L’esteatosi o malaltia de fetge gras pot deure’s a un consum excessiu d’alcohol (més de 20 grams diaris), però també pot ésser desencadenada per infeccions o per l’exposició a altres substàncies tòxiques. No obstant, la forma més prevalent no s’associa a un consum excessiu d’alcohol, ni a aquests altres factors, i és classificada així com a esteatosi no-alcohòlica (NAFLD en l’acrònim anglès). En els països occidentals, la prevalença de la NAFLD és del 30%, i és considera un factor de risc en la progressió cap a la malaltia hepàtica crònica (esteatohepatitis no-alcohòlica, que pot complicar-se eventualment en cirrosi o carcinoma hepatocel·lular). María de los Ángeles Zulet Alzórriz, de la Universidad de Navarra, és la investigadora principal de FLiO, un assaig clínic iniciat en el juny del 2016 que vol comprovar l’eficàcia d’una dieta hipocalòrica en el maneig de la NAFLD. Juntament amb Itziar Abete i altres investigadors constaten que hi ha una resposta diferencial en el tractament de restricció calòrica durant sis mesos segons quina variant del polimorfisme rs7359397 del gen SH2B1 presenten els pacients. En un article al European Journal of Nutrition, amb Nuria Perez-Diaz-del-Campo com a primera autora, expliquen com els portadors de l’al·lel T d’aquest polimorfisme podrien beneficiar-se més en termes de salut hepàtica del tractament de restricció calòrica basat en un patró de dieta mediterrània rica en fibra i en àcids grassos poliinsaturats omega-3 i altres components.
La malaltia no-alcohòlica de fetge gras (NAFLD) és considerada la causa més comuna de malaltia hepàtica crònica
El fetge gras en l’obesitat
En aquesta recerca han participat investigadors del Departament de Nutrició, Ciències Alimentàries i Fisiologia de la Facultat de Farmàcia i Nutrició de la Universitat de Navarra (Nuria Perez-Diaz-del-Campo, Bertha Araceli Marin-Alejandre, Irene Cantero, Jose I. Riezu-Boj, Fermín I. Milagro, J. Alfredo Martinez, Itziar Abete i M. Angeles Zulet), del Centre de Recerca Nutricional de la mateixa facultat (Nuria Perez-Diaz-del-Campo, Bertha Araceli Marin-Alejandre, Irene Cantero, Jose I. Riezu-Boj, Fermín I. Milagro, J. Alfredo Martinez, Itziar Abete i M. Angeles Zulet), del Instituto de Investigación de Salut de Navarra, IdiSNA (J. Ignacio Monreal, Mariana Elorz, José Ignacio Herrero, Alberto Benito-Boillos, Jose I. Riezu-Boj, Fermín I. Milagro, J. Alfredo Martinez, Itziar Abete & M. Angeles Zulet), del Departament de Química Clínica de la Clínica Universidad de Navarra (J. Ignacio Monreal), del Departament de Radiologia (Mariana Elorz & Alberto Benito-Boillos) i de la Unitat Hepàtica (José Ignacio Herrero) de la mateixa clínica, i Josep A. Tur del Grup de Recerca de Nutrició Comunitària i Estrès Oxidatiu de la Universitat de les Illes Balears.
Els autors tenen paraules d’agraïment per als voluntaris de l’estudi FLiO, per a Veronia Ciaurriz i el personal d’infermeria dels departaments de Química Clínica, Radiologia, Medicina Interna i Unitat Hepática de la Clinica Universidad de Navarra, així com per a Marta García Granero per en la part estatística. El treball és una part de la tesi doctoral de Nuria Pérez, que té una beca del Centre de Recerca Nutricional de la Universitat de Navarra. Aquest centre té el suport financer de Laboratorios Cinfa, S.A., i de Viscofan, S.A.
Aquesta recerca es finançà a través del Departament de Salut del Govern de Navarra, el CIBER d’obesitat i nutrició i la Fundació La Marató de TV3.
Tramès el 27 d’agost del 2020, l’article fou acceptat per l’European Journal of Nutrition el 21 de desembre, i publicat el 20 de gener del 2021.
Si l’assaig clínic FLiO pensava, com d’habitud, que el maneig clínic de la NAFLD passa per un canvi en l’estil de vida, particularment dels patrons alimentaris, en aquesta recerca Perez et al. posen de manifest la rellevància dels factors genètics.
El gen SH2B1 participa en la via de senyalització de diversos tipus cel·lulars, i és especialment rellevant en la regulació de la glucèmia i altres aspectes metabòlics.
Entre les posicions del gen SH2B1 que presenten variabilitat en les poblacions humanes destaca rs7359397, que té un impacte en la composició corporal i en l’estatus metabòlic.
