El setembre del 2017 ens referíem, amb motiu d’una recerca de Ahmad et al., a l’autofluorescència cutània com a marcador de risc cardiovascular i diabètic. L’autofluorescència cutània seria un indicador no-invasiu de l’acumulació en els teixits de productes finals d’una glucosilació avançada, un dels processos vinculats a l’estrès oxidatiu. Aprofitant dades de l’assaig clínic ILERVAS, sobre la prevalença de malaltia vascular subclínica i de malaltia renal críptica, investigadors d’aquest projecte han examinat fins a quin punt factors alimentaris i d’activitat física influeixen en l’autofluorescència cutània i, per tant, en el procés de glucosilació. En un article al European Journal of Nutrition els investigadors lleidatans conclouen que l’adhesió a la dieta mediterrània s’associa negativament amb les mesures d’autofluorescència cutània. No hi troben aquesta associació, però, pel que fa a l’activitat física. L’associació entre dieta i autofluorescència cutània es podria explicar per alguns aliments típics de la dieta mediterrània, i alhora ajudaria a explicar les bases biològiques de la prevenció de la malaltia cardiovascular a través d’ella.
La seu de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida
El Projecte ILERVAS
El Projecte ILERVAS (acrònim d’Ilerda Vascular) s’adreça a avaluar la prevalença de la malaltia vascular subclínica i de la malaltia renal amagada. És impulsat per l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB Lleida). Hi col·laboren la Diputació de Lleida, la Fundació Renal Jaume Arnó, la Unitat de Detecció i Tractament de Malalties Aterotrombòtiques (UDETMA) i centres d’atenció primària de Lleida.
Els investigadors d’ILERVAS consideren que la malaltia renal crònica i l’aterosclerosi són dues malalties interrelacionades que augmenten el risc de la morbiditat i mortalitat cardiovascular. Els objectius d’aquest projecte són:
1. Determinar la prevalença de la malaltia arterial subclínica i de la malaltia renal críptica.
2. Valorar l’impacte del diagnòstic primerenc de totes dues malalties sobre la morbiditat i la mortalitat cardiovascular i sobre la progressió de la malaltia renal crònica.
3. Disposar d’una plataforma de dades clíniques, imatgeria vascular i mostres biològiques per definir un perfil personalitzat de risc cardiovascular.
El protocol de l’estudi fou aprovat pel comitè ètic de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, de Lleida, dins del marc de la Declaració de Helsinki i de la legislació espanyola de protecció de dades personals. Tots els participants de l’estudi donaren el seu consentiment informat.
Entre el 15 de gener del 2015 i el 31 de desembre del 2017 foren recrutades 14.600 persones, distribuïdes aleatòriament en un grup d’intervenció (7.300) i un grup control (7.300). En el moment del recrutament tenien entre 45 i 70 anys, i no tenien cap historial previ de malaltia cardiovascular per bé que sí tenien algun factor de risc.
Els criteris d’inclusió eren una edat entre 50 i 70 anys per a les dones, i entre 45 i 65 anys per als homes, a més de la presència, si més no, d’un d’aquests factors de risc cardiovascular:
– hipertensió.
– dislipidèmia.
– obesitat (definida com índex de massa corporal superior a 30 kg/m2).
– ésser fumador actiu o haver-ho estat en els darrers 10 anys.
– un historial de malaltia cardiovascular primerenca en un familiar de primer grau.
Els criteris d’exclusió eren:
– un historial mèdic previ de malaltia cardiovascular.
– diabetis.
– una taxa de filtració glomerular inferior a 60 ml/min.
– neoplàsia activa o malaltia aguda.
– una esperança de vida inferior a 18 mesos.
– gestació.
El recrutament es feia també aleatòriament des dels centres d’assistència primària de la província de Lleida. La unitat mòbil d’UDETMA realitzava els tests basals (ultrasons arterials de caròtida, femoral, transcranial i abdominal; índex turmell-braç de circulació; espirometria; determinació de productes finals de glicosilació avançada; exam de fibril·lació atrial; test sobre taca seca de sang i d’orina) i també prenia mostres de sang i d’orina. Aquestes mostres ingressaren en el biobanc de l’IRB de Lleida, amb la finalitat de fer-hi estudis òmics (genòmica, transcriptòmica, proteòmica, metabolòmica, etc.).
El seguiment del projecte ILERVAS es perllongarà fins el 2027, amb un doble exam sobre tractament mèdics i canvis d’estil de vida, i sobre la incidència d’esdeveniments cardiovasculars.
Presideix l’estudi la doctora Elvira Fernandez Giraldez (IRB Lleida i UDETMA). La direcció va a càrrec de la doctora Àngels Betriu Bars (UDETMA). En són investigadors principals Jose Manuel Valdivielso Revilla i Marcelino Bermúdez López, del Grup de recerca translacional vascular i renal de l’IRB Lleida, i el nefròleg David Arroyo Rueda.
Betriu et al. (2016) presentaren l’estudi ILERVAS en la revista de la Sociedad Española de Nefrología. El passat mes d’abril, dades de funció pulmonar d’ILERVAS, eren publicades en un article a Acta Diabetologica (Sánchez et al., 2019)
L’autofluorescència cutània en el projecte ILERVAS
El banc de dades del projecte ILERVAS és gestionat per l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, on participen com a investigadors principals Ferran Barbé Illa (del grup d’investigació translacional en medicina respiratòria), Manuel Portero Otín (del grup de Fisiopatologia metabòlica), Francisco Purroy Garcia (del grup de Neurociències clíniques) i Albert Lecube Torelló (del Grup de Recerca en Immunologia i Metabolisme, GRIM).
L’objectiu de l’estudi sobre l’autofluorescència cutània era comprovar si la modificació dels productes finals de glicosilació avançada juga un paper en la relació existent entre, d’una banda, l’adhesió a la dieta mediterrània i l’activitat física, i un menor risc de morbiditat i mortalitat cardiovascular. El disseny de la recerca el feren Àngels Betriu, Reinald Pamplona (del Departament de Medicina Experimental de l’IRB de Lleida), Ferran Barbé, Francesc Purroy, Cristina Farrás (d’assistència primària), Elvira Fernández i Albert Lecube. La investigació fou conduïda per Enric Sánchez i Carolina López Cano i Chadia Mizab (del Departament d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i del Grup d’Obesitat, Diabetis i Metabolisme de l’IRB de Lleida). Sánchez i Jordi Salas-Salvadó (del Departament de Nutrició Humana de la Facultat de Medicina de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus) analitzaren les dades.
Com la resta del Projecte ILERVAS, comptaren amb el finançament de la Diputació de Lleida, de la Generalitat de Catalunya (2017SGR696 i SLT0021600250) i de l’Instituto de Salud Carlos III (Plan de Acción II14//00008, a més dels propis CIBER de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas i de Enfermedades Respiratorias). Els autors tenen paraules d’agraïment per la Fundació Renal Jaume Arnó, i per les infermeres del bus de salut i de les unitats d’assistència primària que participaren en les tasques de recrutament i de seguiment del projecte ILERVAS.
La redacció de l’article sobre l’autofluorescència la feren Sánchez, Betriu i Lecube, si bé Lecube assumí la responsabilitat darrera del contingut final. L’article fou tramès al European Journal of Nutrition el 19 de desembre del 2018, que l’acceptà el 26 d’abril i el publicà el 7 de maig.
En aquest estudi, Sánchez et al. tenen en compte dades de 2.646 participants de l’estudi ILERVAS, dels quals tenen dades sobre l’adhesió a la dieta mediterrània (a través de les respostes a un qüestionari de 14 punts) i sobre activitat física (a través de la forma breu del Qüestionari Internacional d’Activitat Física). També tenien dades d’aquests 2.646 participants quant a l’autofluorescència cutània, mesurada a través d’un espectrofotòmetre (AGE Reader, de Diagnoptics) que calcula la relació de la intensitat de llum reflectida comparada amb la llum refractada. L’autofluorescència cutània és una mesura no-invasiva dels nivells de productes finals de glicosilació (AGEs) subcutanis.
Tots els subjectes complien els criteris d’inclusió en els projecte HERVAS (ésser de mitjana edat, no haver estat diagnosticats ni de malaltia cardiovascular, però disposar d’algun factor de risc), a més de no patir de diabetis de tipus 2.
A través de models de regressió logística multivariable, s’estudiaren les interaccions i associacions independents amb un test de ratio de probabilitats.
Les persones amb una alta adhesió a la dieta mediterrània presenten una autofluorescència cutània inferior
Els participants de l’estudi amb una alta adhesió a la dieta mediterrània presenten una autofluorescència cutània mitjana de 1,8 (amb un rang interquartílic que va de 1,6 a 2,1). Són valors significativament inferiors (p < 0,001) als que es troben en els participants amb una baixa adhesió de la dieta mediterrània (mitjana de 2,0 i rang interquartílic de 1,7 a 2,3). Aquesta associació entre l’adhesió a la dieta mediterrània i els valors d’autofluorescència cutània és independent, amb una ratio de probabilitat de 0,59 (0,37-0,94, p = 0,026).
No hi ha diferències, en canvi, pel que fa a l’autofluorescència cutània, quan es comparen diferents categories d’activitat física. Tampoc no hi ha una interacció entre dieta i activitat física sobre l’autofluorescència cutània.
Si hom desglossa l’adhesió de la dieta mediterrània pels seus components individuals, es troben associacions independents entre una menor autofluorescència cutània i l’alt consum de verdures, de fruites i de fruits secs. També hi ha una associació entre una major autofluorescència cutània i el consum de refrescos ensucrats.
En el cas dels fruits secs, hom troba una interacció amb l’activitat física, de manera que tots dos factors (consum de fruits secs i activitat física) presenten una associació reforçada amb nivells inferiors d’autofluorescència cutània.
El consum de verdures, de fruites i de fruits secs s’associa, doncs, amb una menor acumulació de productes finals de glicosilació avançada en l’espai subcutani. Per contra, un consum elevat de begudes ensucrades s’associa amb una major acumulació d’aquests productes. Sanchez et al. creuen que a través d’aquestes associacions s’explica en part el rol preventiu de la dieta mediterrània sobre la malaltia cardiovascular.
Lligams:
– Mediterranean diet, physical activity and subcutaneous advanced glycation end-products’ accumulation: a cross-sectional analysis in the ILERVAS project. Enric Sánchez, Àngels Betriu, Jordi Salas-Salvadó, Reinald Pamplona, Ferrán Barbé, Francesc Purroy, Cristina Farràs, Elvira Fernández, Carolina López-Cano, Chadia Mizab, Albert Lecube, the ILERVAS project investigators. Eur. J. Nutr. doi: 10.1007/ss00394-019-01983-w (2019).
– The ILERVAS Project: Assessing the Prevalence of Subclinical Vascular Disease and Hidden Kidney Disease (ILERVAS). ClinicalTrials.gov
Des de la Mediterrània 