La tortuga careta o tortuga babaua (Caretta caretta Linnaeus, 1758) és una espècie de distribució cosmopolita. És una espècie vulnerable, no tant per la pressió de la caça (antigament molt elevada), com per la destrucció de platges verges, la pesca accidental o la contaminació. Molts dels paràsits que infesten poblacions de tortuga babaua són també cosmopolites, com és el cas del nematode Cucullanus carettae Baylis, 1923, que és un endoparàsit intestinal. A la Mar Mediterrània, C. carettae ha estat identificat a la Mar Tirrena i a la Mar Jònica, mentre que a la Mar Adriàtica únicament se l’havia reportat en una ocasió (com a Cucullanus sp.). La veterinària Ludovica Di Renzo encapçala un article a la revista Parasitology Research sobre la detecció i caracterització molecular d’aquest endoparàsit en poblacions de tortuga babaua del litoral de l’Abruzzo i Molise. L’estudi s’ha fet en el marc del projecte de biomonitorització de les costes d’aquestes dues regions italianes de l’Istituto Zooprofilattico Sperimentale “G. Caporale”, amb seu a Teramo. Així doncs, els subjectes estudiats eren tortugues que havien mort varades o capturades accidentalment. El sistema gastrointestinal de 72 d’aquestes tortugues fou analitzat per Di Renzo et al. pel que fa a la presència d’endoparàsits i de mostres fecals. En la porció superior de l’intestí d’una d’aquestes tortugues trobaren 123 espècimens adults de C. carettae, associats amb una enteritis limfoplasmocítica crònica. En les mostres fecals de 5 d’aquestes 72 tortugues trobaren ous de Cucullanus sp.
Femella de ‘Cucullanus carettae’ (a). En l’extrem cefàlic (b) es mostren les papil·les submedials i l’obertura oral amb estructures denticulars. L’extrem caudal del mascle (c) mostra una inclinació ventral, i és proveït d’espícules, d’un òrgan xuclador i de papil·les precloacals
Els paràsits intestinals de la tortuga babaua
Ludovica Di Renzo és doctora en medicina veterinària, i treballa a la secció de Diagnostica Specialistica de l’Istituto Zooprofilattico Sperimentale dell’Abruzzo e del Molise “G. Caporale” (IZS), de Teramo, així com al Centro Studi Cetacei Onlus, de Pescara.
Luigina Di Gialleonardo és membre del Departament de Biologia Molecolare e Tecnologie Omiche de l’IZS.
Erica Marchiori és investigadora del Dipartimento di Medicina Animale de la Università degli Studi di Padova.
Gabriella Di Francesco és membre de la Diagnostica Specialistica de l’IZS.
Valentina Curini és investigadora de Biologia Molecolare e Tecnologie Omiche de l’IZS.
Antonio Cocco és membre de la Diagnostica Specialistica de l’IZS.
Sergio Guccione és membre del Consiglio Direttivo del Centro Studi Cetacei Onlus.
Nicola Ferri és responsable del Laboratorio Igiene, Biologia, Tossicologia ambientale de l’IZS.
Federica Marcer és professora del Dipartimento di Medicina Animale de la Università di Padova.
Cesare Cammà és responsable de Biologia Molecolare e Tecnologie Omiche de l’IZS.
Ilaria Pascucci és veterinària de Microbiologia diagnostica, istopatologia, parasitologia e micologia de l’IZS.
L’IZS, centre amb seu a Tèreme, té com a abast territorial les regions adriàtiques d’Abruzzo i Molise. A la Mar Adriàtica, la tortuga babaua (Caretta caretta) és la tortuga marina més abundant. Com a paràsits digestius de la tortuga babaua és més habitual trobar trematodes digeneus que no pas nematodes. Entre els nematodes que parasiten la tortuga babaua hi ha Sulcascaris sulcata (paràsit d’estómac), Kathlania leptura (paràsit de l’intestí central) i Tonaudia tonaudia (paràsit de l’intestí inferior). Pel que fa a Cucullanus carettae se l’ha reportat en intestins de tortugues babaues trobades a la Mar Jònica o a la Mar Tirrena i, en una ocasió (Piccolo & Manfredi, 2001). Ara bé, en aquella ocasió únicament es detectaren femelles, i algunes característiques diagnòstiques d’espècie són exclusives de l’extrem caudal del mascle, de manera que no van poder anar més enllà d’indicar “Cucullanus sp.).
El gènere Cucullanus és prou divers, i se’ls ha descrit com a paràsits de peixos d’aigua dolça, aigua salobrosa i d’aigua marina. És més rar trobar-los a rèptils com la tortuga babaua, encara que cal dir que l’espècie Cucullanus carettae fou descrita precisament en el 1923 en l’intestí d’una tortuga babaua. De fet, C. carettae és l’única espècie d’aquest gènere que se l’ha descrit contrastadament com a paràsit intestinal de la tortuga babaua, i sovint s’associa amb enteritis hemorràgica.
Si la descripció del 1923 es basava en criteris morfològics, particularment masculins, des de fa més d’una dècada existeixen tècniques moleculars, basades en gens ribosomals i mitocondrials, que permeten identificar a nivell d’espècie C. carettae. Di Renzo et al. fan servir en aquest el gen ribosomal 18S i el gen mitocondrial cox1, bo i combinant-los amb característiques morfològiques.
Necròpsia de 72 tortugues
En el marc del projecte de biomonitorització dels litorals d’Abruzzo i Molise, entre el novembre del 2015 i el desembre del 2017, es recolliren 72 cadàvers de tortugues babaues, bé varades bé capturades accidentalment, que foren transportats a l’IZS “G. Caporale” per fer-hi una necròpsia. Entre els elements d’aquesta necròpsia hi havia l’anàlisi del sistema gastrointestinal, mitjançant rentat i filtració, a la percaça d’endoparàsits. Els endoparàsits que es trobaven eren recollit i emmagatzemats en etanol al 70%. En aquest procés també es recolliren mostres fecals de 60 de les 72 necròpsies. Les mostres fecals eren preparades (tècnica de sedimentació-flotació en una solució d’alta densitat) per tal de fer-hi observacions microscòpiques.
Els espècimens de paràsits adults eren clarificats amb glicerol 10% i etanol 70%, i observats amb microscòpia òptica (a augments de 10x i 20x).
De les lesions intestinals detectades en les necròpsies, es recolliren mostres per fer-hi una exam histològic, amb tinció per hematoxilina-eosina.
Caracterització molecular de 8 nematodes
Dels endoparàsits adults recuperats i identificats morfològicament com a C. carettae se seleccionaren vuit (4 femelles i 4 mascles) per a fer-hi anàlisi moleculars. S’extragué l’ADN genòmic de cada cuc individual. De l’ADN genòmic es feren dues amplificacions, una d’un fragment de 700 pb del gen 18S i una altra d’un fragment de 400 bp del gen cox1. Els amplicons resultants foren seqüenciats.
Les seqüències obtingudes serviren de base a anàlisis filogenètiques comparant-les amb les de bases de dades sobre cucul·lànids, emprant Zeldia punctata i Meloidogyne haplanaria com a grups externs.
La confirmació de la presència de C. carettae en tortugues babaues de la Mar Adriàtica
En el 8,3% de les tortugues analitzades hi havia presència en la femta d’ous de nematodes identificables morfològicament com a Cucullanus sp. Curiosament, pel que fa als nematodes adults, únicament es detectà infestació en 1 de les 72 tortugues analitzades. Ara bé, en aquesta tortuga hi havia una considerable càrrega parasitària (123 adults de C. carettae) en l’intestí superior.
Vuit dels 123 adults recuperats foren emprats per fer una caracterització morfològica i biomètrica.
Associats als 123 paràsits, hi havia lesions hemorràgiques greus. L’anàlisi histopatològica revelava una enteritis crònica amb infiltració de limfòcits i plasmòcits.
De les anàlisis moleculars de 8 dels 123 paràsits, Di Renzo et al. constaten que el gen 18S no és útil per discriminar entre espècies del gènere Cucullanus. L’espècie C. carettae ingressa gràcies a aquest estudi en el GenBank per primera vegada. Di Renzo et al. assenyalen que la regió cox1 pot ser útil en la identificació específica del gènere Cucullanus.
En la conservació de les poblacions mediterrànies de tortuga babaua resulta rellevant disposar de dades parasitològiques i, particularment, nematodològiques. Nematodes com Anisakis pegreffii o S. sulcata són al darrere, respectivament, d’enteritis hemorràgiques i d’ulceracions gàstriques. També seria el cas de C. carettae que, si arriba a una càrrega parasitària elevada, pot interferir en la capacitat de supervivència de la tortuga infestada.
Lligams:
– Cucullanus carettae Baylis, 1923, in a loggerhead sea turtle (Caretta caretta) from the Adriatic sea: first detection and molecular characterization. L. Di Renzo, L. Di Gialleonardo, E. Marchiori, G. Di Francesco, V. Curini, A. Cocco, S. Guccione, N. Ferri, F. Marcer, C. Cammà, I. Pascucci. Parasitology Research (2020).
Des de la Mediterrània 