Pantalla del joc Guillem de Berguedà
Als anys 80, a les llars no hi havia internet per descarregar-se programes i els ordinadors personals més assequibles no disposaven de disc dur per desar-los, de manera que era bastant habitual utilitzar cintes de casset com les que es feien servir a l’època per gravar-hi música per gravar-hi jocs i altres programes, i per distribuir-los o compartir-los.
Els jocs, com el de la imatge, Guillem de Berguedà, un joc d’aventures de 1984, creat per Joan Argemí amb el suport del Centre divulgador de la informàtica de la Generalitat de Catalunya, es distribuïen, en aquest cas gratuïtament, en cinta de casset en diverses versions per als ordinadors personals més populars del moment, com el ZX Spectrum, el Commodore 64 o l’Amstrad CPC 464.
A tall d’exemples: el ZX Spectrum tenia dos connectors, un per a l’entrada de micròfon i l’altre per a la sortida d’auriculars d’un aparell de casset domèstic per a la transferència de programes entre l’ordinador i el casset; el VIC-20 i el Commodore 64 disposaven en canvi d’un perifèric específic, el Datassette, un aparell de casset especialment dissenyat per al seu ús amb els ordinadors de Commodore; l’Amstrad CPC 464 incorporava la seva unitat de casset dins de la carcassa de l’ordinador; l’ordinador de butxaca Sharp PC-1211 disposava de dos accessoris que permetien aquesta connexió, l’adaptador Sharp CE-121 cassette interface (sols adaptador a casset) i l’adaptador Sharp CE-122 Printer/Cassette Interface (adaptador a casset que dotava també l’ordinador de butxaca d’una petita impressora tèrmica).
Ara els aparells de casset s’han convertit en una peça de museu i no tan sols pel que fa al món de la informàtica.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
El so que feien els programes gravats en cassette forma part de la banda sonora d’aquells anys
I tant! Gràcies per aquesta aportació, Dídac.