D’ençà del 1909, quan l’arqueòleg de Capellades Amador Romaní identificà les primeres restes prehistòriques a la Balma del Fossar Vell, hom hi ha trobat en successives excavacions una extensa indústria lítica que abasta un període que va de fa 70.000 anys a 39.000 anys. De particular rellevància són les restes d’eines de pedra i de fusta del paleolític mitjà associades a l’home de Neandertal. Una assignatura pendent era trobar restes òssies humanes. Doncs bé, avui investigadors de l’IPHES-CERCA que treballen en l’actual campanya d’excavacions, Eudald Carbonell, Irene Cazalla i Maria D. Guillén han comunicat que el passat 19 d’agost trobaren restes corresponents a fragments d’un crani humà en el nivell R de l’excavació. Amb una antiguitat de 60.000 anys, el fet d’haver-hi trobat restes òssies humanes remarca encara més la vàlua del jaciment de l’Abric Romaní de Capellades per conèixer el comportament social i cultural d’aquesta població de neandertals.
Videonotícia al Canal Taronja Anoia
Restes d’un crani de neandertal
La descoberta arriba quan enguany es compleixen el 40 anys de l’inici de l’excavació a l’Abric Romaní, promoguda en el 1983 per la Generalitat de Catalunya i el Servei d’Arqueologia. Aquesta troballa situa un graó per damunt el jaciment. Eudald Carbonell, que ha participat en la presentació de troballa, és qui ha dirigit les successives campanyes d’excavació que hi han tingut lloc. Fins ara, hom havia trobat restes de fogars i d’eines de l’home de Neandertal, així com centenars de restes biològiques d’animals i de plantes. L’absència de restes humanes no era pas inusual, però en haver-n’hi trobat canvia el panorama de les futures excavacions. Carbonell recorda que encara s’hi poden excavar 40 metres més.
Fragments de crani trobats al nivell R de l’Abric Romaní. Les peces han estat restaurades per Irene Cazalla, de l’IPHES-CERCA. Es corresponen a fragments dels ossos parietal, temporal i zigomàtic d’un crani de 60.000 anys d’antiguitat.
Història del jaciment
L’actualment conegut com a Abric Romaní, situat als Cingles del Capelló, un massís de travertí que travessa la Serralada Prelitoral Catalana, dins del terme municipal de Capellades (Anoia), fou explotat com a pedrera en els segles XIV i XV. En el segle XIX rebia el nom de la Balma del Fossar Vell, i encara es feia servir com a cementiri.
L’arqueòleg de Capellades Amador Romaní i Guerra (1873-1930) identificà la importància de l’Abric com a jaciment prehistòric en trobar-hi en una excavació en el 1909 els primers esclats de sílex amb una punta musteriana. Es prengué la decisió de traslladar les restes mortals al cementiri de Capellades, i s’iniciaren treballs arqueològics dirigits per Amador Romaní i Lluís Maria Vidal (1842-1922), de l’Institut d’Estudi Catalans.
Romaní hi treballà successivament fins a la mort en el 1930. Esdevingué l’epònim de l’Abric. Entre el 1956 i el 1962 es realitzaren diverses campanyes d’excavació, amb Eduard Ripoll (1923-2006), Georges Laplace (1918-2004) i Henry de Lumley (*1934). En el 1975 es va fer una revisió de la seqüència estratigràfica arqueològica sota la direcció de Ripoll i de Miquel Llongueras (1948-1998).
En el 1983 es reprengueren els treballs d’excavació, sota la direcció d’Eudald Carbonell. Els promotors eren la Generalitat de Catalunya i el Servei d’Arqueologia, amb finançament de l’Ajuntament de Capellades. S’han succeït des de llavors campanyes anuals.
Les condicions de l’Abric Romaní, amb un aigua enriquida en carbonat de calci, afavoriren la formació d’una crosta de travertí sobre eines i peces de fusta. Això ha permès identificar unes 100 eines de fusta i unes 300 fogueres. Hom ha pogut reconstruir com els neandertal tallaven arbres, sobretot pins, i construïen cabanes.
L’estiu del 2021, l’equip liderat per Eudald Carbonell trobà en el nivell R un campament de comunitats neandertals caçadores de cérvols de més de 60.000 anys d’antiguitat. S’hi trobaren tres cranis de cérvol apilats en una mateixa àrea que, segons l’estat de les astes, haurien estat caçats a la tardor o a l’hivern. Al voltant hi havia un abundor d’eines de pedra.
En el decurs d’aquests 40 anys s’ha excavat una superfície de 300 metres quadrats, rebaixant la superfície uns 10 metres. S’hi han recuperat milers de restes d’animals i eines de pedra, i centenars de restes de fogars i de negatius d’eines i de peces de fusta.
Amb la troballa d’aquest mes d’agost, no hi ha pas dubte que el jaciment de l’Abric Romaní és un dels més importants de l’home de Neandertal.
Sota l’impuls de l’Ajuntament de Capellades, el jaciment de l’Abric Romaní i la cinglera del Capelló seran declarats Bé Cultural d’Interès Nacional.
La prehistòria de l’Abric Romaní
L’Abric Romaní se situa a uns 60 metres damunt del nivell del llit del riu Anoia i a uns 350 metres sobre el nivell del mar. Les tècniques de datació indiquen que es correspon al paleolític mitjà, amb una antiguitat que va dels 70.000 anys en el llit geològic del jaciment fins a 39.000 anys. Hom assum que en aquesta període, l’única espècie humana existent al territori en l’Homo neanderthalensis. Segons les observacions realitzades en el pou Romaní el dipòsit abasta 17 metres de potència, classificats en 27 nivells arqueològiques.
S’hi distingeixen (de més avall a més amunt) cinc fases sedimentològiques:
– fase V, amb dipòsits formats per la caiguda de blocs de travertí que s’alternen amb episodis de sedimentació per aigua.
– fase IV, amb caiguda de grans blocs.
– fase III, de cornisa basal, formada per sediments gravitatoris Waterline.
– fase II, de degoteig, formada per doms transformats en gours reomplerts de fàcies de baixa energia.
– fase I, de rebliment final, amb sedimentació lenta formada per fragments estalagmítics i loess al·lòctons.
Les dades palinològiques indiquen cinc fases successives:
– 70.200-65.500 AP. Hi ha abundància de pol·len arbori (88%, particularment Quercus i Olea phillyrea) indicatiu d’una fase relativament càlida en el context del darrer període glacial.
– 65.000-56.800 AP. Hi ha una expansió de Pinus (72%), de Juniperus, d’artemísies i de gramínies, indicativa d’un refredament.
– 56.800-49.500 AP. Tot i el predomini d’artemísies, gramínies i pins, també hi ha presència de tàxons termòfils, que indicarien fases càlides en el context general fred.
– 49.500-46.200 AP. Caiguda del pol·len arbori i domini d’asteràcies, gramínies i artemísies, indicatiu d’un clima àrid i fred.
– 46.200-40.800 AP. Expansió de Pinus, de Juniperus, de Quercus i d’Olea phillyrea, indicativa d’una nova fase més càlida.
Les dades paleozoològiques permeten distingir entre les restes no-antròpiques i les antròpiques. Entre les no-antròpiques hi ha lepòrids, fèlids (Panthera leo, Lynx, aus i micromamífers. En les restes antròpiques hi ha una prevalença d’èquids i cèrvids en tots els nivells, i també, encara que amb menys freqüència, s’hi troben bòvids, rinoceronts, caprins i senglars.
Les restes d’indústria lítica permeten diferenciar a l’Abric Romaní entre ocupacions de curta durada i ocupacions de llarga durada. En les ocupacions de llarga durada apareixen cadenes operatives tècniques completes. La base de la indústria lítica eren les pedres de l’entorn immediat (calcàries, travertins, quars, etc.), complementades amb materials d’origen llunya (sílex, etc.).
Lligams:
– Un crani de neandertal situa l’Abric Romaní de Capellades entre els millors jaciments del món. Virgínia Arqué Nueno. CCMA.cat 25/08/2022.
– Pàgina de l’Abric Romaní a Patrimoni.Gencat.Cat.
– Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).
Des de la Mediterrània 