiana dels sistemes d’aire condicionat

A. Bakker és membre del Department of Chemical and Environmental Engineering de la Yale University, de New Haven (Connecticut). En aquest departament Jordan Peccia ocupa la càtedra Thomas E. Golden, Jr. d’enginyeria química i ambiental. Peccia, doctorat a la Universitat de Colorado, treballa en l’aplicació de la biologia molecular en l’enginyeria ambiental, per exemple en la descripció del microbioma d’edificis.

Jeffrey A. Siegel és professor d’enginyeria civil en la Universitat de Toronto, plaça que combina amb la docència en la Dalla Lana School of Public Health, centre adscrit a aquesta universitat. Fa recerca en la qualitat de l’aire en edificis residencials i comercial.

Mark J. Mendell és especialista en recerca sobre pol·lució de l’aire de l’Indoor Air Quality Program de la Environmental Health Laboratory Branch del California Department of Public Health, amb seu a Richmond. Es va doctorar en epidemiologia a la UC Berkeley School of Public Health.

Bakker et al. han investigat les concentracions bacterianes i fúngiques en les bobines de refredament d’unitats comercials d’aire condicionat, i han quantificat les associacions entre la càrrega microbiana i els paràmetres operatius de les instal·lacions.

Per veure els efectes dels factors ambientals triaren dues localitats de clima diferent:
– l’àrea metropolitana de New Haven (Southern Connecticut), a 41ºN, és d’un clima temperat humit subtropical. Els estius són càlids i humits (degut a freqüents tempestes). La temperatura màxima mitjana de juliol és de 28ºC, amb una precipitació mitjana de 4 mm.
– Sacramento (California), a 38ºN, és una ciutat de clima mediterrani d’estius eixuts i calorosos. Hom diu que és la ciutat amb més hores de sol entre els mesos de juliol i setembre (arribant al 98% d’insolació el mes de juliol). La temperatura màxima mitjana de juliol és de 33ºC, amb una precipitació mitjana de 0,2 mm (i una humitat mitjana del 55%).

Sacramento és la capital de Califòrnia, malgrat que ocupa tan sols el sisè lloc en termes de població

L’estudi de camp de Connecticut incloïa 25 unitats d’aire condicionat, i el de Sacramento 15.

La variabilitat de concentracions microbianes

De les 40 unitats d’aire condicionat estudiades, la concentració bacteriana mediana era de 1,2·107 cèl·lules/m2. El primer quartil se situava en 5,1·106 cèl·lules/m2 i el tercer en 3,9·107. La diferència entre el valor més baix registrat i el més alt era de tres ordres de magnitud.

La concentració fúngica d’expressava en equivalents d’espores (SE en l’acrònim anglès). El valor medià de les 40 unitats era de 7,6·105 SE/m2. El primer quartil era a 5,6·104 i el tercer era a 4,4·106. La diferència entre el valor més baix registrat i el més alt era de set ordres de magnitud!

Els factors dominants que expliquen la càrrega microbiana de les bobines

Mitjançant comparacions controlades i regressions multivariables, Bakker et al. estimen els factors principals que expliquen aquesta variabilitat de càrrega microbiana. Un d’aquests és l’eficiència nominal dels filtres d’entrada. Un altre és la humitat dins de la bobina.

A Connecticut, amb estius més humits, hi ha una diferència en la càrrega fúngica entre les meitats superior i inferior de les bobines d’aire condicionat. A Sacramento no es registra aquesta diferència.

Comptat i debatut, les característiques ambientals de localitat i les de construcció de l’aire condicionat expliquen el 42% de la variabilitat de la concentració bacteriana. Aquest valor encara és superior en el cas de la concentració fúngica, on les característiques identificades expliquen un 66% de la variabilitat.

Esquema d’una unitat d’aire condicionat

Lligams:

Building and environmental factors that influence bacterial and fungal loading on air conditioning cooling coils. A. Bakker, J. A. Siegel, M. J. Mendell, J. Peccia. Indoor Air 10.1111/ina.12474 (2018).

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Podeu escriure el vostre comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

%d bloggers like this: