Com serà el finançament de l’R+D a la UE l’any 2030? Un paisatge policromàtic.

Polychromatic Pinch, de Kristofir Dean

La Comissió Europea ha publicat l’informe Aiming for more: R&D investment scenarios for the next decade, un document que analitza quatre possibles escenaris de despesa en R+D durant la propera dècada, i quantifica els esforços dels governs estatals i del sector empresarial en aquests escenaris, així com l’escletxa detectada respecte de l’objectiu d’assolir el 3 % de finançament en R+D respecte del PIB. També analitza les tendències per a cada estat, mostra una fotografia molt diversificada d’aquesta qüestió dintre de la UE i fa un exercici d’extrapolació de la situació els propers deu anys.

L’anàlisi demostra que la Unió Europea (UE) ha incrementat de manera molt lenta la despesa destinada a R+D respecte del PIB, la qual cosa s’ha traduït en una diferència de 110.000 milions d’euros respecte de l’objectiu de la UE d’aconseguir destinar el 3 % del PIB a R+D l’any 2020. Si continua la tendència actual, la intensitat de despesa en R+D milloraria fins assolir el 2,74% l’any 2030. Particularment interessant és l’anàlisi comparativa del període 2000-2018, que mostra la diferència substancial que encara hi ha entre la UE i els països capdavanters a nivell mundial en inversió en R+D (Corea del Sud, Japó i EUA). Xina, en canvi, que partia d’una posició per sota de l’1 % d’inversió en R+D respecte del PIB l’any 2000, l’any 2018 ja avançava la UE pel que fa a aquest indicador.

Pel que fa a l’anàlisi de les tendències de la intensitat de l’R+D a nivell estatal entre el 2010 i el 2018, el document mostra un panorama ben diversificat a la UE. Les economies avançades amb nivells d’R+D ja elevats (Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Holanda, Àustria, Suècia) han experimentat increments sostinguts de la seva intensitat de despesa en R+D durant el període 2010-2018, mentre que altres països que partien d’un nivell baix van aconseguir augmentar la seva intensitat de despesa en R+D (Txèquia, Croàcia, Hongria, Xipre, Eslovàquia, Polònia, Bulgària). D’altra banda, en diversos països el creixement de la intensitat de la despesa en R+D durant el període 2010-2018 ha estat en gran mesura pla (França, Letònia, Romania) i fins i tot negatiu (Irlanda, Estònia, Malta, Eslovènia), o bé el nivell d’intensitat de despesa en R+D no s’ha recuperat des dels nivells anteriors a la crisi (Irlanda, Espanya, Finlàndia, Luxemburg, Portugal).

Quant a les tendències en intensitat de despesa pública en R+D entre el 2010 i el 2018, també són molt variades entre els estats membres de la UE. Molts estats membres que ja tenien un sistema públic d’R+D relativament fort han continuat augmentant les seves inversions, sobretot Dinamarca, Bèlgica, Alemanya i Àustria. Estònia i Txèquia han incrementat les seves intensitats públiques de despesa en R+D i ara estan per sobre de la mitjana de la UE. La disminució de la intensitat de despesa pública en R+D detectada en alguns dels nous estats membres entre 2010-2018 (Bulgària, Xipre, Letònia, Hongria, Malta, Polònia, Romania, Eslovènia) així com en estats membres més avançats (Espanya, Irlanda, França, Itàlia, Holanda) és, segons l’informe, particularment preocupant.

Pel que fa a la intensitat de despesa privada en R+D en el període 2010-2018, l’informe destaca que només Bèlgica presenta una intensitat de despesa en R+D empresarial i un ritme de creixement d’aquesta intensitat que estan per damunt de la mitjana de la UE. Alguns estats membres avançats de la UE (en particular, Suècia, Àustria, Alemanya, Dinamarca i Bèlgica) tenen un nivell d’intensitat de despesa privada en R+D similar al de les economies més avançades del món, com ara els Estats Units, Japó, Suïssa i Corea del Sud. D’altra banda, mentre que la intensitat de despesa en R+D empresarial es va incrementar substancialment en molts dels nous estats membres durant la darrera dècada (Xipre, Bulgària, Romania, Eslovàquia i un increment espectacular en el cas de Polònia), les seves intensitats de despesa en R+D es mantenen per sota de l’1% del PIB estatal el 2018, molt per sota de la mitjana de la UE.

L’informe considera quatre escenaris quant a la despesa en R+D els propers deu anys, i fa un exercici de prospectiva aplicat als diversos estats de la UE:

-L’escenari A pressuposa que la tendència dels anys 2010-2018 continuarà també al llarg de la propera dècada.
-L’escenari B assumeix que la taxa de creixement de la intensitat de l’R+D del període 2016-2018 continuarà al llarg de la propera dècada.
-L’escenari C assumeix que la quota de despesa en R+D respecte del PIB es mantindrà estable amb el mateix nivell del 2018.
-Els tres escenaris es comparen amb un escenari ambiciós (escenari D), que projecta increments de la despesa en R+D fins al 3 % del PIB el 2030.

Finançament de l’R+D fins al 2030 d’alguns estats europeus (projecció). Les dades per a Espanya, Estònia i Finlàndia són ben galdoses.

La projecció lineal fins al 2030 de les tendències detectades durant el període 2010-2018 mostra que vuit països (Àustria, Alemanya (1), Grècia, Hongria, Itàlia, Holanda, Polònia i Eslovàquia) assolirien el seu objectiu de despesa en R+D previst per al 2020 al llarg de la propera dècada. L’informe detecta una tendència positiva en despesa en R+D en països que tradicionalment no hi dedicaven gaires esforços, com ara Hongria i Polònia, la qual cosa  suggereix que van pel bon camí i que podrien convergir cap a la mitjana de la UE amb més rapidesa. D’altra banda, alguns països amb elevada intensitat en R+D continuen ampliant la seva despesa en recerca (Àustria, Dinamarca), tot incrementant el seu avantatge respecte d’altres països. En el cas de nou estats membres (Estònia, Espanya (2), Finlàndia, Irlanda, Luxemburg, Letònia, Malta, Portugal, Eslovènia), fins i tot es preveu que la intensitat de la R+D disminuirà i es desviarà dels objectius estatals. Aquesta tendència és especialment preocupant en aquests països, que disminueixen la seva despesa en R+D a partir de nivells que ja són baixos.

Sobre la base dels diversos escenaris analitzats, el document presenta algunes conclusions i suggereix vies d’actuació. Entre les conclusions de l’estudi, cal destacar que els baixos increments de la despesa pública en R+D durant l’última dècada demostren que, al llarg de la propera dècada, seria desitjable augmentar la inversió pública en R+D, mesura que alhora hauria d’anar acompanyada d’un reforç de la inversió privada en R+D. A més, la inversió pública en R+D ha de garantir un sistema científic públic robust i impulsar la innovació i la transferència de coneixement sobre la base del sistema de ciència.

A banda de les estratègies d’inversió en R+D, l’estudi també destaca que els decisors polítics haurien de tenir en compte l’impacte social de la recerca i prosseguir amb les reformes estructurals dels sistemes estatals d’R+D. Les actuacions en R+D+I orientades a missions, el suport a les competències digitals i la necessitat de difondre la importància de la innovació són altres dels àmbits que els sistemes estatals d’R+D haurien d’impulsar.

Finalment, l’informe conté un extens apartat de referències que sens dubte serà de gran interès per als amants de l’anàlisi i la prospectiva en l’àmbit de l’R+D.

  1. Alemanya ja va assolir el seu objectiu de despesa en R+D del 2020 i està en camí d’assolir el previst al 2025.
  2. L’informe pronostica per a Espanya un manteniment i un lleuger decreixement de la despesa en R+D sobre el PIB fins a l’any 2030 (que quedaria aquell any lleugerament per sobre de l’1 %), un escenari molt allunyat de la xifra de 2,12 % a què s’aspira per al 2027 des del Ministeri de Ciència i Innovació, recollida a la recentment publicada Estrategia Española de Ciencia, Tecnología e Innovación 2021-2027.

Aiming for more: R&D investment scenarios for the next dècade.
Lukas Borunski, et al. R&I Paper Series Working Paper 2020/06. Direcció General de Recerca i Innovació. Comissió Europea, juliol de 2020, 23 pàgines. ISBN: 978-92-76-19834-5

(Aquest article ha estat publicat en el número de setembre del butlletí Novetats documentals d’universitats i recerca. Us hi podeu subscriure des d’aquí.)

Xavier Lasauca i Cisa
Blog L’ase quàntic

Altres anotacions relacionades publicades a Des de la Mediterrània:

La Comissió Europea convoca una consulta pública sobre ‘Ciència 2.0’

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: