Estudien a l’illa adriàtica de Vis els factors d’estil de vida i psicològics que influeixen en l’aparició d’obesitat (Nutrició mediterrània, 09/2019)

De les illes habitades de Croàcia, la més allunyada del continent és Vis (Ἴσσα, Issa, Lissa). Actualment es troba dividida en dos municipis, la grad Vis (a l’est) i la grad Komiža (a l’oest), que també apleguen les illetes adjacents, i que són adscrits a la Splitsko-dalmatinska županija. En total l’illa de Vis té una superfície de 90,26 km2. El punt més elevat és el pic Hum, a 587 m per damunt del nivell de la mar. Hi ha indicis d’habitació neolítica. En l’emplaçament de la ciutat de Vis es fundà en el segle IV a.C., Issa, colònia de Siracusa, i que eventualment esdevingué una polis independent. De fet, Issa fou la metròpolis d’Aspalathos, l’antecedent de l’actual Split (ara capital del Comtat de Dalmàcia). En el segle I a.C. fou annexionada a Libúrnia. Arran de l’annexió romana, l’illa perdé importància, per bé que a la ciutat d’Issa se li reconegué la categoria d’oppidum civium Romanorum. La romanització se sobreposà als elements grecs i il·liris, però més endavant, vinculada l’illa als principats croats, s’esdevingué una eslavització que acabaria per fer desaparèixer la llengua dalmàtica originària. En qualsevol cas, Vis, com bona part de Dalmàcia, quedaren sota l’òrbita de la República Veneciana (els “Mletci”). En el 1483, en el marc del conflicte entre el Regne de Nàpols i la República Veneciana, l’illa patí l’assalt de forces catalanes al servei del rei Ferran de Nàpols, del que resta en la memòria l’expressió “Turcima Katalanima”. Lissa, com es deia llavors, era adscrita administrativament a Lesina (Hvar). El domini venecià es perllongà fins el 1797 i, després de les anades i tornades napoleòniques, juntament amb la resta de Dalmàcia s’integrà en l’Imperi Austríac. A mitjan segle XIX tenia 6.300 habitants. El desenvolupament pesquer dugué prosperitat a l’illa, que arribà a una població màxima de més de 10.000 habitants en el 1910. Des de llavors la població s’ha anat reduint: el 1921, sota el Regne de Iugoslàvia tenia 9.788 habitants; en el 1948 sota la República Federal de Iugoslàvia en tenia 7.485, que baixaren a 4.134 el 1981. Més del 90% de la població era de nacionalitat croata en el 1991. L’activitat econòmica s’havia reduït pràcticament a l’agricultura i al turisme, i això de manera limitada ja que la rellevància estratègica comportava una forta guarnició militar. El 30 de maig del 1992, l’Exèrcit Federal Iugoslau abandonà l’illa, i només part de les instal·lacions han estat conservades per l’exèrcit croat. La caiguda de la població ha continuat i en el darrer cens del 2011 hi figuraven 3,460 persones. Així doncs, 960 persones suposen el 28% de la població illenca. I aquest és el nombre de persones que han participat en un estudi transversal que ha conduït el grup de Nina Smolej Narančić, de l’Institut Za Antropologiju de Zagreb, sobre la influència de l’estil de vida i de factors psicològics en la incidència d’obesitat. Aquest estudi ha donat lloc a un article que publica Nutrition & Dietetics, revista editada per la Dietitians Associations of Australia. L’estudi, entre d’altres coses, assenyala la ratio entre el perímetre de cintura i l’altura és l’índex antropomètric que millor reflecteix els factors d’obesitat lligats a l’estil de vida i a l’estat psicològic.

Les illes de Vis i Biševo

Un estudi poblacional transversal, amb 960 participants

La biòloga molecular Željka Tomas és investigadora postdoctoral de l’Institut de Recerca Antropològica de Zagreb.

La professora Tatjana Škarić‐Jurić és doctora en medicina. A l’Institut de Recerca Antropològica treballa en qüestions de creixement i desenvolupament, envelliment, longevitat, genètica quantitativa de poblacions i epidemiologia genètica de malalties complexes.

Matea Zajc Petranović és investigadora de l’Institut de Recerca Antropològica des del 2006. En el 2013 es doctorà en biologia amb una tesi sobre el paper dels polimorfismes en gens candidats de malalties cardiovasculars, amb una perspectiva d’antropologia de la longevitat.

Marta Jalšovec és estudiant de doctorat a l’Institut de Recerca Antropològica.

