La revista “Chemistry and Biodiversity” es dedica a difondre la recerca química i biològica sobre “el funcionament de la natura a nivell molecular”. Aquesta setmana publiquen un article del grup de Giuseppe Ruberto, de l’Institut de Química Biomolecular de Catània, que presenta una avaluació durant dos anys de característiques bio-agronòmiques i quimiotaxonòmiques de baies i fulles de diferents biotips salvatges de murtra comuna (Myrtus communis). Les dades obtingudes els permeten oferir algunes orientacions sobre una futura explotació agro-industrial d’aquesta biodiversitat.
Baies i fulles de murtra
Una col·lecció de nou mostres de murtra silvestre de Sicília
El Laboratori de Catania és una de les quatre seus de l’Istituto di Chimica Biomoleculare (ICB), organisme del Consiglio Nazionale delle Ricerche (CNR). La recerca de l’ICB-Catania se centra especialment en “l’estudi de la funcionalitat de molècules obtingudes de sistemes biològics”. És en aquest marc que Giuseppe Ruberto ha coordinat una recerca sobre la murtra silvestre (“mirtu”) de Sicília i la seva aplicabilitat agro-industrial. En aquesta investigació han participat, a més, del mateix centre Laura Siracusa, Edoardo Napoli, Teresa Tuttolomondo, Mario Licata, Salvatore La Bella, Maria Cristina Gennaro, Caludio Leto, Mario Sarno i Elisa Sperlinga.
El material biològic de l’estudi han estat una col·lecció de mostres de murtra silvestre recollides de nou localitats diferents de Sicília. D’acord amb trets morfològics i característiques de producció les nou mostres foren disposades en grups homogenis per tal d’identificar els millors biotips de cara a l’explotació agro-industrial.
Caracterització taxonòmica a partir de la biometria i la fitoquímica
Les nou mostres de l’estudi foren estudiades en termes anatòmics i bioquímics per tal de fer-ne una caracterització taxonòmica. El període d’estudi fou de dos anys, el mínim necessari per analitzar el creixement i floració d’aquesta planta de cicle vital perenne.
Per a les baies s’aplicà un protocol d’extracció simple hidroalcohòlica. Per a les fulles, en canvi s’aplica un protocol d’extracció en cascada. A partir d’aquests extractes s’utilitzà un procediment d’hidrodestil·lació per obtindre’n els olis essencials.
Caracterització dels extractes
Els components no-volàtils foren analitzats per una cromatografia líquida amb detector d’ultraviolat i per electrosprai acoblat a un espectròmetre de masses (LC-UV-DAD-ESI-MS). Tots els extractes analitzats presentaven nombrosos polifenols, especialment flavonols d’alta hidroxilació com ara la quercetina i la miricetina.
La miricetina és un exemple de flavonol hexahidroxilat. Això vol dir que dels 15 àtoms de carboni que formen l’esquelet del flavonol (amb dos anells fenòlics i un anell heterocíclic) n’hi ha 6 amb substitucions de grup alcohol (-OH)
En tots els extractes també es detectava àcid el·làgic.
L’àcid el·làgic és un compost fenòlic d’interès farmacològic per les seves propietats antiproliferatives i antioxidants
Alguns compostos, però, únicament eren detectats en les baies i no pas en les fulles. És el cas d’una sèrie de nou antocianines diferents.
Estructura química de la delfinidina. La definidina pertany al grup de les antocianines, pigments fenòlics de propietats antioxidants. Les antocianines contribueixen a la coloració blavosa de les baies de murtra. Siracusa et al. han trobat en les mostres analitzades nou antocianines diferents, classificables entre els derivats de la definidina, de la petunidina, de la cianidina i de la malvidina
Els olis essencials de la murtra
Els compostos volàtils dels extractes, és a dir els olis essencials, foren analitzats per cromatografia de gasos, acoblada bé a un espectròmetre de masses (GC-MS) o un detector d’ionització en flama (GC-FAD). En total, foren caracteritzats plenament a partir de les mostres analitzades de fulles o de fruits uns 33 o 34 components, entre els quals destacaven l’alfa-pinè, l’acetat de mirtenil, el linaool, el 1,8-cineol i l’acetat de linalil. Aquestes substàncies, algunes d’elles de la classe dels terpens, són les que contribueixen a l’aroma de la murtra.
Una classificació química de murtra silvestre de Sicília
D’acord amb els perfils fitoquímics obtinguts per als extractes de fulles i baies, pel que fa a compostos volàtils i no-volàtils, Siracusa et al. ofereixen una agrupació química dels diferents biotips de la murtra silvestre de Sicília. El coneixement creuat de les dades bio-agronòmiques i de les dades fitoquímiques pot orientar, doncs, als intents d’aprofitament agro-industrial d’aquesta planta.
La murtra es presenta de forma arbustiva, preferentment a la vora de torrents i en altres llocs frescs, a la Conca Mediterrània, amb una àrea de distribució que va de la Macaronèsia a l’Índia. A banda de la murtra boscana hi havia variants cultivades sobretot per fer tanques. Tant la murtra silvestre com la de jardineria han estat aprofitades històricament per a usos medicinals (antidiarreic, desinfectant, antihemorràgic) i aromàtics (en perfumeria). Conèixer amb una major precisió la base química d’aquestes propietats medicinals i festives ens ajuda a valorar més el patrimoni florístic.
Lligams:
– A two years bio‐agronomic and chemotaxonomic evaluation of wild Sicilian myrtle (Myrtus communis L.) berries and leaves. Laura Siracusa, Edoardo Napoli, Teresa Tuttolomondo, Mario Licata, Salvatore La Bella, Maria Cristina Gennaro, Caludio Leto, Mario Sarno, Elisa Sperlinga, Giuseppe Ruberto. Chem. Biodivers. 10.1002/cbdv.201800575 (2018)
Des de la Mediterrània 