Genotipat de 86 participants del FLiO
El FLiO és obert a persones entre el 30 i 80 anys, que tinguin sobrepès o siguin obeses i als qui s’hagi diagnosticat NAFLD.
En aquest estudi, Pérez et al. genotiparen per a la variant rs7359397 del gen SH2B1 a 86 participants de l’FLiO. En el marc d’aquest assaig clínic, es feia als participants una completa avaluació metabòlica en el moment de l’inici de l’estudi i a 6 mesos, que incloïa dades sobre composició corporal, marcadors bioquímics generals i qüestionaris sobre alimentació. L’anatomia i fisiologia hepàtiques era avaluada per l’ultrasonografia, imatge de ressonància magnètica i elastografia, alhora que se’ls feia un test lipidòmic (el de la casa OWL) i s’hi estudiava un ventall de biomarcadors hepàtics específics en sang.
L’efecte de la restricció calòrica
En el moment de recrutament, els participants del FLiO eren assignats aleatòriament bé a una estratègia “control” o una estratègia “FLiO”, consistent en una restricció calòrica. El grup control havia de seguir una dieta convencional i equilibrada basada en les guies de l’American Heart Association (30% de greix, 15% de proteïnes i 55% de carbohidrats; fibra de 25-30 grams, i colesterol dietari no superior a 250 mg per dia), amb l’objectiu de perdre en sis mesos el 3-5% de la massa corporal inicial. El grup FLiO seguia una estratègia alimentària “mediterrània”, basada en la distribució quantitativa i qualitativa de macronutrients (oli d’oliva verge extra i àcids grassos omega-3; proteïna vegetal; carbohidrats de baix índex glicèmic; antioxidants naturals). Tant en un cas com en l’altre, eren patrons alimentaris de restricció calòrica del 30% respecte de l’alimentació que seguien abans.
L’estratègia de restricció calòrica, en tots dos cas, funcionava amb una millora de la composició corporal, de l’estatus metabòlic general i de la salut hepàtica.
Les diferències apareixien pel que fa al genotip. Els portadors de l’al·lel T per a la variant rs7359397 del gen SH2B1 presentaven una reducció superior en el contingut lipídic del fetge (del 44,3%) i també una reducció més gran dels nivells de ferritina sèrica. Les anàlisis lipidòmiques també assenyalaven una millora superior en l’estatus hepàtic.
L’anàlisi estatística indicava l’existència d’interaccions entre genotip i tractament alimentari. Si bé en tots dos genotips (al·lel T vs. al·lel no-T) hi havia un augment en l’adhesió a la dieta mediterrània (avaluada en la puntuació MedDiet), els portadors d’al·lel T eren els que mostraven un major augment en la ingesta de fibra i d’omega-3. Els no-portadors d’aquest al·lel mostraven un major augment en la ingesta d’àcids grassos monoinsaturats (com l’àcid oleic), alhora que una disminució en els nivells hepàtics de ferro.
Al·lel T com a factor de risc
En un estudi anterior, Perez et al. ja havien mostrat com els portadors d’al·lel T presentaven un risc superior de desenvolupar estadis severs de NAFLD.
L’al·lel T té una freqüència al·lèlica del 51% en la població participant en el FLiO. Això es tradueix en tres genotips: TT (persones homozigòtiques per a l’al·lel T), CT (persones heterozigòtiques per a l’al·lel T) i CC (persones homozigòtiques per a al·lels no-T). El genotip de risc és l’homozigòtic TT, però en aquest estudi Pérez et al. consideren que tots els portadors (és a dir, TT i CT) es podrien beneficiar més en termes de salut i estatus hepàtics de tractaments de restricció calòrica. O, dit d’una altra manera, aquests genotips són els que més necessiten evitar un excés d’ingesta de calories, car serien més susceptibles de desenvolupar complicacions de fetge gras. Alhora, per a aquests genotips, l’efecte de la restricció calòrica encara seria reforçat per la ingesta de fibra i d’omega-3 associada als patrons alimentaris mediterranis.
Lligams:
– Differential response to a 6-month energy-restricted treatment depending on SH2B1 rs7359397 variant in NAFLD subjects: Fatty Liver in Obesity (FLiO) Study. Nuria Perez-Diaz-del-Campo, Bertha Araceli Marin-Alejandre, Irene Cantero, J. Ignacio Monreal, Mariana Elorz, José Ignacio Herrero, Alberto Benito-Boillos, Jose I. Riezu-Boj, Fermín I. Milagro, Josep A. Tur, J. Alfredo Martinez, Itziar Abete & M. Angeles Zulet. Eur. J. Nutr. (2021).
– Fatty Liver in Obesity: Long-lifestyle Follow-up (FLiO) (FLiO).
Des de la Mediterrània 