Un estudi de cohort en una clínica italiana no troba associació entre la dieta mediterrània i l’èxit de la reproducció assistida (Nutrició mediterrània, 28/2019)

En aquestes pàgines fem referència sovint a estudis sobre l’associació entre la dieta mediterrània i aspectes de salut. En termes generals, estils de vida que, en ells mateixos, formen part del ventall sociològic, poden associar-se amb un risc més elevat de malaltia. Llavors diem que aquests estils de vida o hàbits són nocius per algun aspecte de salut. No és una excepció la salut reproductiva, i hom ha postulat associacions entre alguns d’aquests hàbits i una reducció de la fertilitat. Les dones que se sotmeten a tècniques de reproducció assistida són, lògicament, una subpoblació ben estudiada en aquest sentit, i hom ha trobat associacions que indiquen que una dieta saludable augmenta la probabilitat d’èxit d’aquests tractaments. Elena Ricci, de Ca’ Granda Ospedale Maggiore Policlinico de Milan, ha encapçalat un estudi de cohort prospectiu en una clínica de fertilitat amb la finalitat d’analitzar la relació entre la dieta mediterrània i l’èxit de les tècniques de reproducció assistida. En un article al American Journal of Obstetrics and Gynecology exposen els resultats obtinguts, sense trobar cap associació clara entre l’adhesió a la dieta mediterrània i l’èxit de la fecundació in vitro.

Embrió humà de vuit cèl·lules, tres dies després de la fecundació in vitro.

Un estudi de cohort

Elena Ricci és, des de fa més de 10 anys, consultora del Departament d’Obstetrícia i Ginecologia de la Fondazione Istituto di Ricovero e Cura a Carattere Scientifico (IRCCS) Ca’ Granda Ospedal Maggior Policlinich de Milan.

L’especialista en estatística mèdica Francesca Bravi és investigadora del Dipartimento di Scienze Cliniche e di Comunità de la Università degli Studi di Milan.

Stefania Noli és investigadora de la Universitat de Milà i de la Fondaziones Ca’ Granda Ospedal Policlinich.

El metge Edgardo Somigliana és membre del Departament d’Obstetrícia i Ginecologia del Policlinich, i professor associat del Departament de Ciències Clíniques de la Universitat de Milà.

Sonia Cipriani és investigadora del Departament d’Obstetrícia i Ginecologia del Policlinich de Milan.

Marta Castiglioni és investigadora del Departament de Ciències Clíniques i de la Salut Comunitària de la Universitat de Milan, i de la Fondazione Ca’ Granda Ospedale Policlinico.

Francesca Chiaffarino és investigadora del Departament d’Obstetrícia, Ginecologia i Neonatologia de la Fondazione IRCCS Ca’ Granda de l’Ospedal Policlinich.

El ginecòleg Michele Vignali és professor associat del Dipartimento di Scienze Biomediche per la Salute de la Universitat de Milan.

Benedetta Gallotti és professora del Departament de Ciències Clíniques i de la Salut Comunitària de la Universitat de Milà, i investigadora de la Fondazion IRCCS Ca’ Granda Ospedal Policlinich.

L’epidemiòleg Fabio Parazzini és membre del Departament de Ciències Clíniques de la Universitat de Milà, i del Departament d’Obstetrícia, Ginecologia i Neonatologia de la Fondazione IRCCS Ca’ Granda Ospedal Maggiore Policlinico.

Aquests investigadors, amb la finalitat d’estudiar la relació entre la dieta mediterrània i el resultat de les tècniques de reproducció assistida en parelles subfèrtils, realitzaren un estudi prospectiu de cohort en una clínica de fertilitat de Milà. Amb el consentiment informat dels participants, el dia de l’obtenció dels oòcits, s’entrevistava a les parelles per aconseguir informació personal i d’historial de la salut, hàbits de vida i alimentaris.

A partir de les dades de freqüència alimentària, els investigadors computaven el grau d’adhesió a la dieta mediterrània d’acord amb la puntuació MDS. Aquesta escala va del 0 al 9, i consisteix en assignar punts positius a un consum prou freqüent de cereals, llegums, fruites, verdures, oli d’oliva i peix, a la vegada que s’assignen punts positius a un consum moderat o baix de productes làctics i càrnics.

Entre els resultats finals del tractament de fertilitat es consideraven tres de successius: 1) la transferència d’embrió; 2) la gestació clínica; 3) el part de nadó viu. Per a cadascun dels nivells de MDS es calculaven els riscos relatius de cadascuna d’aquests tres esdeveniments, així com l’interval de confiança (95%). En el model emprat es tenien presents variables com l’edat, l’activitat física de lleure, l’índex de massa corporal, el tabaquisme, la ingesta calòrica diària i el fet d’haver passat per cicles fallits previs de fecundació in vitro.

474 dones participants: 414 transferències d’embrions, 150 gestacions clíniques i 117 naixements vius

La cohort d’aquest estudi fou integrada per 474 parelles. L’edat de les dones participants anava de 27 a 45 anys, amb un valor mitjà de 36,6 anys. D’aquestes 474 dones, es va poder practicar una transferència d’embrions en 414 (87,3%), però tan sols 150 (31,6%) arribaren a quedar clínicament embarassades, i només 117 (24,7%) tingueren parts vius. Aquestes xifres són típiques de moltes clíniques de fertilitat, i hom entén que es faci recerques actives per millorar els percentatges.

El model compara els percentatges de cadascun dels tres punts (transferència, gestació, part) d’acord amb el nivell d’adhesió a la dieta mediterrània, bo i ajustant per diverses variables (edat, activitat física de lleure, índex de massa corporal, tabaquisme, ingesta calòrica diària, historial previ de fallida d’un cicle de fecundació in vitro). En la cohort, fent aquest ajut, no s’hi troba cap associació significativa. Si hom estudia subcohorts d’acord amb l’edat, els cicles previs de reproducció assistida o les raons d’infertilitat, tampoc no hi ha associació, tret del fet que en dones majors de 35 anys, uns valors mitjans d’adhesió a la dieta mediterrània semblen els òptims per disminuir en un 16% el risc de no quedar-se embarassada després del tractament.

Aquesta associació, en principi, no sembla gaire robusta, la qual cosa porta Ricci et al. a concloure que “no s’ha observat cap associació clara entre l’adhesió a la dieta mediterrània i l’èxit en la fecundació in vitro”.

Lligams:

Mediterranean diet and outcomes of assisted reproduction: an Italian cohort study. Elena Ricci, Francesca Bravi, Stefania Noll, Edgardo Somigliana, Sonia Cipriani, Marta Castiglioni, Francesca Chiaffarino, Michele Vignali, Benedetta Gallotti, Fabio Parazzini. Am. J. Obstet. Gynecol. pii:S0002-9378(19)30895-6 (2019).

 

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Podeu escriure el vostre comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: