El 2012 arrencava a Grècia l’Acció Nacional per la Salut Infantil (EYZHN), un programa de monitorització de diversos aspectes de la salut dels infants amb la voluntat de definir accions de promoció d’un desenvolupament sa de la canalla de 4 a 15 anys d’edat. El programa registrava i avaluava diversos aspectes de la salut dels alumnes de primària al llarg del temps. Anualment es prenien nota del creixements, hàbits alimentaris, activitat i aptitud físiques, de tots els estudiants, a través de mesures antropomètriques, proves esportives i qüestionaris. Els pares rebien un report anual sobre el progrés dels seus infants. Aquest programa permet avaluar algunes tendències poblacionals de la Grècia actual. En un article a Nutrition and Dietetics, un grup d’investigadors del Departament de Nutrició i Dietètica de la Universitat Harokopio d’Atenes, utilitza les dades d’aquest programa per avaluar l’impacte de “saltar-se l’esmorzar”, és a dir de no desdejunar a primera hora del matí, entre els alumnes. Vora un 23% dels infants entra dins d’aquest grup, en el que hi ha més noies que nois, i en el que aquest costum associa amb una alimentació més pobra, menys activitat física, menys hores de son i més temps al davant d’una pantalla.
En les noves generacions gregues ja no és tan habitual desdejunar-se amb μπουγάτσα (com la de la foto, farcida de formatge), τυρóπιτα (pastís de formatge) o σπανακόπιτα (pastís d’espinac). L’esmorzar grec tradicional cada vegada es troba més reclòs en algunes de les γαλακτοπωλεία supervivents. El més habitual és prendre cafè i llet potser combinat amb pa i mantega, mel o melmelada. Però més del 20% dels infants se salten aquest àpat i comencen les classes en dejuni
Un estudi observacional i trans-seccional sobre 177.091 infants de 8 a 17 anys
Konstantinos D. Tambalis és professor associat del Departament de Nutrició i Dietètica de l’Escola de Ciència i Educació en la Salut de la Χαροκόπειο Πανεπιστήμιο d’Atenes. Amb una perspectiva d’antropologia física, la seva recerca inclou aspectes de nutrició i activitat física, amb especial èmfasi sobre l’obesitat infantil.
El professor Demosthenes B. Panagiotakos és potser el nom més conegut del laboratori de nutrició i dietètica de la Harokopio. En aquesta secció ens hi hem referit més d’una vegada, particularment per l’escala que va dissenyar per avaluar l’adhesió a la dieta mediterrània.
Glykeria Psarra és professora associada del Departament de Nutrició i Dietètica de la Harokopio, i membre del Department of Kinesiology and Health de la Rutgers University, de New Brunswick (NJ).
Labros Sidossis és professor del Departament de Nutrició i Dietètica de la Harokopio, i professor de bioquímica metabòlica del Departament de Cinesiologia i Salut de la Rutgers University. La seva recerca s’orienta a l’efecte de la dieta i de l’activitat física en trastorns metabòlics.
Amb Sidossis, com a autor corresponsal, aquest estudi sobre “saltar-se l’esmorzar” fou tramès a Nutrition & Dietetics, la revista de la Dietitians Association of Australia, el 21 d’agost del 2018. Després d’una primera resposta, Tambalis et al. feren una revisió, que fou tramesa als editors el 29 de gener del 2019. L’endemà l’acceptaren, i el 5 de març fou publicada en-línia.
L’objectiu de l’estudi era examinar la prevalença de l’hàbit de no fer un àpat de bon matí, i com això es correlacionava amb altres variables. L’avantatge de l’EYZHN és que forneix una mostra representativa d’infants i adolescents. Concretament, Tambalis et al. fan ús de les dades recollides l’any 2015 sobre 177.091 menors grecs d’edats compreses entre els 8 i els 17 anys.
De cadascun d’aquestes 177.091 persones s’havien pres dades antropomètriques. També se’ls havia fet omplir qüestionaris sobre hàbits alimentaris, incloent-hi la freqüència i l’hora dels àpats: és a partir d’aquests qüestionaris que s’obté l’adhesió a la dieta mediterrània d’acord amb el KIDMED (“Mediterranean Diet Quality Index”). Els participants també havien d’omplir qüestionaris sobre activitat física, activitats sedentàries i hores de son.
Vora un 23% dels alumnes arriba a l’escola en dejuni
Un 22,4% dels nois de la mostra i un 23,1% de les noies no desdejuna abans d’anar a l’escola. Aquesta pràctica de “saltar-se l’esmorzar” és, doncs, més habitual en noies que en nois. També és més freqüent entre els alumnes de més edat. També s’associa “saltar-se l’esmorzar” amb una alimentació més pobra, nivells inadequats d’activitat física, un temps de dormir insuficient i un augment del temps passat davant de pantalles.
Si hom aplica models de regressió ajustats a diverses variables s’eliminen factors que poden confondre en aquestes associacions. Tambalis et al. constaten llavors diferents associacions amb saltar-se l’esmorzar:
– tindre hàbits alimentaris pobres augmenta la probabilitat de saltar-se l’esmorzar en un 80%.
– menys de 8-9 hores de son al dia augmenta la probabilitat de saltar-se l’esmorzar en un 23%.
– més de 2 hores diàries passades davant de pantalles augmenta la probabilitat de saltar-se l’esmorzar en un 22,5%.
Tambalis et al. conclouen que saltar-se l’esmorzar és quelcom habitual entre la població estudiantil grega. Els infants que ho fan, vora el 23%, tendeixen a mostra un perfil d’estil de vida poc saludable. Per això pensen que les polítiques de promoció de la pràctica de desdejunar de bon matí s’haurien d’adreçar als alumnes que presenten aquests perfils, particularment pel que fa a una alimentació pobra, dormir poc o passar massa estona davant de les pantalles.
Lligams:
– Breakfast skipping in Greek schoolchildren connected to an unhealthy lifestyle profile. Results from the National Action for Children’s Health program. Konstantinos D. Tambalis, Demosthenes B. Panagiotakos, Glykeria Psarra, Labros S. Sidossis. Nutr. Diet. doi: 10.1111/1747-0080.12522 (2019)
Des de la Mediterrània 