Petra Rajić Šikanjić és investigadora de l’Institut de Recerca Antropològica de Zagreb des del 2007. Llicenciada en arqueologia (1997) i doctora en antropologia (2006) és experta en bioarqueologia i paleopatologia.

Nina Smolej Narančić és cap de grup de recerca de l’Institut d’Antropologia de Zagreb. Es doctorà en biologia en el 1985 i esdevingué professora d’antropologia de la Universitat de Zagreb en el 2003.

L’objectiu d’aquest estudi era determinar fins a quin punt factors d’estil de vida i psicològic influeixen en l’aparició d’obesitat. La població d’estudi són els habitants de Vis, l’illa habitada més remota de Croàcia, a la qual es pot accedir únicament a través del ferris de Jadrolinija. Com hem dit abans, la població és inferior als 3.500 habitants. La principal activitat econòmica és la viticultura, que ocupa bona part de la superfície cultivable de l’illa (uns 18 km2), i que inclou variants autòctones com la Plavac Mali, la Kurteloška o la Vugava. Si bé no és ja tan important com fa 100 anys, no es pot menystindre l’activitat pesquera (sardina, verat, anxova) i la indústria associada. A banda de l’agricultura i de la pesca, el turisme constitueix una activitat econòmica fonamental.

L’estudi ha estat finançat pel Ministeri de Ciència, Educació i Esports de la República de Croàcia, a través dels projectes 108-1080315-0302 i 196-1962766-2747.

Škarić‐Jurić és l’autora corresponsal d’aquest article, que fou tramès a la revista Nutrition & Dietetics el 10 de juliol del 2018. Se’n va fer una revisió, completada el 21 de desembre, que fou acceptada el 28 de gener d’enguany, i que s’ha publicat en-línia el 27 de febrer.

En l’estudi participà més d’una quarta part de la població de l’illa, un total de 960 persones, de tots dos sexes i entre els 18 i els 93 anys d’edat.

Antropometria i qüestionaris

S’obtingueren dades antropomètriques dels 960 participants, orientades a l’estimació d’obesitat i de sobrepès. D’aquestes dades es deduïen cinc indicadors d’obesitat:
– la relació entre la cintura i l’altura (WHtR).
– l’índex de massa corporal (BMI), que es calcula com el quocient entre la massa corporal i el quadrat de l’altura, expressant-se en kg/m2.
– la relació entre els perímetres de cintura i de maluc.
– la suma dels gruixos de plecs cutanis.
– el percentatge de massa grassa estimat per mètodes antropomètrics

Els participants havien de respondre a un qüestionari de freqüència alimentària (FFQ) de 55 punts.

També havien d’omplir un qüestionari de salut general, el GHQ12, en el que cada participant havia d’autoavaluar aspectes de salut i benestar psicològics.

Tomas et al. aplicaren anàlisis de regressió lineal múltiple emprant els cinc indicadors d’obesitat com a variables dependents, mentre que les variables independents eren:
– les puntuacions individuals en FFQ i GHQ12.
– el sexe.
– l’edat.
– l’activitat física.
– si eren o no fumadors.
– el nivell socioeconòmic.

La ratio entre cintura i altura com l’indicador més útil d’obsesitat

Els factors de risc examinats, és a dir les variables independents de les anàlisis de regressió, explicaven la proporció més elevada de variança de l’índex WHtR (la ratio entre el perímetre de cintura i l’altura). Els altres indicadors d’obesitat no responien de manera tan clara als factors de risc. Val a dir, que els factors alimentaris (FFQ) sí mostraven una relació significativa amb l’índex de massa corporal. Però tan sols el WHtR presentava associacions significatives amb tots els factors estudiats: patró alimentari, estructura psicològica, tabaquisme i activitat física.

Tomas et al. consideren, doncs, que la ratio cintura:altura és l’indicador més útil d’obesitat, per la seva relació amb l’estil de vida i factors psicològics. Aquesta és, de fet, la principal conclusió de l’estudi. De tota manera, també assenyalen les dades de Vis la rellevància de factors psicològics en l’aparició d’obesitat, particularment del patró comportamentual d’evitar la confrontació de problemes.

Lligams:

Waist to height ratio is the anthropometric index that most appropriately mirrors the lifestyle and psychological risk factors of obesity. Željka Tomas, Tatjana Škarić‐Jurić, Matea Zajc Petranović, Marta Jalšovec, Petra Rajić Šikanjić, Nina Smolej Narančić. Nutr. Diet. doi: 10.1111/1747-0080.12520 (2019)

 

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: