En diverses ocasions hem parlat en aquesta pàgines de Predimed, un estudi sobre els aspectes preventius sobre la malaltia que aporta la promoció d’una dieta mediterrània. Continuació d’aquell estudi és Predimed-Plus, que avalua l’efecte d’una intervenció combinada de promoció d’una dieta mediterrània hipocalòrica, d’activitat física i de teràpia conductual encaminada a la pèrdua de pes i a la prevenció de malalties cardiovasculars. Aquesta perspectiva reconeix la interacció entre comportament, psicologia i sociologia. Així doncs, una de les línies de l’estudi ha estat també avaluar l’impacte que aquesta intervenció té sobre els familiars dels participants. Albert Goday i Olga Castañer, de l’Hospital del Mar de Barcelona, han coordinat aquesta recerca sobre “l’efecte halo familiar” de la intervenció de Predimed-Plus, de la qual deriva l’article publicat aquesta setmana al International Journal of Obesity de Londres. Els investigadors han trobat que aquest efecte existeix pel que fa a la pèrdua de pes associada a una major adhesió a la dieta mediterrània. No el troben, però, pel que fa a l’activitat física, que és quelcom potser més personal que l’alimentació, que és més familiar.
Mapa dels centres que participen en Predimed-Plus
Les famílies de Predimed-Plus
Maria Dolores Zomeño-Fajardo realitza la tesi doctoral en el marc del Programa d’Alimentació i Nutrició de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. Aquesta recerca, realitzada en el marc del Grup de Recerca de Risc Cardiovascular i Nutrició de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, fa part d’aquest treball de tesi. Altres membres d’aquest grup de recerca que hi han participat són Camille Lassale, Karla Alejandra Pérez Vega, Silvia Pérez-Fernández, Regina Llimona, J. Muñoz, Montserrat Fitó, Isaac Subirana, Helmut Schröder i Olga Castañer.
Des de Barcelona, també hi han participat Albert Goday, del Servei d’Endocrinologia de l’IMIM, que n’és l’autor corresponent; Emilio Sacanella, de l’Hospital Clínic i del Grup de Recerca de Risc cardiovascular, nutrició i envelliment de l’IDIBAPS; Xavier Pintó, de la Unitat de Lípids de l’Hospital Universitari de Bellvitge i del Grup de Recerca de Malalties Cardiovasculars de l’IDIBELL.
Des de Reus han participat Josep Basora, de l’Institut Universitari per a la recerca a l’Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina; Nancy Babió, Indira Paz Graniel i Jordi Salas, del Departament de Bioqiímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili.
Alguns dels autors (Lassale, Babió, Salas, Pintó, Sacanella, Fitó, Goday i Castañer) són membres del Consorcio CIBER de Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBERObn), mentre d’altres (Subirana i Schröder) ho són del CIBER de Epidemiología y Salud Pública (CIBERESP).
La recerca es finançà en el marc del Pla Estratègic de Recerca i Innovació de la Salut (PERIS) de la Generalitat de Catalunya i de l’Instituto de Salud Carlos III. L’article fou tramès a la revista el 12 de maig del 2020. Després d’una revisió completada l’11 de novembre, fou acceptat el 20 de gener del 2021 i publicat el 3 de març
La raó d’estudiar l’efecte halo familiar és que, al capdavall, l’obesitat té un elevat component familiar, que es manifesta en la tendència de presentar-se de forma agregada en famílies. Així doncs, caldria pensar que els parents de participants en intervencions adreçades a la pèrdua de pes també podrien veure’s afectats per aquestes intervencions, tant en els canvis que promouen en termes d’alimentació o d’activitat física, com en les conseqüències en la pèrdua de pes.
D’alguna manera, la intervenció sobre un individu generaria un halo familiar, que afectaria als membres de la seva família encara que no recaigui sobre ells la intervenció realitzada.
L’estudi PREDIMED-Plus és una intervenció aleatoritzada sobre diversos components de l’estil de vida individual. Zomeño et al. es fixen, però, no pas en els participants del PREDIMED-Plus, sinó en 148 familiars de participants que no hi foren tractats.
Les dades sobre 148 familiars de participants de PREDIMED-Plus
Aquests 148 familiars, malgrat no participar en la intervenció intensiva sobre estil de vida encaminada a la pèrdua de pes, foren enrolats en aquest estudi paral·lel. S’hi mesuraren, a 1 i a 2 anys de l’enrolament del parent respectiu a PREDIMED-Plus, el pes corporal, el nivell d’activitat física i el grau d’adhesió a una dieta mediterrània tradicional.
Els 148 familiars podien ésser parents d’un participant del PREDIMED-Plus del “grup d’intervenció” o del “grup control”. Zomeño et al. aplicaren models mixtos lineals generalitzats per comparar els canvis en pes corporal, activitat física, i adhesió a la dieta mediterrània, entre els del primer grup i el del segon.
Els familiars de participants del PREDIMED-Plus del grup d’intervenció mostraven una pèrdua de pes corporal superior als familiars del grup control, tant en el primer any de l’estudi com en el segon. Al cap de dos anys, de fet, els primers havien perdut de mitjana 4 kg més de pes que els segons (-3,98 ± 1,10).
Així doncs, hi ha un efecte halo familiar pel que fa a la pèrdua de pes.
Aquest efecte halo seria vehiculat possiblement pels canvis en l’adhesió a la dieta mediterrània, i no pas a canvis en l’activitat física. Zomeño et al. no observen efecte halo pel que fa a l’activitat física. En canvi, sí l’observen en l’adhesió a la dieta mediterrània: al cap de 2 anys els familiars del grup d’intervenció mostren un augment de puntuació de 3,25 respecte els familiars del grup control (3,25 ± 0,46).
Les intervencions individuals sobre l’adhesió a la dieta mediterrània tenen un impacte familiar
Zomeño et al. assenyalen que aquest és el primer estudi prospectiu que comprova la influència sobre parents no tractats d’una intervenció sobre la dieta i l’activitat física adreçada a la pèrdua individual de pes. Si bé l’efecte halo no es manifesta en el nivell d’activitat física, sí que ho fa sobre l’adhesió a una dieta mediterrània menys calòrica i, de retruc, això es manifesta en una pèrdua de pes. Així doncs, les intervencions individuals que promouen una major adhesió a la dieta mediterrània tenen un impacte multiplicatiu en arrossegar-hi les famílies respectives.
Lligams:
– Halo effect of a Mediterranean-lifestyle weight-loss intervention on untreated family members’ weight and physical activity: a prospective study. M. D. Zomeño, C. Lassale, A. Perez-Vega, S. Perez-Fernández, J. Basora, N. Babió, R. Llimona, I. Paz-Graniel, J. Muñoz, J. Salas, X. Pintó, E. Sacanella, M. Fitó, I. Subirana, H. Schröder, A. Goday & O. Castaner. Int. J. Obes. (Lond.) (2021).
Des de la Mediterrània 